"És curiós com, a mesura que passen els anys, trobo més a faltar Menorca"

En tornar a Menorca va començar a treballar a Cala en Blanes, on va conèixer un noi de Blackpool que es trobava de vacances a l'Illa. La menorquina va decidir fer les maletes i partir cap a la ciutat del nord-est d'Anglaterra per iniciar una nova vida amb el seu enamorat. Martí va aterrar a Blackpool al desembre del 1994 i, tot i que en un primer moment només va trobar feina com a dependenta a algunes botigues, avui treballa com a infermera al departament de Cardiologia del Blackpool Victoria Hospital.

Només tenia 19 anys quan va marxar per primer cop a l'estranger. Com va sorgir aquesta oportunitat?

Volia canviar d'aires i perfeccionar l'idioma. Una professora d'anglès em va dir que per aprendre el millor que podia fer era marxar a l'estranger i així ho vaig fer. Vaig anar a fer d'au-pair a Leicester i, tot i que la meva intenció era quedar-m'hi només sis mesos, vaig estar allà durant tres anys. Cuidava un fillet que quan vaig arribar tenia 18 mesos i la família amb la qual vaig conviure era molt agradable i em van ajudar molt a l'hora d'aprendre anglès. Abans de marxar pensava que em defensaria amb l'idioma però en arribar allà no entenia res, anava tot el dia amb el diccionari cap amunt i cap avall.

Després va tornar a Menorca?

Sí. Vaig estar treballant durant quatre anys a uns apartament de Cala en Blanes i va ser allà on vaig conèixer la meva parella. Ell estava de vacances, havia vingut sol i s'allotjava a la urbanització. Va ser amor a primera vista. Ens vam conèixer a l'octubre i, quan ell va marxar, ens vam escriure cartes fins que al mes de desembre vaig decidir partir cap a Blackpool, on ell vivia.

Com va reaccionar la seva família?

A la meva mare no li va caure gaire bé perquè pensava que tots els anglesos eren "hooligans" (riu). Va canviar d'opinió quan va conèixer el meu company i va veure que era bona gent. Tot i així, ho va passar malament quan vaig marxar perquè vaig ser la darrera de les tres germanes en deixar la casa dels meus pares.

Li va agradar la ciutat?

La veritat és que no gaire. Blackpool és un poble costaner molt turístic, famós per la seva reproducció de la Torre Eiffel de París. Molts anglesos van a passar allà les vacances, hi ha molts hotels i "bed and breakfast". Tot i així, també hi trobes molts indigents i molta xusma. La veritat és que la primera vegada que vaig arribar a Blackpool vaig tenir un xoc, fins i tot em va fer una mica de por, però amb el temps em vaig acostumar a la nova vida aquí.

Va ser complicada aquesta adaptació?

Amb l'idioma no vaig tenir cap problema perquè ja el dominava, però encara avui no m'he acostumat als horaris dels menjars. Per sopar a les 17 o a les 18 hores, com fan els britànics, has de començar a cuinar a les 16 hores i em fa molta vessa. Allà el menjar fort del dia és el sopar i al migdia, cap a les 12 hores només mengen un sandvitx o una amanida. A mi m'agrada cuinar plats menorquins sempre que puc però em fa la sensació que no tenen el mateix gust que a Menorca. Tampoc les fruites i les verdures tenen el mateix gust, són més insulses. Pel que fa al temps, la veritat és que és molt dolent. Plou molt i, a més, a Blackpool sempre bufa molt vent. Quan el cel està tapat la gent està de mal humor i camina amb el cap cot. En canvi, quan surt el sol, tothom és al carrer.

Què me'n diu, del caràcter dels britànics?

Els britànics són molt tancats i reservats. Recordo que quan la meva filla era més petita sempre convidava les mares de les seves companyes a fer un cafè a casa meva però a mi ningú em convidava mai. És la seva manera de ser. Quan has d'anar a visitar uns amics o familiars has de telefonar abans per veure si els va bé. Pel contrari, a Menorca anem a casa dels uns i dels altres sense avisar i la gent es saluda pel carrer i fa la xerradeta. Jo només conec tres dels meus veïns. Amb la gent de la feina m'hi porto molt bé i riem molt però fora de l'hospital no tinc gaires amistats. Normalment quedo per anar a prendre alguna cosa amb una jove d'Almeria i una altra de Sevilla. Les dues es troben en la mateixa situació que jo i quan estic amb elles em sento més acompanyada. No obstant això, la gent està molt ocupada i no es tan fàcil com a Menorca quedar amb els amics.

Va trobar feina a Blackpool?

En un primer moment vaig fer feina com a dependenta a un supermercat i a algunes botigues però quan va néixer la meva filla vaig fer un curs de puericultura i vaig començar a treballar a una escola infantil que es trobava dins del Blackpool Victoria Hospital.

Va ser llavors quan va decidir estudiar infermeria?

Sí. Primer vaig fer un curs d'auxiliar d'infermeria i, com em va agradar molt, vaig decidir matricular-me a la universitat. Vaig estudiar a la Universitat of Central Lancashire de Preston i, mentrestant, feia feina a mitja jornada com a auxiliar d'infermeria.

On treballa actualment?

Al mateix Blackpool Victoria Hospital. Concretament faig feina al departament de Cardiologia, que està considerat com un dels millors del nord-est d'Anglaterra. La veritat és que vaig tenir molta sort perquè després de treure'm el títol vaig trobar feina de seguida. Treballo durant tres dies seguits entre les 7.30 i les 21 hores i després tinc quatre dies lliures.

A què dedica el seu temps lliure?

M'agrada molt caminar. A només cinc minuts de casa hi ha un parc anomenat Stanley Park i sempre que puc vaig a passejar per allà, és molt relaxant. A vegades anem a caminar pel passeig que hi ha a la vora de la platja. El van remodelar fa poc i està molt polit. Tot i així, s'ha de dir que la platja no és com les de Menorca, l'arena és de color marró i, per tant, l'aigua no és tan clara.

A quina zona viuen?

Des de l'any 2011 vivim als afores de Blackpool, a una zona residencial. Tenim una caseta semiadosada amb jardí. El meu home, que ara mateix no té feina, la va reformant a poc a poc al nostre gust. El hospital està a només quinze minuts de casa i normalment vaig a fer feina en moto. A la zona on vivim no estem malament però, com ja he dit abans, a Blackpool hi ha molta inseguretat.

A què es deu aquesta situació?

Blackpool és un lloc econòmic per viure, paguem les taxes més baixes de tota Anglaterra. Per això, hi viu molta gent pobra i hi ha també una colònia important de polonesos. Quan la meva filla se'n va amb les seves amigues a fer una volta no estic tranquil·la fins que no torna. Hi ha moltes bandes de joves i pas pena. A més, al vespre no veus ningú pel carrer. Fins i tot l'any passat van assassinar una infermera d'urgències a la sortida de l'hospital. Va ser la seva exparella. Aquí has d'anar molt alerta amb el que dius i el que fas. No obstant això, s'ha de dir que a la ciutat també hi ha zones tranquil·les, on la gent pot passejar per la platja i els parcs.

No s'han plantejat la possibilitat d'establir-se a una altra ciutat?

A mi m'agradaria, però la mare del meu home viu a Blackpool i ell no vol marxar. Jo m'instal·laria a Manchester o més al sud, a una ciutat on tingués l'aeroport a prop per poder anar i venir amb més facilitat. Manchester i Liverpool es troben a només una hora amb tren de Blackpool i hi vaig regularment. Sobretot m'agrada Manchester, allà em trobo més a casa perquè pels carrer sents molta gent que parla espanyol. El problema és que des l'aeroport de Manchester no hi ha una connexió directa amb Menorca durant l'hivern i, si he d'agafar l'avió, he d'anar fins a Londres, que està a quatre hores amb cotxe. Això m'atabala molt perquè, d'alguna manera, em sento més aïllada.

Sembla que troba a faltar Menorca...

Sí. És curiós però, a mesura que passen els anys, trobo més a faltar l'Illa. Enyoro la meva família, el bon temps i les migdiades (riu). Si tingués feina, tornaria demà mateix.

Al seu company i a la seva filla també els agradaria viure a Menorca?

A la meva filla sí. Li agrada molt Menorca perquè és més tranquil i més segur. Pel contrari, al meu company no li acaba d'agradar l'Illa, la troba molt feixuga sobretot a l'hivern. A més, ell no sap parlar menorquí i, tot i que va fer un esforç per aprendre castellà quan ens vam conèixer, no el domina gaire.

Parlen anglès a casa?

Amb el meu home parlem en anglès però a la meva filla li parlo en castellà perquè crec que té més sortides. Quan venc a Ciutadella tothom em diu que tinc accent estranger, tot i que jo no ho noto.

Visita Menorca amb assiduïtat?

Una vegada a l'any com a mínim. A l'estiu sempre venc amb la meva filla i, si puc, faig una escapada jo sola cap al mes d'octubre. Ara tinc intenció d'homologar el títol d'infermera per si el dia de demà vull tornar. De moment, vull esperar que la meva filla acabi els estudis bàsics.

----------------------------------
Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info