TW
0

Autofitxa. Sóc Lluís Gibert Cañas, tinc 60 anys, sóc solter i tinc un fill, Nico, de 31 anys. Sóc de Tarragona, però visc a Maó des del 1994 quan vaig entrar a treballar a l'Hospital Verge de Monte Toro, a la unitat de Salut Mental. Entre les meves aficions hi ha viatjar i anar d'excursió.

Com és treballar en una àrea de salut mental?
És una feina dura, una especialitat que pot afectar al professional, perquè descobreixes el costat més fosc de les persones. Has de tenir molta mà dreta i molta paciència. A més, tenim molta precarietat laboral, ja que les institucions no respecten gaire el pacient mental. L'Àrea de Salut de Menorca està molt mal organitzada.

Per la mancança de personal?
Sí, hi falten professionals que treballin, però en canvi hi ha massa càrrecs de confiança. A més, el personal no sempre està preparat, la direcció dels centres hospitalaris no sempre verifica el perfil del personal, el posa 'a dedo'. I en aquesta especialitat això és molt important perquè fa falta un perfil molt concret. I més ara, amb els problemes laborals que hi ha, que posaran a qui sigui per treballar en aquesta àrea i donarà igual si estàs preparat o no, i si no t'agrada, fora.

S'ha reduït la plantilla?
Sí, però no excessivament. Dintre de l'àrea de Salut Mental hi ha la unitat d'Aguts a l'Hospital Mateu Orfila, l'hospital psiquiàtric de dia també a l'hospital, i el centre de Sant Miquel a Ciutadella per a estades de mitja i llarga durada. A Sant Miquel han tret un parell de zeladors, i ara diuen que també volen treure infermeres.

Eliminar personal en una àrea tan sensible afectarà al tracte amb els pacients?
Clar, es notarà molt. I el que més cabreja de tot això és veure com s'estan col·locant més càrrecs intermitjos, si hi havia un supervisor ara n'hi ha dos.

També són habituals les crítiques als mitjans de comunicació que utilitzen mots despectius del tipus "pertorbat" a l'hora de justificar o explicar un fet delictiu...
Sí, això ja és una qüestió de caire social. No és just, perquè són persones, i quan hi ha una desgràcia, si es tracte d'algú amb una malaltia mental es satanitza molt. A més, no tot el que succeeix és producte de la malaltia, moltes vegades no té res a veure. Aquí hi ha una falta de respecte per part dels mitjans.

Què és el més polit de treballar en aquesta especialitat?
El tracte amb les persones, perquè és molt personal. Humanitza molt, perquè sinó no es podria fer. No és una feina mecànica, és molt íntima, has d'assumir moltes coses de l'altra persona.

Què és el pitjor de la feina?
En el tema de la precarietat hi ha les agressions al personal, n'hi ha molts casos. I no hem de culpar els pacients, perquè no és culpa seva sinó de la mala estructura del servei. No hi ha mitjans i no es pot lluitar contra aquestes agressions. Ara hi comença a haver denúncies, però són internes, que no van més enllà de Salut Laboral. També és preocupant que ara, amb la presó a Maó, no hi hagi una unitat per a detinguts a l'hospital. Es fa complicat treballar amb policies armats, també ho és per els familiars.