Jordi Farrés Forasté (1930) va arribar a Menorca per motius laborals i per només tres mesos. Però aquell trimestre de pas es convertí en tota una vida. Era l'any 1970 d'un home de fortes tradicions nadalenques que no concebia aquestes dates sense un betlem. A Barcelona, d'on pertanyia, havia estat una eminència en l'art creatiu arribant a guanyar el segon premi d'un concurs de betlems i decorant l'Església de Betlem, Gràcia i la Plaça Villa Madrid. Segons recorda la seva filla Montse, "a casa no enteníem ni entenem Nadal sense pessebre, de petits era una joguina, alguns cops el nen Jesús era al riu, per netejar-se, clar, li dèiem al pare".
Així, Menorca li produí nostàlgia quan se n'adonà que aquesta empenta pessebrista no estava arrelada. Fou ja l'any 1971 quan s'alçà a l'Explanada de Maó un betlem monumental que resava: 'Tu eres la luz del mundo, danos la paz'. Aquella sortida al carrer, entesa com el primer batec de l'Associació, sacsejà sentiments entre el poble, i alguns illencs es posaren en contacte amb Farrés per donar continuïtat a la bellesa monumental que decorava i donava llum al Nadal. Entre aquests, el rector de la parròquia de Sant Francesc Guillermo Pons, i també Marcos Anglada i Santiago Gomila.
Un any després es fundava formalment el Grup de Pessebristes de Maó. I s'organitzava l'exposició conjunta de diorames de Nadal a la parròquia de Sant Francesc. Curiosament el primer pessebrista -qui a dia d'avui considera a Farrés el seu gran mestre-, fou Antoni Pons, un jove escolà de la parròquia que quedà captivat de l'essència d'aquelles composicions i que amb 40 anys d'enginy ha aconseguit fer del betlem una filigrana.
I així és. Des d'aquell moment que Jordi Farrés portà el caliu nadalenc des de la seva Barcelona natal fins a Menorca, ja han passat 40 anys de diorames, religiositat i clara vocació per endolcir Menorca. Però aquest viatge fins l'Illa no va arribar exempt de sorpreses. En aquella època la paraula diorama quedava encara lluny de la tradició i Farrés recorda quan la gent es demanava encuriosida què significava el mot. Però, 40 anys després, podem dir que la paraula ha passat a formar part del vocabulari de tots els illencs. Farrés també recorda la introducció, per part seva, del porexpan que "facilità molt la feina".
Entre les anècdotes que passaran a la història pessebrista menorquina, el president fundador recorda quan Antoni Pons qui aquell any dedicava el seu diorama a l'Ajuntament de Ciutadella, es posà malalt. La inauguració de la mostra era a prop i l'escena seguia sense acabar. Ningú s'atrevia a posar-hi la mà ja que Pons, era un gran artista. Però l'obra havia d'estar acabada. I hi estigué amb la col·laboració de tots els pessebristes. Probablement no amb la perfecció que s'hagués aconseguit amb les mans de Pons.
A més, els diorames han contribuït a exaltar aspectes de l'Illa, i és que un dels valors ha estat la ubicació de les escenes de la vida de Jesús en ambients molt menorquins. Enguany, la temàtica ha estat lliure però gairebé tots els pessebristes han optat per homenatjar aquest 40 aniversari reconstruint algunes escenes d'anys passats. Són 21 diorames que omplen la sala de La Caixa d'art amb escenes inspirades en Calasfonts, la Mola, l'ermita de Gràcia, la Costa des General o Cala Barril. I és que segons aquest president fundador, "ara Menorca no viuria el Nadal sense una exposició de diorames".
Farrés no pot contenir l'emoció quan parla dels seus dos néts que completen la tercera generació de pessebristes de la família, amb només 11 i 8 anys.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.