"Moltes vegades me deman què he fet jo per merèixer un honor com aquest, i em contesto que a mi mateixa que he tingut la sort d'estar envoltada d'un gran equip". Ho diu qui ahir al matí s'arromangava per fer la massa dels bunyols que menjaren els alumnes d'una escoleta de Ciutadella que porta el seu nom. Roser Gener, amb 79 anys, no falla a la cita anual que va començar ja fa molts anys la seva mare i Olga Bonet a l'embrió d'escoleta que ella mateixa va fundar.
Gener recorda que als anys seixanta, a Ciutadella només hi havia centres privats on poguessis educar els fillets d'entre zero i tres anys. Moltes mares no podien pagar aquell servei, i va ser llavors quan van sorgir dues escoletes. Per una banda, Poriol, impulsada per Juli Mascaró. A un altre barri de la ciutat, Roser Gener, juntament amb altres persones, posava en marxa un servei d'escoleta a la parròquia Sant Antoni Maria Claret. La passa definitiva, explica, arribà quan aquell centre va ser reconegut com a escola laboral, i va obtenir unes subvencions que permetien que els pares treballadors poguessin accedir al servei. Fou la primera de Ciutadella en aconseguir-ho.
Amb l'escoleta (que ara és Joguina) ja a un edifici nou, l'impuls de Roser Gener no decaigué. Juntament amb altres persones, impulsà la creació d'un patronat municipal d'escoles infantils, des d'on es planificava l'acció conjunta de tots els centres, i on ella tingué un paper clau, juntament amb Vicenç Arnaiz. Fou en el marc d'aquest patronat on es posà de manifest que la zona propera al cementeri antic necessitava una altra escoleta. I aquesta escoleta havia de tenir un nom. Roser Gener ja estava jubilada, però la seva feina bé mereixia un reconeixement, i per açò el patronat decidí que aquell centre havia de dur el seu nom. "És una cosa que no té preu, però aconseguida gràcies a un gran equip", conta.
Els fillets de l'escoleta Roser Gener assaborien ahir els bunyols amb delit. Amb la boca plena a vessar, mans plenes de sucre i cares de sorpresa i de felicitat, gaudien d'aquests dolços sense saber que les mans que l'havien pastat eren les mateixes que havien treballat molts anys per contribuir a crear el model d'escoletes que ara desperta l'admiració del món educatiu. "Ara mateix és una preciositat anar a les aules, i veure les grans mestres que hi ha, l'estructura, els fillets com gaudeixen i com s'impliquen les famílies", explica, amb un somriure que no se li esborra de la boca.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.