Quintana guanya el ‘Ciutat de Palma' reivindicant el català

L'escriptor dóna els 20.000 euros del premi literari a l'Obra Cultural Balear, que publica l'Enciclopèdia de Menorca, i a Acció Cultural, que lluita per la llengua

J.B.Maó21/01/12 0:00

Josep Maria Quintana va ser protagonista ahir dels premis literaris Ciutat de Palma per dos motius. Va guanyar el premi Llorenç Villalonga de novel·la en català, amb la seva nova obra "Ningú no pot enganyar els morts". I ho va fer reivindicant la llengua catalana i mostrant la seva preocupació per la política lingüística del Govern.

Els dos fets resumeixen la decisió que Quintana va prendre: va acceptar el premi i va anunciar que dóna els 20.000 euros amb que està dotat a dues entitats menorquines, l'Obra Cultural Balear, que publica l'Enciclopèdia de Menorca, i Acció Cultural, que coordina Francesc Florit Nin i que es dedica a defensar el català.

El premi es va lliurar al Teatre Principal de Palma, amb la presència del president balear, José Ramón Bauzá, i les primeres autoritats de Mallorca. Mentre, a Ca n'Alcover-Espai de Cultura s'havia organitzat un acte alternatiu, per part de diferents entitats, entre elles l'Obra Cultural Balear.

El motiu de la polèmica és que l'Ajuntament de Palma ha recuperat el premi en llengua castellana, amb l'oposició dels col·lectius de l'àmbit de la cultura catalana. Els escriptors que hagueren celebrat el premi a Josep Maria Quintana no eren al Teatre Principal. En el marc de la polèmica, la intervenció de l'escriptor menorquí va tenir ahir vespre un gran impacte.

Tot i la contundència del seu discurs i la crítica a la política lingüística, va rebre aplaudiments i la felicitació del batle de Palma de Mallorca, Mateu Isern.

La tensió a l'ambient era evident. Un radical va intentar exhibir una pancarta, però va ser expulsat de la sala pels agents de seguretat.

"Ningú no pot enganyar els morts" descriu la història d'un pintor menorquí, que comença a Fornells i passa per París i Nova York, on aconsegueix un gran reconeixement. La seva vida està marcada pels camps de concentració nazis i per les pròpies contradiccions.

El jurat, format per Carme Riera, Valentí Puig i Llucia Ramis, que no van assistir a l'acte, ha destacat "els valors narratius i el sentit de la història que, centrada en la vida d'un artista menorquí, evoca un món cosmopolita d'estètica innovadora".