"Com que tindré temps vindré a fer companyia als residents"

Com se sent en aquest moment?
Molt bé. Amb enyorança, perquè m'ha agradat molt fer aquesta feina que he fet durant molts anys i he gaudit molt fent-la. Primer a Maternitat quan hi havia l'Hospital Vell, i després amb els residents al Geriàtric. He tingut sempre molt bons companys i he pogut gaudir molt amb tothom.

Ho enyorarà...
Bé, ara ja se noten els anys, ja no és com abans. Sí, sempre ho enyoraré, però tindré l'avantatge que els podré venir a veure i mantenir el contacte amb ells. És el primer que em demanen: "Que no vindràs?". I clar! Com que ara tindré més temps podré venir a fer-los companyia.

Què és el més polit d'aquesta feina?
La part humanitària. Dins tu et sents molt realitzada, saps que ajudes persones, que vénen aquí, que se senten soles. S'han d'adaptar, perquè venen de ca seva i aquí els has d'ajudar a adaptar-se i els hi has de donar molta estimació.

Hi ha gent que n'està mancada?
Sí, n'hi falta. Tenen la seva família, que sempre venen a veure'ls, però és el dia a dia. Noltros venim cada dia, al matí o al capvespre, i els veus cada dia. La part humanitària és molt important en aquesta feina.

Perquè és una feina dura, no?
Molt dura, físicament i moralment, perquè moltes vegades els veus que no estan bé i els vas ajudant. Però arriba un moment que se'n van. I és un moment molt dur.

També deu donar satisfaccions.
Sí. Quan fa estona que no t'han vist se'n recorden de tu, i et donen aquella estimació. Tant els residents com els companys.

Hi ha qualque fet que l'hagi impactat especialment aquests anys?
(Pensa) Vam tenir a na Guitarrona, una senyora molt popular a Ciutadella, que era molt carinyosa. Estava molt grassa, en una cadira de rodes, i la van dur aquí perquè a casa no la podien tenir. Però era molt alegre. Per Sant Joan sempre venia i animava tots els altres residents. T'impactava aquella senyora. És una de les que m'han impactat més, pel caràcter que tenia, mai estava maleita, sempre estava contenta, tot i ser una persona tan activa i veure's en cadira de rodes.

Imagin que els avis són agraïts?
La majoria ho són molt, te tenen en compte, si els hi donen un caramel, te'l guarden per tu, sempre tenen detalls. Saben que te tenen cada dia, que tu els cuidaràs.

La seva ha estat una despedida ben santjoanera...
Sí, ha estat molt polit, amb un berenar. Sant Joan sempre s'ha viscut molt aquí. Els cavalls sempre han passat per aquí i noltros fèiem baixar els residents perquè els veiessin. Aquí sempre s'ha viscut molt perquè no perdin el contacte amb la festa. Ho viuen molt.