La psicomotricitat i la construcció del jo infant

La psicomotricitat infantil que es practica a l'escolta des Poriol, així com a moltes altres escoletes de Menorca, pren com a referent la psicomotricitat de Bernard Aucouturier que convida al desenvolupament psíquic de l'infant per la via corporal i incita a comprendre el que expressa el fillet i la filleta del seu món intern per la via motriu.

Lourdes Martí va ser testimoni del treball realitzat per una psicomotricista i la tutora d'un grup d'alumnes durant el matí i un altre grup per la tarda amb fillets amb algunes dificultats. Les pràctiques i propostes en els dos casos eren les mateixes, no obstant el segon grup era més reduït i la intervenció de la psicomotricista major.

El primer grup en acabar la sessió expressà verbalment el que havien fet, en el segon cas en van fer un dibuix. En ambdós casos els fillets i filletes havien guanyat en reconèixer la seva pròpia identitat a través de la consciència del seu propi cos.

Els infants entren a l'aula de psicomotricitat per treballar quatre capacitats, la motriu, la receptiva, les socials i les intel·lectuals. Asseguts a terra escolten tots amb atenció les indicacions, més de positives que de negatives segons observa Martí. Després han d'enderrocar una torre de psicomotricitat que és símbol del món en el que conviuen amb els adults i les seves normes.

A partir d'aquest moment el fillet i la filleta és totalment lliure per deixar-se anar per escales i tirar-se del plint, donar salts a matalassos de molles, gronxar-se al sac penjat del sostre, pujar les espatlleres i llançar-se, entre altres coses. Els majors, de tres anys, s'inicien també en el joc simbòlic. Lourdes va ser partícip de la piscina que va crear un grupet amb teles estretes d'una senalla, les mateixes que van servir de lliceró dels ossos que havien anat a donar una volta.

Lourdes Martí va voler destacar de tot aquest treball el tracte personalitzat que es practica en la sessió de psicomotricitat, especialment destacable en infants amb dificultat.