"El més polit de la feina és quan et donen les gràcies"

Sóc Antònia Vinent Pons, nascuda al 1972 i de Sant Lluís, encara que visc a Ciutadella des de fa sis anys i mig. Faig feina al Geriàtric Municipal des de fa nou anys, després d'haver treballat també al Geriàtric d'Alaior. Les meves aficions són anar en velo, fer aeròbic, escoltar música i el cinema.

Com és el dia a dia d'una auxiliar d'infermeria a un geriàtric com el de Ciutadella?

El primer que feim el matí quan arribem és donar el bon dia a tots i aixecar tothom del llit, donam el berenar i feim que el dia sigui el més bo de dur possible. Feim activitats, i ells també surten al carrer, una vegada a la setmana van a passejar per la platja.

Vist des de fora, aquesta sembla una feina dura. És així realment?
És una feina que t'ha d'agradar, perquè sinó és millor que no t'hi dediquis. És un sentiment que surt de tu, i t'hi has de sentir bé fent-la. També has de tenir molta paciència, perquè a vegades és complicat.

Al Geriàtric es respira un molt bon ambient, un aire molt familiar?
Sí, estan molt units entre ells, són com una pinya, com una gran família, i amb nosaltres també.

Quines són les coses que més els agrada fer als residents del centre?
Els agraden molt els jocs, i que estiguin molt per ells. Volen una atenció, fer activitats, jugar a bingo, o sortir a passejar per les platges. També els agrada veure pel·lícules antigues, de la seva època.

Quina és la cosa més polida de la feina que desenvolupa?
Quan et donen les gràcies, a la seva manera, perquè hi ha avis que no poden xerrar. Però n'hi ha prou veient la seva cara de felicitat per saber que et donen les gràcies, per haver-los ajudat quan no es poden moure del llit, per exemple.

Però també hi ha moments en que aquesta professió es deu tornar més dura, més trista...
Sí, quan se'ns mor algun resident. És dur, però per fer aquesta feina has de saber assimilar, no et pot afectar gaire, perquè sinó no es podria aguantar. Aquí agafes molta estimació a la gent, i és complicat.