"Aquí no es fan preguntes, sinó que la gent explica i comparteix experiències"

El menorquí, llicenciat en Geografia, ja havia viscut amb anterioritat a l'estranger. En concret, Riudavets va fer una estada a Bolonya en finalitzar els estudis i, posteriorment, va viure durant dos anys a Torí. Tot i així, va acabar per tornar a la Ciutat Comtal fins que va decidir creuar l'Atlàntic per viure una nova aventura, aquesta vegada acompanyat. Quatre anys després, Riudavets ha aconseguit posar en marxa un negoci on-line de lloguer d'apartaments a San Francisco, una ciutat que l'ha captivat.

La seva primera experiència fora de Menorca va ser a Barcelona, on va portar a terme els seus estudis de Geografia. Com recorda aquella època?
Vaig arribar a Barcelona l'any 1995. Allà vaig estudiar i viure moltes experiències i, per tant, també la considero casa meva. Un dels regals més grans que he rebut a la vida ha sigut anar-hi a estudiar, no només pels coneixements que hi vaig adquirir, sinó també pels encontres constants amb gent nova, la recerca de informació i la necessitat d'espavilar-me per trobar solucions a situacions noves. Vaig estudiar Geografia a la Universitat de Barcelona (UB) i em vaig especialitzar en Planejament Urbà i Cartografia. En acabar la carrera vaig marxar a Bolonya (Itàlia) gràcies a una beca.

Què va fer allà?
Vaig treballar a la Universitat de Bolonya fent recerca. Tot i així, més enllà de la feina, em quedo amb les amistats que hi vaig fer. Bolonya és una ciutat fantàstica per viure-hi, està plena d'història i arquitectura i d'estudiants universitaris amb molta inquietud política. Possiblement és un dels llocs on he menjat millor, exceptuant la cuina de la meva mare, na Catalina.

Va tornar a la Ciutat Comtal?
Sí. Vaig tornar a Barcelona i vaig trobar feina a l'Enciclopèdia Catalana, però només uns mesos; després vaig decidir tornar cap a Itàlia, aquesta vegada a Torí, on vaig estar dos anys.

Va trobar feina a Torí?
Sí. Vaig treballar per a un centre de noves tecnologies de la regió del Piemont. Torí és una ciutat industrial i desconeguda per a molts, ja que no és de les més representatives del país. Dos anys després vaig tornar rodolant de tanta pasta, pizza i limoncello, i amb una experiència professional molt bona que m'ha servit sempre allà on he anat després.

I aquesta vegada va instal·lar-se a Menorca...
Sí. L'any 2002 vaig fer un intent de tornar a l'Illa després de rebre una oferta de feina al Servei Informàtic Local de Menorca (SILME). Vaig arribar al mes de juliol i tot em semblava fantàstic. Treballava del que volia i estava a prop de la meva família. No obstant això, a l'octubre em vaig adonar que necessitava partir cap a Barcelona una altra vegada, i així ho vaig fer.

Una nova etapa a Barcelona...
Sí, la primera etapa a la Ciutat Comtal va ser acadèmica. Podríem dir que aquesta segona va ser la professional. Durant aquests anys vaig treballar a l'Institut Cartogràfic de Catalunya com a cartògraf, a l'Acadèmia de Mossos d'Esquadra de la Generalitat com a professor i també a una empresa de noves tecnologies on feia de cap de projectes d'un software de representació tridimensional del territori, equivalent al Google Earth però nacional, en què vaig aprendre molt del món de l'empresa privada. Havia de viatjar molt i vaig conèixer persones i llocs molt interessants. Barcelona és una ciutat que et dóna molt si la saps aprofitar. Està plena de gent ben diversa amb diferents punts de vista i opinions. No es tracta de combregar amb totes, només amb les que un es sent més a gust, i d'escoltar la resta; al final, de tot s'aprenen coses.

Quan va sorgir l'oportunitat de partir cap a San Francisco?
La veritat és que a San Francisco hi vaig venir per casualitat. A les festes de Sant Climent de l'any 2006 em vaig retrobar amb una antiga amiga, n'Elena. Ens coneixíem des que teníem 17 anys, però ens havíem perdut el rastre durant molts anys. Entre cavalls i pomades vam quedar que aniria a visitar-la a San Francisco, on ella hi vivia des del 2001. El mateix mes de desembre vaig anar cap allà. "No sigui cosa que la invitació es refredi", vaig pensar. Després d'aquell primer viatge en van venir dos més i el tercer, a l'agost del 2007, ja el vaig planificar amb més equipatge per quedar-m'hi.

Va deixar-ho tot i va creuar l'Atlàntic...
Sí. Ja feia anys que vivia a Barcelona i el fet de canviar de ciutat no m'importava. Vaig preparar-ho tot per partir: vaig deixar la feina, llogar el pis i cap a San Francisco. La curiositat de començar de nou a un lloc nou sempre m'ha atret molt. Tot i així no va ser una decisió que vaig prendre d'un dia per l'altre sinó que ja havia visitat la ciutat tres vegades abans de decidir-me. A més, el fet que n'Elena visqués a San Francisco m'ha ajudat molt a l'hora d'adaptar-m'hi i això també ho vaig valorar molt abans de venir.

Què és el que més l'atreia de San Francisco?
San Francisco és una ciutat plena de gent de tot el món i amb molts matisos diferents. Hi ha molts carrers empinats, igual que sa Costa des Pou d'Alaior, i moltes cases victorianes de fusta i colorides que fan que cada passejada sigui nova i diferent. La badia hi dóna un toc mariner i el Golden Gate Bridge és una meravella que, cada vegada que el travesso, encara avui em fascina. Aquí la gent no et demana d'on ets perquè tothom és de fora. Aquí no es fan preguntes, sinó que la gent explica i comparteix experiències. Segurament és una de les coses que mes m'atrauen d'aquesta ciutat juntament amb les oportunitats que es brinden en el món professional. De vegades em sembla mentida que a San Francisco hagin nascut tantes empreses tan importants com Google, Apple, Yahoo, HP, Cisco, Oracle, Ebay, etcètera.

Quins records guarda del dia que va arribar a la ciutat?
Més que el primer dia recordo el segon, quan em vaig apuntar a una acadèmia d'anglès al centre de la ciutat. Em vaig sentir ben estrany, perquè vaig passar de tenir horaris d'oficina, reunions, viatges i maldecaps a Barcelona, a ser un desconegut a una ciutat i un país nous. Entrar en aquella acadèmia envoltat de joves coreans i japonesos deu anys més joves que jo va ser curiós. San Francisco és la gran porta d'entrada als Estats Units per als asiàtics, i això es nota tot just caminant per la ciutat. La mescla de races és molt comuna i això també ha influït en el fet que, des de sempre, hagi estat una de les ciutats més lliberals del món. En aquest sentit també em va cridar molt l'atenció que la percepció que es té dels Estats Units no és la que desprèn San Francisco.

Fa la impressió que es va sentir còmode des del primer moment....
Sembla mentida, però l'adaptació a aquesta ciutat va ser molt fàcil. El clima de la costa a Califòrnia és mediterrani i, per tant, tots els productes de la terra que podem trobar a Menorca els podem també trobar aquí. Al novembre na Elena i jo sempre cuinam cames seques, que aquí es diuen "chanterelle". A més, a Califòrnia hi ha grans produccions d'oli d'oliva, vi i verdures que poc tenen a envejar els nostres. Jo sempre dic que, per a gent mediterrània com nosaltres, anar a viure a un lloc com Alemanya, que només es troba a dues hores de Menorca, l'adaptació pot resultar més complicada que a San Francisco.
Ja fa quatre anys que s'hi va instal·lar. La seva visió de la ciutat ha canviat amb el pas del temps?
Els inicis en un lloc nou sempre són complicats però també molt gratificants, ja que coses quotidianes que normalment passam per alt es converteixen en noves fites. Coses tan simples com, per exemple, el carnet de conduir americà, obrir un compte a un banc o contractar una línia de telèfon. Quan vaig arribar, el que més em preocupava era el repte d'engegar l'empresa. Aquest és un lloc amb moltes oportunitats però alhora molt competitiu. Tot i així, jo n'estava molt convençut i va ser així com vaig posar en marxa el negoci que ara estic gestionant.

De què es tracta?
És una empresa de lloguer de cases i pisos per a turistes i visitants a San Francisco (www.come2sf.com). Es tracta d'un negoci on-line amb el qual els interessats poden llogar una casa o un apartament a les zones més atractives de la ciutat en lloc d'una habitació d'hotel.

Treballa des de casa?
No, tinc una oficina al barri de North Beach, també conegut com el "Little Italy". És el barri dels italians i un dels més turístics de la ciutat. Té una gran avinguda i petits carrers amb molts restaurants italians i plens de botigues. Aquí sents parlar italià a totes hores. A l'altre costat es pot trobar Chinatown, el barri xinès més gran fora de la Xina. Els contrastos són ben curiosos! Amb relació a la feina, el posicionament i el màrqueting de la pàgina web és el més important per rebre clientes. A més, també em dedico a coordinar el personal que manté els apartaments i cases que lloguem.

A què es dedica en el seu temps lliure?
A San Francisco s'acaba de treballar al voltant de les 17 o les 18 hores. No es fan pauses de dues hores per dinar i es comença prest al matí, per això la jornada finalitza abans. Després de la feina m'agrada fer esport, i també hi ha el costum de sortir a prendre un vi amb els amics en acabar de treballar. Molt a prop de San Francisco hi ha les famoses zones de vins Napa i Sonoma, on anem sovint a fer excursions o degustacions. També a només tres o quatre hores de la ciutat tenim les muntanyes nevades de Lake Tahoe per anar a esquiar. Tot i que sempre he anat en barca per Fornells, aquí he après a navegar a vela. La badia de San Francisco és molt gran i té molt bones condicions per a navegar-hi.

Són dos menorquins a San Francisco... Quin idioma parlen normalment?
Sempre menorquí. Molta gent ens demana quin idioma parlem i això sempre dóna peu a una explicació sobre les diferents llengües i dialectes que es parlen a Espanya. Els americans es queden molt sorpresos de la diversitat cultural que tenim a Espanya. Als Estats Units la majoria d'americans parlen només anglès.
Després de quatre anys a la ciutat californiana, quina valoració en fa?
Excel·lent! La veritat és que no me'n puc queixar. De San Francisco m'agrada tot: els carrers, les cases, el pont, la badia... L'única cosa que no m'agrada són les 20 hores que hi ha entre la porta de casa meva i la porta de casa dels meus pares a Alaior.

Què és el que troba a faltar de Menorca?
Na Catalina, en Nazario, en Biel, na Neus... En fi, tota la família i els amics de l'Illa. També enyor el mar Mediterrani i les voltes en barca per Fornells. De moment, intento visitar Menorca com a mínim dos cops l'any i, encara que de moment no em plantejo la possibilitat de tornar a instal·lar-me a l'Illa de manera definitiva, sí que m'agradaria estar-m'hi durant uns mesos a l'any.

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info