Geocaching, trobar el tresor a través de les coordenades

Es Clot des Guix d'Alaior, Punta Nati, Macarelleta i Cala Morell, a Ciutadella, el Toro, Cala Rafalet o Alcalfar de Sant Lluís, el Barranc d'Algendar i el Castell de Santa Àgueda de Ferreries, La Mola de Fornells, Favàritx i la "Isla Sargantana", la "Pirate cache" o la "Bad Mountain" són alguns dels 43 indrets on un, si vol, amb el seu GPS pot anar a buscar el tresor i generosament deixar-hi quelcom a canvi. Regals: des d'una postal amb segell, a clauers, discs de música, càmeres de fotos d'usar i tirar, qualsevol cosa és vàlida. També regals no materials, de valor paisatgístic i cultural, com el punt des del que es gaudeixen d'unes vistes extraordinàries o algun indret o monument especial dins un poble o ciutat.

A l'Illa, la web Geocaching Menorca explica que els primers en prendre l'iniciativa, a l'any 2004, han estat gent que ha vingut de viatge i que a través d'aquesta pràctica va descobrint el territori. Però des de fa un temps va en augment el nombre de menorquins que s'apunten a l'aventura descobrint, en no poques ocasions, escenaris que no havien trepitjat abans. El "cache" amagat a les muntanyes del Pilar l'han trobat ja 38 persones des de 2007, explica Ivan Serra, i un altre també a Ferreries l'han descobert 50 persones des de l'any 2009.

Però com va sorgir aquesta història? Geocaching té el seu origen en el grup de notícies, sci.geo.satellite-nav, dedicat als sistemes globals de navegació per satèl·lit (GNSS). David Ulmer, assidu a aquest grup, va celebrar que el govern d'Estats Units suprimís la disponibilitat selectiva (coneguda com SA) l'1 de maig de l'any 2000 (disponibilitat que degradava intencionalment la senyal dels satèl·lits per evitar que els receptors comercials fossin massa precisos). Llavors Ulmer va proposar als seus companys un joc amagant, dia 3 de maig del mateix any, un "cofre del tresor" a la ciutat de Portland, a Oregó. Va enviar al grup de notícies les coordenades exactes de la ubicació i així es va trobar el primer tresor o "cache" i una nova manera d'entendre's la gent.

Més de 200 països ho practiquen, cinc milions de persones registrades i 1.694.435 tresors per anar a cercar.