El darrer recital a Ciutadella

Just entrar al casat, sorprèn trobar al pati l'escultura "es Be de Sant Joan", de Matías Quetglas. És l'anyell bessó del monument que llueix a la placeta de ses Voltes. L'obra del pintor ciutadellenc és molt present a la llar de Joan Pons, arrel de l'amistat que perdura des de l'infantesa. Compartien banqueta a la botiga de fer sabates i, curiosament, al mateix estudi, hi havia na Niní Moll, que, sense saber-ho, es convertiria en la seva esposa. "A ella li queia més simpàtic en Matías que jo", diu Joan Pons amb una gran rialla.

A ca seua no sols atresora una col·lecció d'obres dels millors artistes menorquins, hi ha els records més emotius de la seva trajectòria artística musical: la Medalla del Liceu de Barcelona, la Medalla de Plata al Mérito de las Bellas Artes (1981), la Medalla Ramon Llull de les Illes Balears (1997) i el títol de Fill Il·lustre de Ciutadella (2006), entre moltes de les distincions a la seva gran carrera. Al menjador impressiona un quadre de gran format de Carles Gomila d'un grup d'espectadors a un palco de l'òpera. Una pintura fascinant, evocadora de les actuacions que ha protagonitzat el baríton i de les ovacions rebudes als millors teatres i òperes del planeta.

Joan Pons arribà el passat diumenge a Ciutadella. L'última vegada que havia estat a la seva ciutat natal va ser per Sant Joan, la seva estimada festa que mai no es perd. Venia d'interpretar "Nabucco" a l'antic teatre grec de Taormina, amb impressionants vistes sobre la badia de la ciutat siciliana.

Però a Ciutadella no està de descans. "Són vacances de fotre, com diuen aquí". D'ençà ha arribat, s'ha dedicat en cos i ànima a preparar el concert que oferirà demà al Claustre del Seminari, a les 21.30 hores, convidat per Joventuts Musicals. Assaja amb la seva filla, Joana Pons Moll, que l'acompanyarà al piano. "És un orgull poder actuar amb ella. No és pedanteria, és una satisfacció molt grossa poder sortir a l'escenari junts i poder compartir la passió per la música", diu. Joana Pons té 33 anys i és l'única dona dels quatre fills que té. Tot i que a la família l'afició musical està arrelada, és l'única que es dedica professionalment a la música. Joana Pons viu a Barcelona i actualment exerceix de professora al Bel Canto Institute of New York, les classes del qual s'imparteixen a Florència.

Joan Pons ha ben escollit el programa del concert de demà. En la primera part interpretarà diverses peces italianes de Tosti, Donizeti i Donaudy, i cançó menorquina i catalana. Destacarà "Oda a unes avarques", escrita per Ponç Pons i composada per Antoni Parera; i "sa Balada d'en Lucas", d'Ortega Monasterio, que el baríton interpretarà per primera vegada per a delectar el públic menorquí. A la segona part, Joana Pons actuarà com a pianista solista amb dues peces. A continuació, el seu pare cantarà dues cançons de sarsuela i quatre àries d'òperes de Giuseppe Verdi, un dels seus compositors preferits.

Serà l'oportunitat de gaudir d'un concert de luxe. Per a l'ocasió, el baríton ha cercat un repertori que agradi al públic menorquí. "Serà el meu darrer recital a Ciutadella, vull quedar molt bé i que la gent quedi satisfeta", avança Joan Pons. "No vol dir que no torni actuar, però serà per fer col·laboracions. Sempre estic disposat a actuar amb finalitat benèfica. No vull cansar a la gent, actuar cada any crec que no és bo. Aquest serà el meu últim concert sencer a Ciutadella".
Joan Pons acaba de complir 65 anys, l'edat en què tothom es sol jubilar, i com a cantant diu que ha arribat al punt de màxima maduresa. "Com el procés natural de la vida, tot cantant creix, puja i davalla. Hi ha que ser conscients de cada moment de la vida".

El seu desig és jubilar-se, però no per estar aturat. La seva il·lusió és poder atendre les peticions de conservatoris i teatres d'òpera d'arreu del món per a impartir classes magistrals de cant. "Ja he fet de professor i m'agrada, disfrut sobretot quan la gent aprèn". Però de moment, afirma que encara té actuacions programades per als pròxims dos anys. Haurà de ser després que pugui dedicar-se a ensenyar. "D'aquí dos anys, quan estigui més relaxat, tal vegada podré arribar a fer de jurat de certàmens internacionals de músics. M'han convidat més d'una vegada i pels compromisos professionals mai no he pogut".

De fet, Joan Pons, tot i haver complit l'edat de jubilació, no para. El seu bon estat de salut li permet continuar als escenaris. "És l'any que he fet més viatges intercontinentals". El proper diumenge parteix cap a Río de Janeiro i té previstes pròximes actuacions a Zurich, Gozo (Malta), a Taiwan, a Nova York, al Liceu de Barcelona... La seva veu ha fet vibrar els millors auditoris del món, però encara li queda complir el somni d'actuar a l'emblemàtic Opera House de Sidney. Llevat d'aquest, haurà estat a pràcticament tots.

L'altre anhel del baríton és veure néixer el seu primer nét. Serà fillet i obrirà els ulls entre finals de setembre i principis d'octubre. "Ser avi és el que em feia més il·lusió del món. Estam molt il·lusionats amb el naixement".

La família és i ha estat el principal motor de Joan Pons. La seva esposa, Niní Moll, diu que ha estat el seu estaló en la seva trajectòria, i després de criar els fills, l'ha acompanyat sempre a totes les actuacions. "És la més crítica amb la meva feina". El matrimoni es reparteix entre les cases de Barcelona i Ciutadella per estar a prop de la seva prole. No obstant, el seu lloc preferit segueix essent la seva ciutat natal. "Ciutadella encara m'estira. És la meva obsessió".

Aquests dies li han fet un regal molt especial i està encantat. L'han obsequiat amb un programa de festes de sa Farola, antiga Colonya de l'Assumpció, de 1951, on apareix el nom del seu pare, Miguel Pons Galmès, que actuà en la gala d'aquell any junt amb músics de prestigi de l'època. El seu progenitor, que cantava a la Capella Davídica, l'introduí en el gust per la música i l'encoratjà a cantar. El record de son pare, per qui sempre ha sentit admiració, ha estat també un estímul en la seva carrera. El dia que Joan Pons es retiri dels escenaris pensa venir més per Menorca, però no espereu que sigui el prototip de jubilat, perquè seguirà viatjant pels cinc continents vinculat d'una manera o altra a la seva gran passió vital: la música.