"Sense literatura la vida està buida de contingut"

Expliqui'ns una mica la seva trajectòria professional.
El món és un mocador tan petit que el meu tutor de carrera era Marçal Sintes, fill de Lázaro Sintes, d'Alaior. Les pràctiques obligatòries les vaig fer al Barça, però sempre havia tingut clar que volia fer una estada de pràctiques a "El País", així que l'estiu de l'any passat ho vaig demanar. Vaig estar quatre mesos a les seccions de Política i sobretot de Cultura. Després tenia una beca tancada a "La Vanguardia", però em van proposar renovar quatre mesos més a "El País" i no ho vaig dubtar. Escrivia sobre arts escèniques i literatura, quan es va acabar la beca em van agafar de col·laboradora, i al cap d'un mes, el febrer d'aquest any, em van oferir ser la corresponsal del diari a Tarragona. Encara no havia acabat ni la carrera!

Com se sent una menorquina essent una de les firmes d'un dels mitjans escrits de més renom?
És com un somni fet realitat, ho desitjava des de petita. Pensava acabar a "El País", però no tan jove. Em sento molt afortunada perquè els meus referents periodístics de tota la vida, Jacinto Antón, Carles Geli, o els mallorquins Catalina Serra i Andreu Manresa, van apostar per mi i ara són els meus companys.

Catalunya és molt gran al costat de Menorca. Com es veu l'actualitat des dels Països Catalans?
Es té la sensació que a les Illes ho tenim tot per aconseguir-ho tot… però no en som conscients. Hauríem d'haver fet un Estatut més ambiciós, estimar més la nostra cultura, exigir més lleialtat als nostres polítics.

Treballa en alguna secció o zona concreta?
Treballo a Tarragona i cada dia faig una cosa diferent depenent de l'actualitat. Política, societat, economia, cultura… És com un màster diari.

Quina diria que ha estat la notícia més dura que ha hagut de cobrir?
Uf, moltes. Recordo el dia de la sentència de l'Estatut, que vaig fer PP, un judici d'un assassí reincident, o aquest agost la polèmica de la Renda Mínima d'Inserció. La Generalitat va canviar el mètode per cobrar-la d'un dia per l'altra i va deixar milers de famílies desemparades. Conèixer de primera mà molts casos de pobresa extrema va ser una cura d'humilitat.

Quines qualitats diria que ha de tenir un periodista?
Sempre dic que el periodisme no és maquillar-se i llegir davant una càmera un text que t'han escrit. El periodisme de veritat és buscar la notícia, no quedar-se amb la primera explicació que et donen, donar la volta a les coses, tenir la voluntat d'anar més enllà, comunicar èticament.

En aquesta professió hi ha molt món per descobrir. Què li agradaria aconseguir?
El cap de setmana passat vaig anar a la Fira de Tàrrega i vaig descobrir que fent cultura sóc feliç. És el que m'agradaria fer ja sigui a un mitjà de comunicació, a una editorial o a una escola. La comunicació política també m'atreu, però sense literatura la vida està buida de contingut.