"Un dia ens van disparar quatre canonades, veies com l’arena s’aixecava"

Tot i que l'expedició es va dur a terme sota l'autoritat de la Generalitat catalana, l'operació militar es va fer sense el beneplàcit de bona part de la cúpula militar republicana. Bernat Sintes Sintes, en Bernat de sa creu, té 97 anys i va ser un dels 3.000 soldats i milicians que a mitjan agost de 1936 van partir cap a Mallorca en una operació militar que va resultar fallida.

Vostè era un jovenet quan durant la Guerra Civil va embarcar cap a Mallorca.
Sí, feia el servei militar a la bateria de Biniancolla i ens van dur as Castell per fer el sorteig dels soldats que havien d'anar al desembarc a Mallorca. As Castell vam anar a una cotxeria a l'Esplanada, van fer formar fileres de cinc soldats. Llavors van dir "es cinc d'aquesta filera van a Mallorca" i a jo me va tocar.

Qui més hi va anar amb vostè?
De Sant Lluís van venir en Berto Perianca, feia de caminer i era d'enginyers; d'artillers hi havia Miquel s'arader, en Sastre, Tomé Sintes i Bernat Mosseta; d'infanteria, els germans Benito i Jaume Pla i en Situs Barato. També van venir uns milicians, en Fiol i en Valentín, aquest darrer havia estat llogat amb jo i el van matar a Mallorca. Vam anar al port de Maó i abans d'embarcar vam anar a la marina de Sant Antoni per fer proves de tir. Jo no vaig poder avisar els meus pares que anava a Mallorca, però a Sant Lluís se'n van entèmer i mon pare li va donar un bitllet de 100 pessetes a un germà meu, en Xec, que va venir i me'l va donar per si l'havia de menester.

On van desembarcar?
Era de dia i vam desembarcar a Punta Amer. Érem 50 soldats i teníem quatre comandaments, me'n record d'en Bustamante i en Mir. Era una platja i ens vam posar darrera una paret, vam tallar unes branques i fulles de mata amb els matxets per fer un cobertxo per posar-nos davall i evitar la banyadura. Hi vam estar un mes, esperant l'ordre d'atacar. Uns vespre ens van despertar, vam formar els 50 soldats. M'en record que feia lluna i els matxets brillaven. "Aquesta nit haurem de treure panxes", pensava jo un poc retgirat.

Què feien durant el dia?
Anàvem a collir figues que hi havia pels voltants per matar la fam, fèiem una vida d'abandonats. Els companys anàvem a nedar a la platja, jo no hi anava perquè mai n'he après, no n'he sabut mai.

Però no devien estar tan tranquils.
Es veu que els mallorquins se'n van entèmer i un dia ens van disparar quatre canonades, veies com l'arena s'aixecava. Encara n'hi va haver que van anar a nedar, jo pensava "si hem de morir, morirem", però no en van matar cap dels nostres.

Van participar en qualque maniobra militar?
Teníem tres canons de set i mig i els havíem d'empènyer d'aquí a allà. Un dia vam dur dos canons a una distància de 400 o 500 metres, cap a un casat de camp ben igual que Sant Antoni, del port de Maó, era gros i de color vermell, me sembla que encara el veig, amb un pati pavimentat amb pedres. Es veu que els mallorquins ens estaven vigilant i ens van disparar un parell de canonades, que van caure dins el pati. Tot d'una ens vam allargar a terra, però un tros de metralla va ferir un ull d'en Bernat mosseta. Se'l van dur cap a Maó i ja no va tornar més. Després vaig saber que va perdre l'ull.

Fins quan hi van estar?
Al cap d'un mes ens van dir "a Palma s'han rendit i a la mar hi ha dos vaixells que ens esperen per embarcar totes les tropes i anirem al port de Palma, perquè s'han rendit".

Però no era veritat, l'expedició va fracassar.
Ens ho van dir perquè no es mogués un bordell. Jo vaig pensar: "Açò és una sort que s'hagin rendit sense fer guerra". En mig de la mar hi havia un vaixell vell, anomenat "Marqués de Comillas" i un altre que li deien "Mar Negro", que era tant o més vell que l'anterior. Els soldats hi vam anar dins unes barques, tots anàvem amb la motxilla i la manta, i vam pujar-hi amb unes cordes.

Devien fer un bon alè.
Una vegada dalt el vaixell, vaig acabar les forces, anava ben carregat de trastos. Quan van ser un tros endins de la mar, tots estàvem damunt la coberta, uns damunt els altres, però ben contents perquè s'havien rendit.

I què va passar després?
Quan el barco navegava, vam veure dos avions italians que venien cap a noltros, ens van tirar unes bombes però no ens van ferir, perquè els avions volaven molt amunt. El nostre barco va partir cap a Barcelona i l'altre cap a València.

No ho tenien previst fer aquest viatge.
En arribar al port de Barcelona vam desembarcar, pels carrers no hi havia ningú i vam anar a passar la nit a un hotel, però vam dormir en terra. Ensoldemà, al matí, pel carrer vam veure una ranxada de milicians amb banderes vermelles que anaven a peu cap a Saragossa. Eren uns 100 o 200 milicians i ens van dir que anessin amb ells, però no hi vam anar. A Saragossa hi havia el brigada Trémol, en el bàndol d'en Franco, i acabada la guerra, a Sant Lluís, una vegada me va dir: "Noltros els esperaven i en arribar els vam disparar, hi va haver una gran mortaldat".

Quan van tornar a Menorca?
Els nostres comandaments van telefonar al coronell Brandaris, que era el governador militar de Menorca, i els va dir que ja havíem acabat la nostra missió, que ens necessitava cada un a la nostra bateria. Va ser així que vam tornar a Menorca en el correu i jo vaig anar de nou a la bateria de Biniancolla, on vaig estar fins que va acabar la guerra.