Jaume Sastre dissertà sobre l'urbanisme medieval d'Hialor

El capbreu parla de tot Menorca, va dir, i fa referència encara a cases que estan cremades, fets que van succeir arran de la guerra de successió entre 1451 i 1462 i la cremadissa de cases que es va produir a Alaior com a represàlia contra els derrotats. Parlà també de la vida i la població a Alaior i els seus carrers i així tenim la xarxa que envoltava Santa Eulàlia, carrer des Retxats, carrers de ses Guixes i carrer des Grillons, comentant la costum dels noms dels carrer moltes vegades d'un personatge però que a principis del segle XVI ja hi trobem un Francesc Barçola que era un alies, ja que en realitat el llinatge de la família era Floris.

Va parlar d'altres noms de carrers comentant els noms actuals de carrers del centre local i la probabilitat de que els esmentats carrers duguessin altre noms. Parlà també d'un "carrer des cai" que s'ha d'interpretar com "carrer del call" que indicaria l'existència a Alaior d'una petits comunitat jueva.

Després d'un repàs per l'urbanisme del poble Jaume Sastre parlà dels aspectes socials i dels indrets on se solia reunir la gent, com botiga reial, forn reial, on tothom hi havia d'anar a coure els menjars que volia fer al forn ja que tenir un forn, era molt car i així també la carnisseria reial i la peixateria reial, únics establiments que podien vendre aquests productes. També va referir-se a aspectes religiosos, ja que la religió era molt important a aquella època i que a Alaior hi havia dues parròquies, la de Santa Eulàlia i la de Sant Llorenç de Binixems, comentant diferents aspectes d'aquesta qüestió i acabà dient que al segle XVI la població d'Alaior seria d'uns 600-700 habitants i estaria regida per 1 batlle, 2 síndics, 1 conseller i 12 prohoms que eren elegits per la gent i dels quals 6 serien menestrals i 6 pagesos.