"Cantar a dos metres de la gent i mirar-la als ulls és el millor"

Com i quan va començar a interessar-se per la música?

Vaig començar a cantar als vuit anys a la coral de La Salle. Fins els 18. Allà vaig aprendre a vocalitzar i a treure'm la por de cantar davant el públic. Perquè el fet de cantar en sí és una cosa natural, un do que cada un té. Als dotze anys, a més, vaig començar a sonar la guitarra.

I quan va començar a recórrer l'Illa com a músic?

Als 19 anys, en acabar el servei militar, vaig començar a cantar amb un grup, Eolo. Després, amb Los Catim. Més tard vaig anar a cantar a sa Tanca. I després, vaig partir tot sol. Record que el primer lloc on vaig anar va ser a Calasfonts. Va començar mig de broma i vaig acabar sent mig professional.

També va tenir companys d'aventures...

Després d'un parell d'anys de cantar tot sol, vaig tenir un company durant quatre anys, n'Heladio, que després va cantar amb Els Parranderos. També vaig cantar amb Tolo Pons, deu o dotze anys fins que ell es va cansar.

Sempre a Menorca?

Vaig sortir a cantar a Barcelona, a Palma… Però eren coses esporàdiques.
Mai es va plantejar dedicar-se a la música de manera del tot professional?
No, mai m'ho vaig plantejar. Abans, i ara també, pràcticament ningú es podia plantejar viure d'açò.

Li hauria agradat?

No sé si m'hauria agradat. Abans no hi havia la comunicació que hi ha avui. Vivíem a una Illa, estàvem molt tancats i no sabíem què hi havia pel món. I sempre prefereixes el que ja coneixes. Estàvem bé aquí.

Quan va deixar la música?

L'any 2000. Ja tenia una certa edat i els mobles eren més feixucs. No ho enyor. És una època de la vida passada. Vaig fer prop de 50 anys cantant però no enyor res de res. Açò no vol dir que no segueixi cantant. Quan vaig amb els amics i fem festes, estic a punt.
Durant un temps va ser director de la coral del Club de Jubilats de Maó.

Com va ser aquella experiència?

Vaig col·laborar amb ells quan hi havia de president Marc Maré. Em va demanar si volia anar a cantar el dia que van inaugurar la pèrgola de la seu del Club. Hi vaig anar i vaig pensar que ja que no feia res en aquell moment, els podia donar una mà. Vaig començar a col·laborar amb la coral i quan el director que hi havia se'n va anar, van posar-me a jo. Ho vaig ser durant tres anys

Què és el que més li agradava de cantar davant el públic?

Cantar a dos metres de la persona. Quan cantes en escenaris molt grans, on et mira molta gent, és agradable, però és un poc fred. Veus la gent d'enfora, amb dificultat. En canvi, quan tens a la persona ben a prop, i la pots mirar als ulls i veure la seva expressió i els seus sentiments, és molt millor.

Com veu el panorama musical menorquí en l'actualitat?

El veig molt estancat. Hi ha pocs compositors i avui es canta el mateix que fa trenta anys.