"Londres està desperta les 24 hores del dia i els set dies de la setmana"

Ara fa gairebé dos anys que l'alaiorenc es va instal·lar a Londres i actualment treballa com a segon encarregat d'una reconeguda cadena de cafeteries, Costa Coffee. A més, Sans té ganes de tornar a provar sort en el món del futbol i de continuar estudiant per tenir més oportunitats en l'àmbit laboral.

Alaiorenc de naixement i de sentiment...
Sí. Des que vaig néixer sempre he viscut a Alaior, un poble ple de gent molt agradable. Des de petit sempre m'han interessat molt els esports i als cinc anys vaig començar a jugar amb l'equip de futbol de la meva escola, La Salle. El futbol sempre ha estat una part molt important de la meva vida i, després de jugar a totes les categories del Club Esportiu Alaior, vaig debutar a tercera divisió durant un partit fora de casa a Santanyí. Durant els tres anys posteriors vaig formar part del primer equip i això suposava entrenar quatre cops per setmana i desplaçaments a Mallorca i Eivissa cada dos caps de setmana.

Només jugava al futbol?
La veritat és que també vaig practicar petanca. La meva afició va començar quan van instal·lar una pista davant de casa meva, al parc de Sant Pere Nou. El meu germà i jo hi anàvem a mirar com la gent gran practicava aquest esport i, finalment, vam acabar participant a la gran majoria de competicions que es duien a terme durant l'estiu. No obstant això, va arribar un moment que em vaig haver de decantar pel futbol, ja que em resultava difícil compaginar els entrenaments i les competicions de petanca.

A què es dedicava abans de marxar de Menorca?
Abans de partir cap a Londres vaig treballar durant uns tres anys a la botiga de Comercial Mervi S.L. a Maó. Aquesta va ser la meva primera experiència en el món laboral i puc dir que em va ajudar a créixer com a persona. Mai oblidaré els meus companys de feina i, especialment, el meu cap, el senyor Andrés, que em va ensenyar tot el que sé sobre el món de les vendes.

Va partir cap a Londres per amor. Quan i on va conèixer la seva al·lota?
La vaig conèixer durant les festes de Sant Llorenç del 2008. Ella va néixer a Barcelona però va viure sempre a Avilés fins que va marxar a Anglaterra per estudiar disseny de moda. Aquell estiu es trobava de vacances a Menorca, un lloc que li encanta i que visitava cada any. Després de mantenir una relació a distància vaig visitar-la a Londres al maig del 2009.

Era la primera vegada que viatjava a la capital del Regne Unit?
Sí. Londres em va encantar des d'un primer moment. És una ciutat que està desperta les 24 hores del dia i els set dies de la setmana. Una de les coses que més em va sorprendre és el contrast que hi ha entre el centre, on es troba el Big Ben, Westminster Abbey, London Eye, Trafalgar Square, Buckingham Palace, Oxford Street o Regent Street, i els afores de Londres. El centre és una zona en què sempre hi ha rius de gent i, pel contrari, els afores són espais més semblants a un poble, on la majoria de gent es coneix i on les cases no poden tenir més de dos pisos d'alçada. Durant aquesta primera visita a Londres em vaig adonar que Menorca no m'oferia les oportunitats i vivències que volia i per això vaig decidir instal·lar-me a una de les ciutats més influents d'Europa. A Londres pots anar a un concert de Bon Jovi, a un partit de tennis a Wimbledon o a un partit de futbol a Wembley i, per altra banda, pots descansar a un parc al costat de casa amb tota la tranquil·litat del món. A més, la ciutat posa al teu abast un gran ventall de museus, activitats, cursos i concerts.

Va resultar complicat prendre la decisió de marxar definitivament de Menorca?
Sí. No va ser fàcil deixar la família i els amics de tota la vida i començar un nova vida a una ciutat que pràcticament no coneixia i on es parla un idioma diferent. Tot i així, vaig pensar que seria una bona oportunitat per veure món i estar al costat de la meva al·lota, a qui trobava molt a faltar. Era un canvi molt radical, però vaig pensar que el pitjor que em podia passar és que hagués de tornar a Menorca després d'haver viscut una experiència que m'hauria ajudat a millorar com a persona i a fer-me més fort.

Va arribar a Londres al setembre del 2009. Com recorda les primeres setmanes allà?
Van ser dures. Trobava a faltar la família i els amics i, a més, no parlava bé l'anglès. Tot i així, no hi ha res que no es superi amb ganes, dedicació i intentant veure sempre els aspectes positius de totes les experiències. Vaig tenir la gran sort que la meva al·lota em va donar sempre tot el suport que necessitava i, d'alguna manera, ho vaig tenir més fàcil que una altra persona que marxa a l'estranger sense conèixer ningú.

Com va superar les dificultats amb l'idioma?
Quan vaig arribar em vaig adonar que l'anglès que utilitzava a Menorca, tant a la feina com per lligar amb les britàniques, era bastant pèssim. Ningú m'entenia quan parlava i jo tampoc entenia res del que em deien. A més, era incapaç de llegir els diaris anglesos i d'entendre el que deien a la televisió. En aquest cas, el més recomanable és fer un curs per intentar millorar el teu nivell d'anglès i estar sempre obert a aprendre noves paraules i expressions, no pensar que ja en saps prou per defensar-te. Amb dedicació i estudi aconsegueixes millorar molt el nivell i acabes sent capaç de mantenir una conversa fluïda. La perfecció i el control total de l'idioma només l'aconsegueixes amb el temps i sent conscient que sempre hi queden paraules i expressions per aprendre.

Va tenir problemes per adaptar-se als costums britànics?
La veritat és que m'he anat acostumant gradualment i gairebé sense adonar-me'n. Un dels costums que més em va sobtar va ser que els anglesos comencen la festa a partir de les 18 hores mentre que a Espanya ningú surt abans de les 23 hores. Això té un avantatge i és que si surts prest pots tornar a casa a les 24 hores i aprofitar ensoldemà. Potser el que em va resultar més complicat va ser habituar-me a emprar el transport públic. A Menorca les coses estan molt a prop i, en canvi, a Londres has d'agafar el tren o el metro per anar a qualsevol lloc perquè la ciutat és immensa.

Suposo que també va notar un gran canvi amb relació al clima...
Les condicions climatològiques del Regne Unit no tenen punt de comparació amb les de Menorca. Londres és bastant més fred i el temps és molt irregular. El dia pot estar assolellat i, en només mitja hora, es pot posar a ploure moltíssim. No obstant això, jo no sóc una persona que es posi de mal humor si un dia plou o que estigui molt content si fa un sol radiant. A més, un punt positiu és que a Londres tenim qualque nevada cada any.

Com definiria els anglesos?
Crec que des d'Espanya tenim la idea que els britànics són una gent molt tancada i que els agrada molt beure. Pel contrari, les persones que he conegut fins al dia d'avui són molt obertes i simpàtiques, a més de molt educades i respectuoses. És cert que els agrada molt beure, quan surts de festa amb ells no et deixen estar sense una beguda a la mà ja que tenen el costum de demanar una altra cervesa abans de acabar-se la primera. El problema és que quan venen a Espanya es troben amb begudes més econòmiques i amb més graduació, per això acaben sempre tan borratxos.

Va cercar feina a Londres?
Sí. Quan vaig tenir un nivell d'anglès més o menys acceptable vaig començar a cercar feina. La veritat és que em va costar una mica perquè no dominava l'idioma i això em limitava bastant. Tot i així, s'ha de dir que a Londres sempre hi ha llocs de feina disponibles ja que és una ciutat on hi viuen molts estudiants que van i venen. Hi ha un moviment constant de gent nova que arriba i gent que torna als seus països d'origen. Finalment vaig aconseguir feina a Costa Coffee, una de les majors cadenes de cafeteries del món juntament amb el famós Starbucks. Vaig tenir molta sort perquè faig feina molt a prop de casa meva i puc anar-hi caminant.

Quina tasca hi porta a terme?
En només un any he ascendit fins a segon encarregat. En un primer moment només servia cafè als clients però de mica en mica he assumit més responsabilitats. Ara mateix, a més de servir els cafès, m'he de preocupar que la cafeteria es mantengui sempre ordenada i que els treballadors portin a terme la seva feina correctament. A més, m'encarrego dels papers que s'han d'emplenar diàriament i de fer la compra dels productes, entre altres tasques.

Continua jugant al futbol?
En arribar a Londres vaig cercar un equip a través d'Internet perquè no coneixia ningú del món del futbol aquí. Vaig trobar un equip al nord de Londres que, tot i ser amateur, tenia bons jugadors i estava en contacte amb un representant. Posteriorment, vaig establir contactes amb un equip semiprofessional de l'est de la ciutat però no em vam poder fitxar perquè es trobaven a mitja temporada. Jo entrenava amb ells però jugava amb l'equip de categoria inferior. El següent estiu vaig realitzar la pretemporada amb ells i semblava que estaven interessats en la meva contractació però, després d'estar dues setmanes de vacances a Menorca, l'entrenador no em va voler fitxar. A finals del passat estiu em van fer una oferta per anar a provar amb el Cambridge United, un equip pràcticament professional en què els jugadors poden arribar a guanyar un bon sou. El problema era que si acceptava havia de marxar a viure a Cambridge i deixar la feina i la meva al·lota a Londres. Per això no vaig acceptar. De moment no estic jugant a cap equip però en un futur pròxim m'agradaria tornar a provar sort. Espero que arribi una bona oportunitat!

Resulta més complicat dedicar-se professionalment al món del futbol a Anglaterra?
Sí. La passió que tenen aquí pel futbol és incomparable a qualsevol altre lloc del món. Al Regne Unit tots els nens volen ser futbolistes i els altres esports no tenen gaires seguidors. Per altra banda, l'estil de futbol que es practica aquí és més físic i ràpid. Mentre a Espanya es té molt en compte la qualitat tècnica dels jugadors, al Regne Unit el físic juga un paper decisiu. A més, els camps són també més pesats degut al clima i a la constant pluja.

Per una altra banda, també es planteja continuar estudiant...
Sí, m'agradaria poder estudiar per tenir més oportunitats en el món laboral i trobar una feina que m'aporti més ingressos mensuals. De moment només ho estic pensant, no tinc res decidit ni sé molt bé per quin tipus d'estudis decantar-me. Des de petit sempre havia volgut ser futbolista, comentarista o periodista esportiu. Així, el que realment m'agradaria fer és alguna feina relacionada amb l'esport però sé que no és fàcil.

Pel moment, es troba a gust a Londres?
Sí. Visc a una zona anomenada Clapham Junction, al sud-oest de la ciutat. Es troba a uns 20 minuts del centre de Londres i és una zona molt complerta. Els caps de setmana hi ha molt d'ambient però els dies laborals et dóna la sensació que estàs vivint a un poble ja que el barri és molt tranquil i hi ha moltes zones verdes. Tot i així, tenc molt clar que en un futur m'agradaria tornar a Menorca que, des del meu punt de vista, és el lloc més polit del món. A l'Illa pots trobar la tranquil·litat rodejat de les millors platges i la millor gent.

Visita Menorca amb regularitat?
Normalment vaig a Menorca cada estiu a passar un parell de setmanes i, si puc, també hi vaig per Nadal. La veritat és que trobo molt a faltar la família i els amics, a més de la tranquil·litat de l'Illa i els seus màgics paisatges.

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info