El passat dia 10, a la Sala d'Activitats Ciutadanes i davant d'un nombrós grup d'assistents, organitzada per CEL i UIB en col·laboració del l'Ajuntament d'Alaior, el catedràtic Jaume Sastre Portella, dissertà sobre el tema. "L'urbanisme d'Hialor a l'Edat Medieval" una amena i interessant xerrada sobre una època en la que s'estava forjant el que és avui el poble d'Alaior. Abans de res, el conferenciant va citar fonts del seu treball com és l'Arxiu del Regne de Mallorca, un cabreu del segle XVI on es troben citats 400 noms d'alaiorencs sobre una població de 650 habitants, Arxiu de la Corona d'Aragó i de la Catedral de Mallorca, el Llibre Vermell de Ciutadella i la notació notarial.
El capbreu parla de tot Menorca, va dir, i fa referència encara a cases que estan cremades, fets que van succeir arran de la guerra de successió entre 1451 i 1462 i la cremadissa de cases que es va produir a Alaior com a represàlia contra els derrotats. Parlà també de la vida i la població a Alaior i els seus carrers i així tenim la xarxa que envoltava Santa Eulàlia, carrer des Retxats, carrers de ses Guixes i carrer des Grillons, comentant la costum dels noms dels carrer moltes vegades d'un personatge però que a principis del segle XVI ja hi trobem un Francesc Barçola que era un alies, ja que en realitat el llinatge de la família era Floris.
Va parlar d'altres noms de carrers comentant els noms actuals de carrers del centre local i la probabilitat de que els esmentats carrers duguessin altre noms. Parlà també d'un "carrer des cai" que s'ha d'interpretar com "carrer del call" que indicaria l'existència a Alaior d'una petits comunitat jueva.
Després d'un repàs per l'urbanisme del poble Jaume Sastre parlà dels aspectes socials i dels indrets on se solia reunir la gent, com botiga reial, forn reial, on tothom hi havia d'anar a coure els menjars que volia fer al forn ja que tenir un forn, era molt car i així també la carnisseria reial i la peixateria reial, únics establiments que podien vendre aquests productes. També va referir-se a aspectes religiosos, ja que la religió era molt important a aquella època i que a Alaior hi havia dues parròquies, la de Santa Eulàlia i la de Sant Llorenç de Binixems, comentant diferents aspectes d'aquesta qüestió i acabà dient que al segle XVI la població d'Alaior seria d'uns 600-700 habitants i estaria regida per 1 batlle, 2 síndics, 1 conseller i 12 prohoms que eren elegits per la gent i dels quals 6 serien menestrals i 6 pagesos.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.