La silueta emblanquinada de l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia s'alçava ahir poderosa entre núvol i núvol. Un cel encapotat intentava deslluir la bellesa d'aquell temple que s'havia engalanat per acollir les primeres vespres de la Mare de Déu de Gràcia. Però moments abans de l'arribada de la qualcada, el sol va aparèixer de nou i il·luminà la façana on s'hi exaltava la inscripció dedicada a la Plena de Gràcia.
En silenci i probablement tan d'hora per poder fer-se amb un raconet de l'església i assaborir de ben aprop la celebració, alguns fidels s'endinsaven a l'ermita, s'apropaven al cambril i veneraven la imatge de la patrona de Maó.
Passaven deu minuts de les set quan un tràfec de gent anuncià que la qualcada estava apunt d'arribar. L'entrada del fabioler a ritme de tambor i fabiol i el repic de les campanes exultants mostraven un any més l'alegria de veure arribar els cavallers qui s'acostaven per encomanar-se a la Verge.
L'enrenou que es desprenia de tan multitudinària presència de gent es convertí en un silenci rotund quan, a les 19.40 hores, el fabioler Víctor Pons deixà anar l'emoció i l'alè per oferir notes de tradició. Amanit pel so dels esperons, caixers i cavallers s'endinsaren a l'ermita per viure l'acte litúrgic del dissabte de la festa.
Les vespres van ser presidides pel caixer capellà, Joan Miquel Sastre, i oficiades per mossèn Mateu Seguí de Vidal. La veneració a la Verge va reunir, a més, a un gran nombre de preveres i diaques, aquests darrers encarregats de la lectura i les pregàries. La Verge de Gràcia també va rebre els càntics d'alguns membres del cor de Persones Majors del Camí des Castell acompanyats al piano per Tóbal Torrent.
Una mescla de sensacions es podien percebre en aquell moment. Per una banda, la solemnitat de l'acte litúrgic i per altre, el tràfec festiu que es traslladava de l'exterior a l'interior del temple.
Un cop finalitzada la lectura, l'ermita s'omplí de l'aroma de roses. I és que les morratxes d'aigua-ros desfilaren entre tots els assistents.
La calor i la gran afluència de gent qui volia ser partícip de l'acte litúrgic obligaren a què la celebració estigués acompanyada del batec continu dels ventalls que permeteren airejar la xafogor del moment.
El prevere Joan Miquel Sastre va pregar silenci i demanà que la "plena de Gràcia pregui per nosaltres", per aquells qui es troben en perills, per totes les mares perquè fomentin l'amor i la santedat en les famílies, pels qui sofreixen refermant-los l'esperança, pels qui tenen l'autoritat en Maó perquè contribueixin amb sentit comú i rectitud d'intenció en el progrés espiritual i material de la població, pels caixers i cavallers, per aquells qui fan possible la festa i pels qui veuen augmentada la seva feina per aquest motiu.
Les vespres van acabar amb l'ofrena d'uns fragments de les cobles de Nostra Senyora de Gràcia extretes d'un text del segle XVII. Tot seguit, els membres de la qualcada van pujar al cambril per venerar la imatge de la patrona de Maó. I a les vuit i mitja de la nit, amb un cel entretallat anunciant la caiguda del sol, els cavallers sortiren del temple per participar a la beguda. Es perllongà en torn a mitja hora, un moment que es dedicà al repòs, a agafar forces i sobre tot, a respirar a fons perquè el primer i ansiat jaleo estava a punt d'esclatar.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.