La nostre illa, podríem dir, es caracteritza per la pedra; la trobem en antics jaciments arqueològics, navetes, talaiots, taules, torres de vigilància, paret seca, aquesta sobretot al nostre camp rural... Llavors tenim la pedra de marès en què me vull centrar. El marès és una pedra calcaria composta en un 99 per cent de fòssils marins, un pedra molt porosa i fàcil de treballar, de la qual la major part de cases més antigues dels nostres pobles n'estan construïdes, com també els llocs, les cases del camp menorquí.
D'aquí que trobem al voltant dels pobles pedreres d'on abstreien les pedres per fer les cases i els llocs, curiosament les pedreres vora els llocs en molts cassos, varen ser integrades a l'explotació agrària proveint-les de terra i aprofitant-les sobre tot per sembra-hi arbres fruiters.
El marès el treballaven de forma artesana els trencadors, que a cop d'escodra treien les pedres per a la construcció. Altres eines que empraven era el tallant, les gangalles, els malls, tascons, parpals, el verduc o serra de dos... Amb el pas dels anys aquest ofici de trencadors ha fet que a Menorca tinguem per tot arreu un patrimoni, - les pedres -, ben nostre que forma part de la nostra història. A Menorca tenim pedreres a cel obert ben interessants com les de s'Hostal o Lithica a Ciutadella, Alcalfar, Sant Esteve, Binicalsitx, Santa Ponça, sa Mola i sa Molleta... També n'hi ha de subterrànies com les de Curnia Nou i Torelló, Robadones, etcètera.
D'aquestes pedreres n'he visitat una recentment, la d'Alcalfar Nou encara en actiu. La pedrera d'Alcalfar Nou es donà d'alta per extreure-hi pedres per la construcció allà pels anys 60. L'explotació de la pedrera estava a càrrec de Rafel Tudurí Cardona i els seus germans en Toni, en Paco i en Nito, juntament amb tres socis més. Avui en dia aquesta pedrera està mans de Fèlix Olives, net de Rafel Tudurí, que continua l'ofici del seu avi però de forma més modernitzada. Ell empra una màquina elèctrica amb dos discos de serra, un horitzontal l'altre vertical, que avança damunt uns rails i va tallant i separant les rodones i els cantons. La pols que queda del serrar el marès és el sauló, que mesclat amb el ciment serveix per fer l'argamassa o morter.
Les pedres que es treuen de les pedreres segons el gruix, reben els noms de rodones, cantons, mitjanes, terços quarts, pedres de pam, entre altres. Tot i que el ciment i el formigó han suplantat el marès en la construcció, aquesta pedra noble encara s'empra, segons Olives, per fer cantonades, pavimentar voreres de carrers o patis, caminets de jardins o forros de parets, com també per els apanys de cases antigues. Un ofici artesanal un tant modernitzat, que avui encara permet a Fèlix Olives treure's el seu jornal, però que està en perill d'extinció, degut als materials moderns. Estaria bé recuperar i catalogar aquestes antigues pedreres, com a part integrada del nostre entorn paisatgístic, que podrien entrar a ser, perfectament, itineraris turístics.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.