Futur negre, de color fum

L'any s'enceta amb la celebració d'un "Sant Antoni" de cinturó estret. El Consell anuncià 43.000 euros menys de partida. Una mida que des de la Corporació insular es raona a partir de l'ajust de despeses en tots els sentits. Els 12.000 euros que finalment suposarà la Diada de Menorca són l'exemple més gràfic del que arribarà. Resignats i sabedors de que els temps de les grans subvencions no tornarà, els protagonistes del món cultural menorquí treuen pit i mantenen amb fermesa que, malgrat tot, la il·lusió no els hi llevarà ningú. "No ens aturaran", adverteixen. I això que l'estretor pressupostària desafia fins i tot a naus de la talla del Gran Teatre del Liceu de Barcelona que, a la vora de l'abisme, a hores d'ara es planteja el tancament durant dos mesos de temporada.

Sense miraments

"El futur de la cultura és negre, de color fum", senyala Carme Periano. Juntament amb el director Pitus Fernández, la gestora de la companyia La Clota és veu més que autoritzada per analitzar la situació del sector teatral. "Hem cercat formules noves com fer funcions a cases o a petits locals, però sols com una manera de no perdre la presència ni el contacte amb el públic", explica l'ex actriu. Una mida que a la qual també s'acullen grups de música com els ciutadellencs Delên que recentment van obtenir un gran èxit amb actuacions a domicilis particulars.

La necessitat de reinventar-se i de buscar noves vies d'actuació és clara, però per sobre de tot preval el sentiment general de que les retallades es fan sense miraments. "Enguany ni ens plantegem programar un gran muntatge. Ho tenim tot bastant aturat pel que pugui passar, però tenc que dir que a pesar que sempre hi ha hagut ajudes, nosaltres ja fa dos anys que no demanem res". Carme Periano valora l'alternativa del micromecenatge: "Al director Miguel Bosch li funciona molt bé, però podria estar compensat com ho està als Estats Units. Allà ve acompanyat per una rebaixa dels impostos, quelcom que aquí ni somiar-ho".

L'espectador és el primer perjudicat d'una programació condemnada a priori. "La llàstima és que pateixin els efectes entitats que no ho haurien de patir, com Joventuts Musicals (JJMM) o Jazz Obert", diu. En el cas de la primera, tant a Maó com a Ciutadella, tenen ambdós festivals aturats. Els presidents de JJMM Francesc Fèlix i Ricard de la Fuente, a Llevant i Ponent respectivament, coincideixen en que no reactivaran el calendari de concerts fins que l'Administració pública no els hi pagui el que els deu de les ajudes atorgades per a 2011.

"Tenim molt clar com a junta que no si no liquidam totes les factures pendents, enguany no projectarem res", senyala De la Fuente. La situació està completament en l'aire, encara que fia de poder oferir els "Dilluns de Música" amb l'ajut de Joventuts Musicals Espanya. "A partir d'ara hem d'abordar projectes que es financin sols i que no generin un dèficit insostenible".

Els festivals de JJMM, aturats

El president de JJMM Ciutadella assegura que l'Administració encara té un deute amb ells del voltant de 82.000 euros. "Èticament no podem posar en marxa un festival en un marc d'incertesa com el que vivim". L'ajuntament del municipi els hi ha pagat el 80 per cent del pactat. Així i tot, l'entitat ha tingut la "sort" -paraula que ni d'enfora hauria de ser pronunciada en aquest reportatge- de disposar de bona sintonia amb un dels gerents de les noves sales de cinema del Canal Salat, Andreu Torres, qui durant molts anys va precedir en el càrrec a De la Fuente. Un acord que ha permès la supervivència de l'oferta de Cine Club, inaugurada aquesta mateixa setmana amb una excel·lent resposta per part del públic.

Tornant a l'àmbit musical, De la Fuente indica que "encara tenim marge per decidir què fem perquè el festival comença el 9 de juliol, però el rellotge d'arena s'esgota. Hem de pensar que els intèrprets tenen la seva agenda així que tampoc podem esperar al darrer moment. I de fer-se vindrà tant gent de Menorca com de fora, però més a nivell nacional que internacional pel tema dels doblers. Propostes menys exclusives perquè la qüestió és ajustar els preus al màxim".

"El més lamentable és que parlem de subvencions signades i ja compromeses", matisa. En aquest sentit, Francesc Fèlix comparteix la reflexió i puntualitza que de donar-se una situació normal "a mitjans del mes de novembre del passat 2010 ja ho teníem tot cobrat". En previsió d'un impagament, i encara que mai pensava que l'Administració podia arribar fins a aquest extrem, De la Fuente en un gest d'honestedat que l'honra ja va avisar els músics que no cobrarien amb la puntualitat d'anys anteriors, amb temps suficient per si desitjaven finalment suspendre i poder fer-ne l'anunci amb antelació a la premsa. Ningú no ho feu per la confiança que JJMM de Ciutadella i Maó disposen rere un llarg temps de feina ben feta i, com diuen, "per amor a l'art".

Ara han de donar la cara i trobar-se en la tessitura d'explicar el per què dels impagaments. "La gent ens demana: Què hi ha de lo meu?".

JJMM deriva tota la responsabilitat del que succeeix cap a l'Administració. "Ja vam haver de suspendre el concert de cap d'any de l'Orquestra de Cambra Illa de Menorca. I durant el passat Dia de les Balears actuarem a Maó i Ciutadella i se'ns deu 11.000 euros a cada banda", comenta Fèlix, qui reconeix que la única institució que ha complert amb JJMM Maó és l'ajuntament.

"Els que tenen poder de decisòria haurien de fer més per defensar les entitats culturals pròpies culturals de Menorca. Tothom ens passa per davant. Hem intentat donar més seguretat a la nostra orquestra, a manera de Fundació com és el cas de la Simfònica de Balears, però no hi ha hagut manera. Ens han arrasat tot el llaurat fins ara. Perdem tot un territori guanyat en un festival molt arrelat i en un escenari tan exquisit com el del Teatre Principal", clou, qui és partidari de reunir les veus de la cultura menorquina per plantejar-hi un debat seriós, on es posin de manifest els problemes per mirar de trobar-ne les solucions.

Ni fotocòpies, ni instruments

Per al director del Conservatori de Música de Menorca, Antoni Carrillos, la cultura ha de comptar, sí o sí, amb el suport públic. "Les diferències socials augmentaran encara més. Em dol i em fa ràbia que sempre es retalli la cultura que per a mi és una part fonamental de l'educació humana. Qui disposi d'una economia folgada podrà agafar l'avió i anar a Barcelona o Madrid a veure un concert", afirma Carrillos qui es queixa de que el centre educatiu que dirigeix també ha de fer front a les retallades. "Actualment no tenim diners ni per fotocòpies, ni per comprar instruments nous, ni per reparar els que ja tenim".

Per tancar l'àmbit musical, el president de Jazz Obert, Ignasi Mascaró, es suma a la preocupació general de pagar els deutes assolits. "En aquestes alçades, ja hauríem fet contractes. Per paga, l'ajuntament -com als músics- ens va treure de l'OAR però per sort una sòcia molt generosa ens ha cedit un local". Mascaró assegura que sobreviuran: "No sabem encara molt bé com però hi posarem tot el coratge i la dignitat que puguem. L'alegria no ens la llevaran".

Jazz Obert intentarà fer els primers concerts a la primavera. A hores d'ara els hi ha sigut impossible convocar el tradicional concurs de cartells, però mantindran propostes sempre tan ben acollides com el Dixieland o el Vega Jazz de Cala en Blanes. A més, compten amb la complicitat de socis, rere una trajectòria de festivals d'altíssim nivell amb una qualitat reconeguda fora de l'Illa, per la qual cosa -diu el seu president- "no ens queixarem més i passarem a l'acció".

"Nosaltres i JJMM hem duit propostes per les que ni la mateixa Administració podria haver apostat. Programes que sols són viables a través del voluntariat cultural", expressa. "Ens han deixat a zero i a més ens han tancat el local, i això és molt dur per a una associació nascuda a Ciutadella", acaba Mascaró.

Compartir despeses i espai

Compartir el seu espai a través del que anomenen "coworking" (co-treball) és l'opció del galerista Oskar Pérez per tal de reduir despeses. Ha penjat un anunci a Facebook cercant interessants propers al seu sector amb la possibilitat de col·laborar en projectes de futur. "Aquest és el futur. Al nostre país un autònom paga 2.500 euros l'any, mentre que a Alemanya sols en paga 100. El "coworking" és la única solució perquè s'estan tancant molts locals".

"A Sa Fàbrica, ens trobem amb la mateixa situació que l'any passat. El que sí que tenc clar és que enguany no programaré exposicions individuals, sols col·lectives", assenyala. "Encara és l'hora que els nous gestors culturals de l'ajuntament de Maó telefonin i ens sondegin en tema d'art a la nostra ciutat, i això que només som tres galeries!. Si la seva postura ha de ser la mateixa que la dels anteriors, la de dir que no hi ha diners, em sembla una greu falta de respecte cap a la gent que apostem per la cultura. La promoció que fem des de Sa Fàbrica amb els autors més joves és una feina que s'hauria de fer des de l'Administració, però sembla que no ho valoren", lamenta.

Fa poc dies que l'Institut Menorquí d'Estudis (IME) va proposar destinar el sou de Josep Miquel Vidal Hernández a beques. Un exemple més de la inquietud, moguda per la necessitat, de cercar camins alternatius. "Encara estem en procés de conversa", explica Jaume Mascaró, president del Consell Científic de l'IME, qui indica "acceptam la part que ens toca de reducció ni que sigui per solidaritat amb la gent que cada vegada té menys".

L'IME continuarà amb la seva programació. "No volem renunciar a fer coses, així que demanarem als socis membres la seva col·laboració per programar cursos especialitzats o xerrades". En termes d'aportació ordinària, la institució ha minvat en un 25 per cent, però afegint reduccions com les oficials el percentatge arriba al 37 per cent. "La reducció formal, que no real, és d'un 17. Però ànims no ens falten", diu. En aquest sentit -continua-, li preocupa més el futur dins l'àmbit universitari i d'investigació. "Un dels aspectes més perversos de la crisi és el d'aplicar polítiques que deixin de banda les formes més vàlides per sortir-ne de la mateixa, com és precisament la innovació i la investigació", clou.

L'escriptor Joan Pons titlla aquesta realitat de "dramàtica". "Els governs de dretes ho veuen com un contrapoder i els interessa més retallar que estimular una industria tan potent com la cultura. Em sembla una decisió poc intel·ligent i feixista. Però hi ha altres opcions com Internet. La gent s'espavila per no aturar", manifesta. Per sort, puntualitza, "la cultura és com un gran riu de flux molt potent que si no el deixen fluir busca altres escletxes per a fer-ho".