"Sempre vaig repartir els diaris per Alaior en motocicleta"

Aquesta relació amb l'església, quan comença?
Jo només tenia vuit anys quan un dia que amuntonava cadires a l'església i el senyor Francesc Anglada em va veure i considerà que hi duia gust. Poc després me va regalar una 'pauma' i, és clar, jo que era un fiet, més que mai. De ben jove ja passava el plat. Des d'aquell moment, crec que no he fallat per res d'anar a ajudar a l'església, encara que fes altres feines, perquè això és voluntari i altruista, excepte els anys de servei militar i el temps que no em vaig poder moure després de sotmetre'm a una operació. Dos dies que vaig fallar, quan treballava de mestre de casa, perquè havíem d'acabar unes obres, fins i tot em van venir a cercar de casa perquè es van estranyar que no hi anés. He vist passar més capellans per Santa Eulàlia! En Joan Huguet hi va fer 15 anys, en Jesús Llompart uns vuit i ara, en Pere Oleo, més d'una trentena.

A què es dedicava professionalment?
Vaig fer de mestre de cases setze anys.

I després va treballar de repartidor a 'Es Diari', veritat?
Sí, hi vaig treballar dotze anys a Alaior i dos a Maó. Sempre el vaig repartir amb motocicleta. Me'ls duien a les tres i mitja o a les quatre de la matinada i començava a repartir. A la moto hi duia dues bosses i havia d'anar a carregar unes quantes vegades. I els divendres, dissabtes i diumenges que hi havia revistes, no t'imagines quants de viatges havia de fer! Crec que devia repartir uns 350 diaris.

I de què s'encarrega un escolà?
M'encarrego d'anar a cercar les formes a ca les monges concepcionistes de Maó. I després, cada dia, preparar la missa. L'experiència t'ensenya perquè, per exemple, a vegades m'he trobat que he preparat 75 formes i que participin a la celebració eucarística 75 persones justes. També preparo l'estola i el cíngol, per citar alguns elements. Obro i tanco les portes. He de dir que tant amb el capellà com amb en Benet Carreras, l'encarregat de manteniment, ens tenim molta confiança l'un a l'altre.

I és gairebé com si sigui casa seva.
Sí, jo el matí vaig a fer el cafè i després he d'anar directe a l'església, m'ho sent com una obligació, una rutina. Els dies que no hi he pogut anar me sembla que em faltava cosa, que hi havia alguna cosa sense completar d'aquella jornada.

Ha viscut alguna anècdota curiosa que li hagi quedat gravada?
Sí, un dia, va venir una parella per celebrar el seu casament. Eren d'Anglaterra i quan va arribar el dia de la cerimònia, a més d'arribar una hora tard, van venir sols. Vam ser ells, el capellà i jo i, a més, vaig haver de fer de testimoni! Fins i tot ens van fer posar a la foto. Va ser molt graciós.