Descobrir un país exòtic a través de la mirada de l'altre quan aquest altre la té, la mirada, rica en tècnica i qualitat estètica, és tenir l'oportunitat d'entrar-hi per una porta tenint a la mà una clau màgica. Podríem anar a Hong Kong mil vegades i no arribar a conèixer mai la història del barber de Lluís Real, l'escombriaire carregat de Pere Coll, el grup d'infants que es fotografiava davant l'sky line que captà Javi Saguillo, gaudir dels colors del metro com ho fa Tere Pou o submergir-nos en l'asfalt per desxifrar una societat molt diferent a la nostra com ens indica Gerardo Cañellas. A la sala de cultura Sa Nostra de Maó des d'ahir fins dia 13 d'abril.
Cinc visions diferents, enriquidores, sorprenents, les dels cinc fotògrafs convidats per Sa Nostra a formar part del projecte d'Andrés López Mengual. S'estigueren a Hong Kong durant una setmana, per arribar i submergir-se en una ciutat caòtica amb la immediatesa necessària per realitzar el treball. El tema era lliure, cadascú faria el seu camí.
Lluís Real es va decantar per mostrar la doble cara de Hong Kong, dues cultures, dues economies, la precària i la super rica, el resultat: l'espectacular rusc d'edificis a primera hora del dia quan el jet lag el tenia ja despert; per contra la troballa del barber que ocupa l'espai entre dos gratacels a qui haurà de robar les imatges perquè no el deixa que el fotografii malgrat fer-se'n client.
Javi Saguillo, asfixiat pel caos, buscà un espai ampli que trobà a Kowloon des d'on la gent es fotografia davant l'sky line dels gratacels de Hong Kong. Fotografia els que es fotografien i d'aquí neix la sèrie "Metafotografia en tercera persona" que s'exposa a Maó. Saguillo relaciona el seu treball amb els nous suports digitals i xarxes socials que es carreguen de mils d'imatges de les quals en aquesta ocasió el fotògraf pren el sentit i dota d'estètica.
Pedro Coll s'apropà a la societat de Hong Kong amb la seva càmera penjada al coll, fotografiant la gent en un contrapicat que roba el gest del quefer urbà fixat en un moment. Mentre que el treball de Tere Pou i Gerardo Cañellas discórrer per altres terrenys. La sèrie que exposa Pou a Maó abstreu l'estètica urbana del metro mentre que Cañellas s'endinsa a través de les senyals pintades a l'asfalt amb un llenguatge simbòlic suggerent, enigmàtic i tan poc aclaridor a ulls d'un occidental com la ciutat que fotografien per tal què la puguem conèixer millor.
L'exposició s'acompanya també d'un documental que explora el món interior d'un fotògraf alhora d'aconseguir una imatge en una terra llunyana, desconeguda i descomunal.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.