Parenòstic. Editat per Setmanaris i Revistes SL, duen ja sis anys al carrer amb notable èxit - Paco Sturla

TW
0

Alguns dies del proper mes de gener, el cel tindrà aspecte de nevada. Durant la primera meitat del mes de març del proper any el temps es presentarà esvalotat. El juny serà estrany, amb possibilitat d'alguna pedregada, i si bé el Nadal serà fred, tal vegada quan arribi Cap d'Any la cosa estarà més encalmada. Aquestes són algunes de les previsions incloses al Parenòstic Menorquí, un costum tradicional que des de fa sis anys edita l'empresa Setmanari i Revistes SL, a Ciutadella, i que ha arrelat fort entre la població.

Un parenòstic, també anomenat almanac, és una publicació anual que conté informació d'alguns temes determinats, ordenats en un calendari. S'hi poden trobar dades astronòmiques, pronòstics meteorològics, dades de les festes populars, santorals, mercats i fires i altres aportacions. En el cas de Menorca, s'edita un parenòstic pagès i un de mariner. El primer inclou indicacions de quan s'ha de sembrar cada verdura, quines feines del camp o als jardins corresponen a cada mes, i també aporta costums dels pagesos menorquins. Aquest parenòstic pagès, el més popular dels dos, inclou també el que es coneix com la predicció de la roda perpètua, una tradició que es remunta al segle XVIII i que pronostica si l'any serà fèrtil o estèril per al camp. Per aquest proper 2012, sembla que les noticies no són molt positives.

Balears és una de les comunitats autònomes amb més penetració dels parenòstics. De fet, són bastants els homes del camp que encara tenen en compte aquesta predicció. Un dels temes més consultats és la predicció meteorològica. Mentre els meteoròlegs professionals insisteixen en què qualsevol predicció a llarg termini perd fiabilitat, els parenòstics aporten un pronòstic a un any vista que, evidentment, s'ha de llegir amb molta cura, i no s'ha de prendre mai com una cosa científica i totalment precisa.

El parenòstic mariner i pagès de Menorca inclou també supersticions i dites tradicionals. Així, per exemple, en l'edició de 2012 (que es pot trobar a les llibreries) descobrim que antigament es pensava que si es tenia a casa un moix negre i una gallina blanca, no s'acabarien mai els doblers. També es diu que si et xiula l'orella esquerra és que algú xerra malament de tu. Llavors, es creu que si mossegues un mocador, la persona que xerra malament de tu s'acaba mossegant la llengua. Com es veu, són costums i creences populars, sense base científica, arrossegades de generació en generació, i a les quals el paper aporta una base per sobreviure més enllà de la transmissió oral.

Juntament amb l'edició dels parenòstics, s'edita també un calendari pagès, un producte que també inclou la predicció meteorològica per a tot l'any (coneguda com a Judici Universal), i també informa de les feines que s'han de fer mes a mes als llocs, però també als jardins. D'aquesta manera, aquest producte deixa de ser útil només per als qui tenen alguna relació amb el camp, i amplia el seu públic potencial a aquells qui tenen un petit jardinet a casa, o un lloc on sembrar plantes i ramells, ja que el calendari també informa de les millors èpoques per sembrar cada flor. Ara arriba el temps de les tulipes, els lliris, els gladiols i els narcisos.