"Mostrem quina festa estimam"

A les 19.20 hores, la qualcada entrava a la plaça des Born, i després d'un bon esforç, el caixer senyor agafava el micròfon i es dirigia a la Corporació municipal, que l'esperava dalt el balcó de l'Ajuntament.

Luis de Olivar començà dient que "m'omple de satisfacció per tercera vegada en la meva vida ser el caixer senyor d'aquestes festes, ara en representació del meu oncle".

De Olivar tingué un record especial precisament per al seu oncle i per als seus pares, que no han pogut viatjar fins a Ciutadella, i també per aquells que no poden viure la festa al carrer.

"Que el so del tambor i el fabiol ressoni tant fort que inundi totes les cases d'aquelles famílies que no podran celebrar Sant Joan amb tots noltros. Que sàpiguen que estem amb ells", conclogué.

La resposta del batle, al principi acompanyada d'alguns xiulets minoritaris, començà per agrair la Convidada al caixer senyor, i després, reivindicà l'essència de la festa.

"Enguany escriurem una nova pàgina de la història d'aquesta festa, reclamant en veu alta que allò que va començar ara fa segles ho recuperem entre tots, i que amb els braços oberts i acollidors com som, mostrem a tothom que ve quina festa estimam, quina festa volem i quina festa defensam".

Sabedor que la d'enguany és una festa decisiva, el batle recordà que "Ciutadella està gelosa dels seus costums. Mostrem a les noves generacions que Sant Joan és molt més que una gran festa, i que l'alegria que ens omple el cor i ens dura tot l'any no ve només d'una beguda refrescant, sinó que ens ve de saber viure i estimar cada moment i cada detall de la festa. També és festa saber escoltar la renou dels cavalls pels carrers o de quan es trepitgen ses avellanes. També és festa saber demanar una capadeta".

De Sintas, emocionat, també recordà els absents, i agraí la feina dels voluntaris que enguany s'han implicat "per donar una lliçó de com volen que es respecti la nostra tradició.

El batle acabà la Convidada desitjant sort i ventura als cavallers. Curiosament, no digué allò que també és típic de "Al Pla hi falta gent". Tal vegada alçà els ulls i veié la gentada que l'esperava baix, i comprengué que as Pla, realment, no faltava ningú.