M.P.F.Maó16/09/11 0:00
TW
0

Autofitxa
Em dic Ana Paula, vaig néixer a Salvador de Bahía fa 32 anys. Estic casada amb en Jaume amb qui tenc quatre fills, en Samuel de set anys, en Gabriel de sis anys i les bessones Taís i Sara de quinze mesos. Som mestressa de casa i, malgrat no tenc gaire temps, m'agrada molt ballar, de fet, a Brasil treballava de ballarina. També m'agrada molt cuinar, en especial postres i dolços, i les manualitats. He de dir que no m'agraden gens els xafardejos, no puc amb ells!

Com és que una brasilera acaba residint a Menorca?
Vaig venir l'any 1997. I fou perquè treballava de ballarina en un grup brasiler. Érem tres dones i dos homes i l'empresa per a la què treballàvem ens portava a fer espectacles en zones turístiques de l'Illa. Oferíem balls típics brasilers com samba, lambada, capoeira i axe, una dansa africana de Brasil. Vam arribar l'abril i vaig fer fins octubre.

I quan decideix que Menorca serà la seva seu de residència?
Durant aquesta temporada a l'Illa vaig conèixer en Jaume. A l'octubre vaig marxar i vaig tornar el proper mes d'abril. I fou llavors quan vam decidir ubicar casa nostra a Menorca. Ens vam casar i hem creat una família ben menorquina.

Què li va captivar de Menorca?
La seva tranquil·litat, la confiança que es pot arribar a crear. Això de poder deixar una porta oberta, allà és impossible, o poder passejar de nit, tampoc. M'en record que quan va venir la meva mare de visita, na Catalina, la meva sogra, va marxar a casa seva sola el vespre, i ma mare no s'ho podia creure.

Parla un menorquí perfecte. Com ho ha aconseguit?
Ha estat un poc complicat. Al principi de ser aquí ho vaig passar malament perquè només parlava portuguès i no entenia res. Tenia companyes de feina que quan parlaven no pensaven que jo no ho entenia. Però a poc a poc, escoltant la tele, posant cançons i, sobre tot, amb els nens que amb l'escola han après menorquí, he pogut conèixer i parlar l'idioma.

I què conserva del seu país?
La llengua la practico amb amigues brasileres que tenc, però és curiós perquè mesclem i les converses són mig en portuguès, mig en menorquí o castellà. En cuina faig plats d'ambdós llocs. Per exemple, cuin la feijoada o el Divendres Sant també solc elaborar un plat típic brasiler cuinat amb peix.

Què enyora del seu país?
La família però he de dir que la meva gran il·lusió ja ha estat complerta i estic feliç. Era que tota la meva família vingués a Menorca i conegués els pares d'en Jaume, l'ambient, les tradicions. A més, parlem i ens veiem a través d'internet i això ajuda molt. Una cosa que enyor de veritat és poder celebrar els caps d'any de blanc i a la platja. Sóc incapaç de trobar una peça de roba d'arreglar en blanc en dates properes a final d'any! Ara el desig meu és poder partir tots sis a Brasil. Però no sé si ho aconseguirem.