L'homenatge és ben merescut. La tasca de Miquel Ametller Caules al capdavant de la glosa menorquina és un valuós llegat. Tota una vida dedicada a improvisar per a qui és mestre per excel·lència i revitalitzador de la nostra cultura popular. Una feina d'anys en favor de la paraula i la memòria illenca.
La sala polivalent del Canal Salat, a Ciutadella, acull avui, a les 18.30 hores, l'acte de gratitud -organitzat per Soca de Mots- cap a una figura que rebrà l'estimació dels glosadors menorquins amb l'ajut d'altres companys arribats de Catalunya, Mallorca i Eivissa. Admiració cap a ell no hi manca. I amb la generositat que el caracteritza -abans del comiat oficial- respon a "Es Diari" aquesta entrevista, com no podia ser d'altra manera, amb la glosa que l'ha fet créixer.
De qui va aprendre a glosar?
Per aprendre s'acudit
i també s'ús de paraula,
no vaig entrar dins cap aula
mon pare va fer es complit,
i ja des de ben petit
enfilat damunt sa taula
així vaig esser partit.
A través de la glosa ha entès la vida d'una manera diferent?
A voltes no som prou lliure
amb una i altre cosa,
es glosar no fa cap nosa
i m'ha fet plorar i riure,
tot açò ho podria escriure
que jo no visc per sa glosa
emperò m'ajuda a viure.
Se'n recorda de a qui va dirigir la seva primera glosa?
Si pogués temptar sa sort
a tots la dirigiria,
de sa primera diria
que em va donar gran conhort,
d'en Joan López, me'n record,
li vaig fer sa poesia
agraït pes seu suport.
Li ha mancat mai la inspiració?
Un procura ser exacte
en ser hora d'un glosat
i sempre he estat inspirat
amb ets anys que duc de tracte,
si no és aquest dissabte
no he quedat mai aturat.
Quin ha estat el seu rival glosador més mal d'escatar?
No n'hi ha cap mal d'escatar
però hi ha exemple a seguir,
s'Arader va ser aixuixí,
es qui més me va ajudar,
sempre deia per on 'nar,
es llibre sabia obrir
i sa pàgina cercar
per sa lletra fer llegir.
Com rep aquest homenatge?
No és en Miquel Ametller
qui ha de dir d'aquest de nou,
lo que en ets altres mou
jo no els hi llevaré,
però un homenatge ho té,
i as final així es conclou:
per sa glosa no he fet prou
per lo que hagués pogut fer.
Costa ara romandre en quietud?
Sempre he estat un homo inquiet,
qui ha fet prou d'exercici,
i es glosar ha estat un vici
com pot ser ara s'internet,
emperò des camí fet
comptant d'ara en es principi
me sent més que satisfet.
Quins són els seus consells per a un jove glosador?
Que amb es vells ell s'estaloni
que ajuden a fer es bot,
i si no li surt es mot
que es desig no l'abandoni,
i que tot lo que té ho doni
perquè sempre hi ha es rebrot,
emperò i sobretot,
que tampoc no s'acolloni.
Alabi la tasca cultural de Soca de Mots?
Començar va ser un anhel
per escampar sa cultura,
si un 'caba açò no s'atura
que sempre hi ha gent fidel,
sa soca ha fet bona rel
i ara falta agafar altura
per arribar fins el cel.
La imatge de Menorca ha viatjat amb el seu glosat, de quina actuació es sent més orgullós?
Orgullós jo no m'hi sent,
però es record se desgrana,
a Cuba a una cubana
en es glosat vaig fer esment,
perquè és polit ser atent,
i més quan la fas amb gana,
com bufar sa tramuntana
on s'aire és es sentiment.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.