"Notaré a faltar la rutina diària i el tracte amb el client"

Em dic Juan Pons però tothom em coneix per Nito. Vaig néixer el mes de juny de fa 65 anys as Castell. Tenc tres fills, en Juan Luís, n'Oscar i na Yolanda i dos néts, n'Àlex i n'Isaac. Visc amb na Manuela i entre les meves aficions, diria que m'agrada molt tot allò relacionat amb la naturalesa, ja sigui anar a pescar, a cercar esclata-sangs o treballar la terra, entre altres. A final d'any em jubil després d'una cinquantena d'anys exercint de carnisser.

Vostè era molt jove quan va començar a treballar de carnisser, veritat?

Sí, era un al·lot. Devia tenir dotze o tretze anys. En aquella època tot era molt diferent a ara. A la Plaça des Mercat des Castell hi havia tres carnisseries, en Tòfol, en Celios i en Pepe i en Gavino, que anaven junts. Jo vaig començar amb el més veterà dels carnissers des Castell, en Tòfol. En aquella època cada poble tenia el seu escorxador i els al·lots aprenien l'ofici anant a les carnisseries i als escorxadors a fer feina. A can Tòfol, hi devia fer cinc o sis anys i d'allà vaig passar a treballar amb en Celio Urbina, també dins la Plaça des Mercat. Després d'uns anys, vaig comprar la carnisseria que pertanyia a en Pepe i en Gavino i em vaig posar a treballar per compte meu. Va ser a finals dels anys 80 quan vaig canviar d'ubicació, passant la carnisseria al carrer Gran, i allà fins ara.

Ha estat tota una vida dedicada a aquest món...
Tota la vida de treballar en el mateix. La carnisseria ha estat la meva vida, fins i tot els diumenges solc anar-hi per comprovar que tot està correcte i que no hi hagi alguna cosa que no funciona o que no vagi tal com hauria.

Què en destacaria d'aquests anys de carnisser?
El tracte amb la gent que arribes a establir. Després de tants anys ja coneixes els gustos i les preferències de cada client, ells ho agraeixen. A més, l'experiència t'aporta molt de coneixement sobre l'animal que et permet donar algun que altre consell al client, que també agraeix.

I ara, a final d'any, ho deixa.
Després de tants anys de fer feina i més feina, ja toca gaudir un poc del temps lliure. Tenc la sort que ho agafen dos dels meus fills, així, serà deixar-ho però amb un nexe que no em desvincula completament del món que ha estat part de la meva vida. He de dir que estic molt content de la decisió que ells dos han pres i només els desig que puguin fer els mateixos anys que jo al davant d'aquest negoci.

M'imagin que amb tants d'anys han passat un munt d'anècdotes.
Moltes. Una situació que m'en ben record, i que em duu a comparar la gran diferència de com treballàvem fa anys a ara, és que un any per Sant Jaume, una clienta em va demanar 'callos' i com que no hi havia les connexions d'ara, vaig haver de partir cap a Ciutadella a cercar-los. Quan vaig tornar as Castell, els cavalls ja passaven. Però ho fas perquè el client sempre ha de ser la prioritat en un negoci.

Ho trobarà a faltar?
Notaré a faltar la rutina de venir cada dia i el tracte directe amb la gent.