"Oslo manté l’essència d’un poble, però té tots els avantatges d’una ciutat"

Sánchez va arribar a Oslo el 18 de setembre de 2011 amb l'objectiu d'aprendre noruec. Conèixer l'idioma és el primer pas per trobar una feina adequada a la seva formació però, mentrestant, la ferrerienca treballa com a cambrera a una cafeteria-restaurant situada a la vora de casa seva, al barri de Grunerløkka. Va decidir acollir-se al programa Erasmus, tenia ganes de marxar a l'estranger? La veritat és que no. La sol·licitud l'havia de presentar al febrer i vaig decidir fer-ho per si, més endavant, m'agafaven les ganes de partir, però no va ser així. Encara recordo que el dia abans de marxar no tenia cap ganes però, una vegada t'accepten al programa, no pots renunciar si no és per qualque motiu justificat. Així que a finals d'agost de 2010 vaig agafar un avió cap a Noruega.

Per què Oslo?
Realment, no vaig escollir aquesta destinació. Les meves primeres opcions eren Estats Units o Jerusalem, però aquell any van operar a la meva mare i vaig marxar a Palma per estar amb la família. Per això no em vaig presentar als exàmens de febrer, que són orientatius però es tenen en compte a l'hora de repartir entre els alumnes que s'han acollit al programa Erasmus les possibles destinacions. Per aquest motiu no vaig tenir gaire marge d'elecció i em van donar a escollir entre Oslo i una ciutat alemanya que ja ni recordo.

Què li va semblar la ciutat?
En un primer moment no em va agradar gens. Amb el temps vaig adonar-me que la majoria de la gent que conec va tenir la mateixa sensació en arribar a Oslo. Nosaltres deim que és un "acquierd taste".

Què vol dir?
Oslo és la capital de Noruega i quan hi arribes veus que no té res a veure amb Madrid o fins i tot Barcelona. És com un poble i, a més a més, els carrers estan sense asfaltar i no hi ha gairebé llum a la nit. Però amb el temps t'acabes enamorant de la ciutat. Quan ja hi estàs més adaptat t'adones que és un poble amb tots els avantatges d'una ciutat.

Quant temps va durar aquesta adaptació?
Quan vaig estar instal·lada del tot vaig començar a gaudir de la ciutat. Em vaig trobar amb alguns problemes per trobar allotjament. Aquí tot és caríssim! La primera setmana la vaig passar a un hotel. Vaig conèixer una al·lota francesa que es trobava en la mateixa situació que jo i un dia que anàvem juntes en el tramvia vam coincidir amb una noia noruega que tenia unes amigues que marxaven un mes de vacances. Finalment, aquestes noies ens van deixar estar a la seva habitació mentre no hi eren. Durant aquell període no vaig tenir temps de descobrir la ciutat perquè em passava tot el dia cercant una residència o un apartament.

On va acabar?
Llogar un pis és pràcticament impossible i vaig acabar trobant una residència d'estudiants, on vaig fer un grupet d'amics. A partir d'aquell moment tot va anar rodat. Va ser llavors quan vaig començar a gaudir de l'experiència de l'Erasmus i d'Oslo. La veritat és que em vaig quedar encantada perquè, tot i ser una ciutat, només té uns 600.000 habitants, molts dels quals viuen a les afores. Per això, el centre, que és per on bàsicament em moc, no deixa de tenir un aire de poblet. Pots anar per tot caminant i no és difícil trobar-se amb la gent de sempre. Diguem que em va recordar una mica Menorca! Hi ha poc trànsit i és bastant segur. A més a més, hi ha molts parcs i tens tant les pistes d'esquí com les platges a només quinze minuts. Tot i ser una ciutat petita, a Oslo sempre hi ha molt d'ambient. Aquí l'horari d'oficina és de 8 a 16 hores o de 9 a 17 hores i és molt normal que la gent, quan surt de treballar, surti a prendre unes cerveses.

Fins i tot a l'hivern?
Des del setembre fins al novembre s'ha de reconèixer que el temps és fotut però després comença a nevar i això dóna molta llum. Val la pena, la neu fa que la ciutat sigui molt més bonica. És veritat que el clima és fred i que molt prest es fa de nit. A l'hivern fins a les 9 hores no es fa de dia i a les 15 hores ja és fosc. El sol és difícil de veure! Per contra, a l'estiu tot el dia hi ha llum. A les 23 o 24 hores el sol marxa i a les 4 de la matinada torna a sortir. Tot i així, mai acaba de ser fosc del tot.

Què me'n diu, de l'idioma?
Aquí tothom parla anglès pràcticament perfecte. Al cinema projecten les pel·lícules en versió original i amb subtítols en noruec i a la televisió també. Jo em defensava en anglès però, tot i així, no va ser fàcil. No és el mateix conèixer la gramàtica que parlar amb fluïdesa.

Quant temps va estar a Oslo aquesta primera vegada?
Quatre mesos. Justament a principis de desembre vaig conèixer en Christoffer, el meu al·lot. Ell és noruec, però no d'Oslo, sinó d'una ciutat anomenada Stavanger. Jo ja tenia pensat tornar a Noruega l'any següent per fer-hi un màster i, evidentment, això em va donar la darrera empenta. No obstant això, havia de tornar a Barcelona per acabar la carrera.

Van mantenir la relació a distància?
Sí. Generalment, ell venia a Barcelona cada tres setmanes perquè jo feia pràctiques i no tenia tanta flexibilitat per viatjar. Quan no estàvem junts ens trucàvem a través de l'Skype o ens enviàvem missatges a través de l'Iphone. La veritat és que no va ser tan difícil!

Quan va tornar a partir cap allà?
El 18 de setembre de l'any passat. El meu al·lot va venir fins a Barcelona i vam fer junts el viatge en cotxe fins a Oslo. Vaig haver de conduir tot el camí però no es va fer tan pesat com semblava en un primer moment. El trajecte entre Barcelona i Dinamarca el vam fer en quatres dies conduint una mitja de set hores diàries. Una vegada a Dinamarca vam agafar un ferri fins a Oslo. La veritat és que és un viatge que m'agradaria tornar a fer amb més calma perquè ens ho vam passar molt bé. Hauria estat encara millor si no haguéssim anat amb el cotxe tan carregat perquè hauríem tingut l'oportunitat de visitar encara més llocs.

Una vegada a Oslo, on es van instal·lar?
Vam anar a viure a la zona de Grunerløkka. No és el millor barri d'Oslo però sí la zona que està més de moda entre els joves. Aquí es troben la majoria dels bars on surt la gent jove i hi ha molt d'ambient tant de dia com de nit.

Està treballant?
Sí. Des del mes de gener estic fent de cambrera fins que trobi alguna cosa que s'adapti més al que he estudiat. És una cafeteria-restaurant que és al costat de casa. El lloc està molt bé, és bastant informal i tots els que hi treballem tenim entre 25 i 30 anys, així que hi ha molt bon ambient. A més a més, aquesta feina m'està donant l'oportunitat de conèixer gent i aprendre noruec.

Ja domina l'idioma?
Quan vaig arribar al setembre vaig estudiar-lo a una escola durant un mes i mig. En començar a treballar ho vaig deixar i ara continuaré amb el segon nivell. Aprendre noruec és bastant difícil i, com que tothom parla molt bé anglès, t'acabes acomodant. Tot i així escoltes gent parlar noruec i això fa que de cada vegada entenguis més coses. Xerrar-lo és difícil però sempre que puc, ho faig, sobre tot a la feina.

Com definiria els noruecs?
En general són com el clima, freds. També són molt reservats però, això sí, són molt servicials, respectuosos i legals. No obstant això, es necessita temps i esforç per tenir un amic noruec. La majoria de la gent té el mateix grup d'amics des de petits i és difícil entrar en el seu cercle. Tot i així, diuen que una vegada tens un amic noruec pots comptar amb ell per a tota la vida. Jo no em puc queixar, tant la família i els amics del meu al·lot i els companys de feina m'han tractat des del primer dia com una més. El que ens crida l'atenció als espanyols és que els noruecs són a la vegada molt tradicionals o molt liberals depenent del tema que es tracti.

Què vol dir?
Per exemple, des de principis de desembre ja comencen amb les candeletes d'Advent. Durant tot el mes cada dia tens un petit regal i, a més a més, canvien la decoració de tota la casa. Els coixins, les tovalles, els tovallons i fins i tot el paper higiènic tenen dibuixets del Pare Noel. Al supermercat trobes cerveses que només es fabriquen per Nadal i tenen altres mil i una tradicions, de la mateixa manera que durant les festes de Setmana Santa.
D'una altra banda, el 17 de maig celebren el dia nacional. Es posen la seva roba tradicional i tothom surt al carrer amb banderes de Noruega per celebrar-ho.

Hi ha més costums que la sorprenguin especialment?
Em sobta que la gent es saludi amb una abraçada o donant la mà quan els presenten per primera vegada. Per ells, fer-se dos petons és massa personal i per mi, tot el contrari. Sóc una persona més aviat freda que només donava abraçades als amics més propers. Tot i així, ja m'hi he acostumat. També em va sorprendre en un primer moment que els noruecs posen espelmes per tot, tant als restaurants com a les cases. Avui, no hi ha un dia que no encenem espelmes a casa, ja sigui per sopar o per veure la televisió. Diuen que és senyal que ets ben rebut. Un altre dels costums que em van sobtar és que aquí queden cap a les 19 hores per sortir de festa amb els amics. Tot i així, és normal perquè tots els bars tanquen cap a les 3 de la matinada. A més a més, em sorprèn que totes les facultats tenen el seu propi bar on cada dijous, divendres i dissabte hi ha una festa.

Ha aconseguit habituar-se al fred?
Sí. És curiós perquè mentre tota Europa patia l'onada de fred el passat mes de febrer, aquí no es va notar gaire. Fins i tot el març ja feia sol, una cosa molt estranya tenint en compte que l'any passat encara estava nevat. Precisament el 2011 la temperatura normal va ser durant dos mesos i mig de 20 graus sota zero i fins i tot van arribar a 26 graus negatius. Per contra, enguany ha nevat però només hem tingut una setmana de molt fred, la resta del temps hem estat, com a màxim a set graus sota zero.

Suposo que la ciutat està totalment preparada per fer front a la neu...
Evidentment. Sempre hi ha cotxes tirant sal o graveta. Aquesta última es fa servir quan ja fa uns dies que no neva però que, en seguir estant sota zero, la neu que hi ha no es fon sinó que es gela i és impossible caminar sense patinar.

Oslo és una ciutat cara?
Caríssima! Tot i així, els sous són proporcionals al nivell de vida. No hi ha un sou mínim establert per llei, a excepció d'alguns sectors, però el mínim que es cobra venen són uns 14 euros l'hora. De cambrer encara es cobra més i les propines són molt bones. A més a més, Noruega és un estat social demòcrata de veritat i, per tant, tot i que s'han de pagar molts impostos, un 30 per cent més o menys, tens moltes ajudes per part de l'Estat. Per exemple, quan tens un fill reps mensualment una ajuda fins que el nen té 18 anys i tens una baixa maternal de vuit mesos durant els quals et paguen el 100 per cent del sou.

També es donen ajudes als estudiants?
Sí. L'educació pública és més bona que la privada i tant les carreres universitàries com els màster són gratuïts i, si tens la nacionalitat noruega, et donen un préstec de 90.800 corones noruegues (que són uns 12.110 euros). En aquest cas, si aproves un mínim de 30 crèdits, el 40 per cent del préstec es converteix en subvenció. A més a més, el préstec es comença a pagar un any després d'haver acabat d'estudiar. Per això m'estic plantejant fer un màster a la Universitet d'Oslo relacionat amb International Business.

Per tant, no té intenció de tornar a Espanya en un futur pròxim?
De moment no tenim cap intenció de moure'ns d'Oslo, Però tampoc tenia pensat anar a viure fora d'Espanya i aquí sóc. Mai es sap! La veritat és que em trobo molt a gust i ara mateix no em plantejo marxar d'aquí. Tot i així, trobaré a faltar moltíssim l'estiu a Menorca.

No podrà venir a l'Illa?
Vindré de visita però aquest serà el primer estiu que passaré fora de l'Illa. De totes maneres han posat vols directes amb Oslo de cara a la temporada turística així que intentaré venir sempre que pugui. De moment, els bitllets per les festes de Sant Joan ja els tinc comprats i si la feina m'ho permet faré una escapadeta abans. Des que vaig marxar al setembre no he visitat Menorca, tot i que els meus pares van venir a passar el cap d'any a Oslo. Per a mi i pel meu al·lot seria ideal poder passar l'hivern a Noruega i l'estiu a Menorca, però aconseguir això serà difícil, per no dir impossible. Trobo a faltar la família i els amics però, a part d'això, no enyoro gaires coses més. Ja fa set anys que estic fora de l'Illa i arriba un moment que t'hi acostumes.

Suggeriments per la secció"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info