Va néixer dia 15 –així ho diu el seu DNI malgrat al registre municipal figuri dia 14-, va agafar un bitllet de tren per quinze dies i amb quinze mil pessetes dins la butxaca. Ahir era també dia 15, una dada que el poble d'Alaior va aprofitar per tributar un sentit i merescut homenatge a aquest veí de la ciutat amb el quinze com a company de gesta i amb una polifacètica i nodrida trajectòria artística. Francisco Sans Huguet, artísticament conegut com Sansuguet, fou el personatge que ahir va rebre la distinció de tot un poble en festes. L'acte institucional de Dilluns de Sant Llorenç es va celebrar a la sala de cultura Sant Diego, amb la Corporació local en ple i una àmplia presencia de veïns que van voler adherir-se a la distinció.
La regidora de Cultura i Festes, Isabel Rodríguez, versà la vida d'un jovenet alaiorenc que ha escrit una pàgina del poble i ha marcat un dels batecs d'Alaior amb la seva experiència vital.
Nascut en el si d'una família humil, amb només catorze anys ja va ser cridat a les files del treball acompanyant son pare en les feines de paredador. Però el verí de la plasmació plàstica, del gust per pintar, l'embarcaren cap a Barcelona amb poc recolzament de la seva família. De fet, i segons Rodríguez, la seva germana Marieta li reprotxava "tu el que hauries de tenir són dos al·lots damunt els genolls!", una desconfiança que l'acompanyà passats uns anys com ho demostren les paraules d'en Lorenzo des Borrassos, qui li repetia "mira que si un dia me diuen que t'han vist al port de Barcelona descarregant barcos, serà una vergonya!" Però aquest pintor de "bressol mediterrani, gairebé pirinenc en el despertar, messetari en la maduresa", segons la regidora, i toledà en l'esperit artístic va adquirir una caseta a la seva Menorca natal, a Torret, amb la venda d'una sèrie de 22 pintures dedicada monogràficament al pont de Sant Martí de Toledo. Així, el pintor retornà a l'Illa al començament dels anys 80 anclant el seu darrer estudi a Talatí on viu i pinta als seus 85 anys.
L'escriptor Ponç Pons va oferir una crònica familiar i sentimental. I és que malgrat ser un gran pintor sempre "serà el conco en Paco". Amb un locució envejable i marcada per l'experiència de ser un gran poeta i un amant de la paraula, Ponç Pons va saber emocionar el públic però també fer-lo riure. Emocionà quan recordà, amb la veu trencada, la seva mare i germana del laurat, na Marieta, així com la seva tieta emmalaltida Carmen. Va voler recordar personatges absents en l'acte com l'avi Xico, la tieta Merche o en Lorenzo de 'sa costa' i en Juanito 'gerrer' que eren "la reencarnació del Quixot i en Sancho Panza". I en aquesta llista de records no podia faltar el gos Ualdi, un dàlmata que no creia "perquè no entenia el menorquí". Regalà al seu oncle una anècdota que assegurà no haver-la-hi contada mai sobre un 'sprai' un tant estrany que el bergant Ponç s'empeguntà pel cos pensant que era un flit per posar-se bru de pell i que, en realitat, fou un betum de sabates.
La coral de l'Escola de Música va oferir al públic tres cançons ben menorquines, entre elles, "es Llargandaix d'Alaior".
Francisco Sans Huguet va rebre un gravat de Pere Pons amb una poesia del seu nebot Ponç Pons.
La sala de Sant Diego acull una exposició de l'artista que romandrà oberta fins final de mes.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.