Quan aquestes línies es publiquin la persona que les inspira, Sor Catalina Febrer Janer (Ferreries, 1945) serà molt lluny de Menorca i, potser, ja sabrà coses que desconeixia, com que a Haití octubre és un dels mesos on més plou i que quasi tots els seus boscos originals estan fets malbé. Sor Catalina, germana franciscana Filla del Misericòrdia, ha començat una nova etapa al país antillà en col·laboració amb Mensajeros de la Paz, però abans de marxar va compartir amb el "Menorca" les seves impressions davant aquesta missió que engega amb respecte il·lusió.
"Por direm que no tinc, però sí em preocupa no poder complir amb l'objectiu de ser fidel a les expectatives que dipositin en mi i les altres germanes", reconeix Sor Catalina, en referència a les seves companyes d'aventura –una germana de la Península i d'altra de Bolívia– i la pretensió de fer una fundació en el termini d'un any si és possible. La destinació, Haití, un país castigat per la pobresa i les catàstrofes naturals, no pot ser més idònia per a la ferrerienca.
"Nosaltres estem cridades a 'inclinar el corazón al miserable para remediar su miseria y hacérsela más llevadera' i a Haití, malauradament, hi ha molta misèria", explica una religiosa que s'espera unes condicions de vida molt dures. "Sí, és inhumà que la gent pugui viure així. El cor em fugirà perquè som temperamental", confessa Sor Catalina, qui, no obstant, està tranquil·la perquè "tenir iniciativa és la millor manera d'aconseguir les coses, i a més a més, confiem que Déu proveirà i prové", diu rient.
I és que un somriure animós embelleix d'acollida Sor Catalina i converteix el seu discurs en una abraçada d'esperança. "Som poca cosa, però amb Jesús no tenim límits. Açò és com estar enamorada i quan algú ho està, no contradiu el seu amor", afirma convençuda després d'haver lluitat durant 29 anys contra la injustícia, la desigualtat i la pobresa a Bolívia, on va marxar quan tenia 24 anys.
"Sempre he volgut ser missionera, aquest esperit l'he tingut sempre i quan pensava en ser monja ja pensava que volaria", conta una Sor Catalina que va veure créixer la seva vocació des de grups com Niños Reparadores o Acción Católica. Per a la religiosa la missió és diferencia del voluntariat en la permanència. "Els voluntaris i les ONG van i vénen però la congregació queda", afirma malgrat ser conscient que cada cop és més difícil.
"Com passa amb altres congregacions estem en un procés de reestructuració perquè les vocacions cauen i ens costa molt moure, hauríem de ser molt més itinerants", argumenta. Quan li dic si creu que trobades com la Jornada Mundial de la Joventut poden ajudar que augmentin les vocacions no dubta. "Sí, per què no? Els que creiem ho fem perquè una sèrie d'esdeveniments més o menys extraordinaris ens han duit fins aquí. Allò important ara és no deixar de banda a aquests joves perquè donin resposta de la seva fe. El que importa és sembrar i quan Déu vulgui, que creixi la llavor, encara que nosaltres no ho vegem", contesta amb fermesa la franciscana ferrerienca.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.