"Vull continuar viatjant i descobrint noves ciutats, països i cultures"

No obstant això, la menorquina té previst tornar a Barcelona aquest mes de setembre per iniciar-hi un nou projecte. Tot i així, assenyala que la seva intenció es continuar viatjant i coneixent llocs nous abans d'establir-se definitivament.

Quan es va començar a interessar per la fotografia?
Des de sempre m'ha agradat fer fotos, solia demanar-li la càmera a la meva germana fins que em van comprar la primera compacta. Anys després vaig cursar una assignatura de fotografia analògica durant el Batxillerat Artístic a l'Escola d'Arts, i això no va fer res més que confirmar la meva afició per les imatges. Vaig començar a estalviar el que guanyava fent feina els caps de setmana i un any més tard vaig poder comprar-me una rèflex digital.

En acabar el Batxillerat vaig decidir que volia fer de la fotografia alguna cosa més que una afició. Volia estudiar per aprendre, no només la part tècnica, sinó a mirar la realitat, ja que considero que la fotografia és una manera de percebre-la i de captar-la que, a més, et permet personalitzar-la i mostrar un punt de vista subjectiu.

Va marxar a Barcelona?
Sí. Vaig estudiar a l'Escola d'Arts i Superior de Disseny Serra i Abella de l'Hospitalet de Llobregat. En acabar el curs al mes de gener vaig decidir partir cap a Londres amb la intenció de millorar el meu anglès, trobar feina i viure una nova experiència. M'agrada molt viatjar i conèixer llocs nous. També sabia que després d'acabar el cicle de grau superior hauria de començar a cercar feina a algun lloc, així que vaig aprofitar l'ocasió per provar sort fora d'Espanya.

Havia visitat Londres amb anterioritat?
Sí. Havia visitat la ciutat al gener de 2010. Vaig trobar un vol molt econòmic i vaig anar a visitar una amiga que viu a dues hores de Londres. Ella em va mostrar el centre de la ciutat, el museu Tate Modern i Oxford Street, el carrer de botigues més important de Londres. Encara avui, quan passejo per aquest carrer no em sembla que sigui el mateix en què vaig estar fa un any i mig. De fet, quan hi vaig tornar amb la meva amiga i em va dir que hi havíem estat abans no m'ho creia. Suposo que quan vius a un lloc t'ho mires tot d'una manera diferent.

Coneixia algú a la ciutat?
La veritat és que vaig anar-hi amb una amiga de Vigo que vaig conèixer a Barcelona. Un dels darrers dies del curs vam parlar sobre els nostres plans de cara al curs següent. Jo li vaig explicar que tenia pensat marxar a l'estranger. Ella es trobava en la mateixa situació que jo i com que li va agradar la idea, vam decidir anar a Londres juntes.

Com recorda el dia que va arribar?
Al mateix avió vaig conèixer un noi que havia viscut dos mesos a Londres l'any anterior, i vam anar junt fins al centre. Em va acompanyar a fer-me la "Oyster", la targeta de transport. En acomiadar-nos vaig anar cap al metro i, carregant les maletes, vaig descobrir que no tots els metros d'una mateixa línia aturen a les mateixes estacions! Quan finalment vaig sortir al carrer no m'ho creia, estava plovent una mica però tot estava ple de cotxes, gent i botigues. Em va sobtar que no fes el fred que esperava trobar-m'hi.

On es va instal·lar?
Vaig arribar amb una setmana reservada a un hostal compartint habitació amb deu persones més. Estava a només 20 minuts caminant del centre de Londres, just davant de Hyde Park. Allà vaig conèixer molta gent que estava en la mateixa situació que jo: acabats d'arribar, sense casa i buscant feina. Durant els primers dies vaig anar a mirar algunes habitacions, però no me'n va convèncer cap. Van anar passant els dies i vaig allargar la meva estada a l'hostal, seguint el consell de diverses persones d'allà que em recomanaven trobar primer una feina i després intentar cercar una habitació a una zona que estigués ben comunicada amb el lloc de feina.

Com van anar els seus primers mesos a Londres?
Durant les dues primeres setmanes no feia compte que estava a Anglaterra. A l'hostal no hi havia cap britànic i, tot i que ens comunicàvem en anglès, a la nit el menjador semblava un bar amb gent de tot el món. Mentre el company de la teva esquerra t'explicava com era Ghana, el de la dreta et contava que a Austràlia no hi ha recessió. Al principi no va ser gens dur però un parell de setmanes més tard em vaig començar a adonar que necessitava un espai propi per estar sola i en silenci!

Dominava l'anglès abans d'arribar?
Els primers dies em vaig adonar del baix nivell que tenim la majoria dels estudiants i del problema que suposa el fet que tot el que ens mostren per televisió estigui doblat. Considero que això fa que ens quedem molt endarrerits. Durant les dues primeres setmanes no era capaç d'entendre o dir res sense processar-ho abans, i això em molestava, però un dia em vaig sentir parlant en anglès sense haver estat cinc minuts pensant el que anava a dir. Això va animar-me molt.

Es va adaptar als costums britànics?
Al que encara no m'he acostumat és als horaris de menjar. Esmorzant a les vuit del matí quan arribava l'hora de dinar no tenia gens de gana. Vaig seguir la rutina anglesa durant uns mesos, però després vaig decidir tornar a dinar a les tres del migdia, seguint el costum espanyol. Al principi els companys de feina em miraven estranyats i algú em va arribar a preguntar si no era massa d'hora per sopar.

Va trobar feina com a fotògrafa?
Sí. Vaig tenir molta sort. Dues setmanes després d'arribar a Londres vaig passar tres dies deixant currículums per tot arreu, des de pubs fins a botigues de Disney per doblegar capses. No només buscava com a fotògrafa, ja que el meu propòsit era poder quedar-me allà un temps, i per això havia de treballar. Poc després vaig rebre les primeres trucades per fer entrevistes. La primera va ser a una perfumeria, estava molt nerviosa i vaig passar-me els quinze minuts de l'entrevista repetint les mateixes coses. Evidentment no em van agafar. La segona va ser a un pub. Vaig fer una jornada de prova i les vuit hores em van passar rapidíssim. Vaig acabar molt cansada perquè l'encarregada no volia que aturéssim en cap moment, però contenta i amb una bona sensació. En acabar em va demanar com m'havia trobat i si m'havia agradat, vaig dir que sí ràpidament i vam començar a preparar el contracte, que havia de dur omplert dos dies més tard. Vaig arribar a la 1 de la matinada a l'hostal i l'endemà tenia una entrevista per un lloc on necessitaven una fotògrafa.

Hi va haver sort?
Sí. Els dies anteriors havia preparat el meu portafolis i m'havia après les paraules clau en anglès. No volia tornar-me a trobar en la mateixa situació de la primera entrevista. Vaig parlar directament amb qui seria el meu cap, li vaig mostrar els treballs que havia fet anteriorment i vaig fer una prova d'estudi i una altra d'edició. Em van dir que si volia podia començar el dilluns següent. Vaig dir que sí de seguida i, en arribar a l'hostal ,vaig decidir que en lloc de trucar al pub, hi aniria directament i els hi ho explicaria en persona.

Com és diu l'empresa per la qual treballa?
Es diu Exxio. És un outlet de moda de primeres marques que ven a través internet. Està associat a una botiga que es troba a un centre comercial i ven marques com Gucci, Prada, Dior, Dolce&Gabbana, YSL, etcètera. Tot el que es fa són fotografies de catàleg, roba, sabates, bosses i accessoris amb model i sense model. Per esdeveniments especials també s'han fet sessions per a productes i marques concrets.

Quina és la seva tasca?
La meva tasca principal és fer les fotografies i processar-les, mantenint un ordre entre totes les imatges fetes, les retocades i els productes que poden tornar a emmagatzemar-se. A més, si no tenc res urgent a fer, ajudo a ordenar les entregues de productes, separant-les per categories i marques.

A quina zona de Londres viu?
Visc a la zona nord-oest, al districte de Brent. És una barriada molt tranquil·la i té el mateix estil que tots els carrers dels afores de Londres: cases adossades de dues plantes amb un jardí posterior. M'havien aconsellat no arribar tard a casa, ja que Londres no és una ciutat segura i segons quins barris són perillosos, però mai he tingut cap tipus de problema. És veritat que com que és tan gran pot ser complicat, però la policia fa una bona feina i la ciutat està vigilada permanentment.

Què és el que més li agrada de la ciutat?
El que més m'agrada de Londres és la diversitat cultural que hi ha.. Sempre hem sentit que Barcelona és molt cosmopolita, però no pot ni comparar-s'hi. També gaudeixo molt de totes les zones verdes, parcs i jardins públics. I el que menys m'ha agradat és que per anar a qualsevol lloc has d'agafar transport públic, ja que les distàncies són molt llargues i el preu és bastant abusiu.

Tot i així, prest tornarà de nou a Espanya?
Sí. Al setembre tornaré uns mesos a Barcelona perquè començo un projecte de retrats. Encara queden moltes coses per acabar de definir, però espero tenir-lo acabat per Nadal. A més, sempre tinc alguna sessió de fotografies en marxa i aviat començaré un blog conjunt amb una amiga. Londres m'agrada molt però abans d'establir-me definitivament a un lloc vull provar-ne d'altres.

Què ha après d'aquesta experiència a l'estranger?
Abans de marxar a Londres esperava millorar el meu anglès i aconseguir experiència laboral, però no sabia exactament el que em trobaria. No vaig voler venir amb una idea definida, per no decebre'm, però penso que m'ha anat molt bé. He aconseguit treballar en l'àmbit de la fotografia, fer currículum i el meu anglès ha millorat. També he conegut molta gent, he après a superar situacions que fins ara no eren quotidianes, he après laboralment i m'he pogut conèixer millor. També he pogut confirmar el que ja sabia: vull seguir viatjant i descobrint noves ciutats, països, i cultures.

Llavors no té intenció de tornar a Menorca a curt termini...
De moment no. Vull seguir anant-hi sovint, de vacances i per veure la família i els amics, però per quedar-m'hi encara no. Hi ha molts fotògrafs i molt poca demanda, i de publicitat i moda, que és el sector que més m'interessa, encara n'hi ha menys. Tampoc hi ha possibilitat de fer cursos especialitzats i ara que m'estic formant crec que he d'aprofitar totes les oportunitats que tingui.

Quina va ser la darrera vegada que va visitar l'Illa?
Vaig anar-hi després de Sant Joan. Tenia moltes ganes de tornar per veure la família i els amics. A més, necessitava sol i bon temps! Una de les coses que més trobo a faltar es veure el sol, tot i que aquest any hagi fet un juliol ben estrany. També enyoro anar a la platja amb els amics, sopar amb la família i poder fer tots els missatges en 30 minuts!

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info