Era la primera vegada que se li encomanava aquesta missió?
Sí. Mai abans m'havia tocat estar a cap mesa, ni de presidenta ni de vocal. I la veritat és que no en tenia ni idea de quina havia de ser la meva missió.
I quan va rebre la notificació indicant-li que diumenge dia 20 de novembre havia de presidir la mesa, què va pensar?
Em va venir bé de nou. Va ser tota una sorpresa però després d'assistir a la reunió i de llegir el llibret vaig pensar que seria una nova experiència i que mai hi és de més aprendre coses noves. Així i tot he de dir que ser presidenta em fa respecte, crec que recau damunt meu molta responsabilitat. El llibret diu que el president té l'última paraula si hi ha alguna decisió a prendre, si hi ha algun problema i això em fa respecte perquè som ben nova en això. Per la resta, en la línia normal dels vots, he de dir que el president no fa una feina gaire complicada, només agafa el carnet i diu el nom del votant. Sí que hi ha molts de papers a firmar que això ho he de fer jo. En aquesta mesa ens toquen 585 votants.
I com definiria aquesta experiència nova?
De moment va molt bé, està sent molt positiva. Ens ho hem d'agafar amb alegria perquè si no tenim més remei que passar tot el diumenge aquí, almenys que sigui amb una mica d'humor. Hi ha un aspecte que m'ha cridat bastant l'atenció. I és que fins les onze no ha votat el primer jove. A mig matí, només n'havien votat tres o quatre. És diumenge i tal vegada s'aixequen més tard, però igualment m'ha cridat l'atenció.
Ha ocorregut alguna anècdota?
La mesa s'ha pogut constituir sense problemes. Tots els titulars hi hem estat. Curiosament, hi havia una suplent que ha hagut de venir expressament de Barcelona. Com que hi hem estat tots, se n'ha anat tot d'una. Una anècdota ha estat que, seguint aquesta filosofia d'agafar-nos una mica amb alegria l'experiència, quan ha vingut el votant numero cent, ens hem alçat tots i l'hem aplaudit. També hi ha hagut una coincidència que a l'altra mesa de l'Espai Rotger, la presidenta és una altra mestra de La Salle.
Si no hagués hagut de ser a la mesa, a què hagués dedicat el seu dia de descans?
A corregir exàmens. Dissabte vaig haver de córrer una mica per deixar-ho tot enllestit.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.