Maria Orfila Pons - M.P.

TW
0

Autofitxa
Em dic Maria Orfila però em coneixen per Mari. Vaig néixer a Alaior dia 17 de maig de 1975. Treballo d'educadora a l'escoleta Es Pouet. Estic casada amb n'Eulogio amb qui tenc dos fills, na Núria de 12 anys i en Jaume de 8. Som súper barquers. Ens encanta navegar i solem passar tot l'estiu dins una barca. D'aficions no tenim gaire temps de fer res més, els fiets ja ocupen molt.

Tot i tenir poc temps lliure té una gran afició, l'elaboració d'unes nines que es pengen ja sigui a un jersei, una jaqueta, una bossa, i que tenc entès que causen sensació... Com se li va ocorre aquesta nova manualitat?

És cert que de temps físic no en tenc molt perquè tot i que només tenim escola els matins, per les tardes sempre tenim reunions, claustres... Però arrel d'un amic invisible que fem a l'escola una companya va regalar a una altra un "broche" fet seu que me va encantar. I tot d'una vaig dir, me n'he de fer un per jo. Vaig cercar per internet "broches" divertits i van sortir infinitat de pàgines i de coses per fer però tot eren nines sense volum i no em van acabar de xocar. I vaig intentar fer unes 'lolitas'. En vaig fer una per jo, per la meva filla, per les nebodes, i les companyes de feina, en veure-les ja em diuen que en faci una per elles, i per les amigues i la cosa s'ha estès, sense adonar-me.

I s'ha estès moltíssim, veritat?

De fet, tenc una amiga que té botiga i vam fer una barata, ella les ven i amb els diners, jo li compr roba.

I de les primeres a ara hi deu haver hagut un canvi, no?

Hi ha un abisme. Les primeres no eren tan esveltes, eren més planes, per exemple, les faldetes no tenien tant de volum. I també és cert que la primera que faig, el patró que diguéssim, que me'l qued jo, tampoc té res a veure a quan n'he fet unes quantes.

Deu dur el seu temps, perquè estan totes fetes a mà.

Puc estar entre dues hores i mitja i tres hores en fer-ne una. Però és que estic ben enganxada. Tal vegada m'hi pos a les nou i mitja o les deu del vespre i són la una i mitja o les dues i encara faig nines d'aquestes. Si anem en barca, m'ho enduc. I com que no me costa gens dibuixar ni fer manualitats, trec diferents models sense passar gaire pena.

Quins tipus fa?

Vaig començar amb unes cuquis, unes nines i ara, lo darrer faig bruixetes. Però també he fet moixos, peixos, papallones, gatets al estil de na Kitty, llunes i follets com el que duc avui al jersei.

I quin és el procés d'elaboració?

Ho faig un poc a manovia, és a dir, primer faig una sèrie de caps, després faig els capells, cossos i després ja les vaig acabant una a una. Empr molt de material reciclat, com camisetes que estan per llençar al fems o botons de coixins que ja no s'empren. Algunes bosses de les nines estan fetes amb capsuletes de Nespresso o arracades que vaig treure de la tómbola que passen a ser també bosses. El material principal és el feltre, les faldes són de tul o blonda, els braços i les cames són de coa de rata, que es diu. I els complements, lo que trop. Tot està cosit a mà, amb punt tort, i això que cosir no és que m'encanti. No puc més que sorprendre'm quan vaig pel carrer i veig algú que en porta una. Me fa molta gràcia perquè va començar d'una manera tan peculiar. Però he de confessar que no estiguessin fetes meves, jo també les compraria.