Llorenç Sales Barber, diaca

I és que la transcendència del ritu i la profunditat amb què el va experimentar Sales va fer que bona part de la missa es desenvolupàs amb un clima auster i contingut, com contiguda era l'emoció entre els familiars del jove, sobretot, dels seus pares i el seu germà. Malgrat la contenció, monsenyor Giménez va insistir en el goig que suposava l'ordenació de Sales i com aquest ha de saber transmetre aquest mateix goig en les seves noves funcions, de servei a la Paraula, a la caritat i a l'altar, servei aquest últim que va començar Sales ahir mateix, un cop havia estat ordenat i revestit.

Va ser en aquest moment, en el de la imposició de les vestidures de mans dels diaques permanents Joan Mercadal Victory i Vicent Llabrés, quan el gest de Sales es va relaxar i un primer somriure va il·luminar-li el rostre. Des d'aleshores, sense perdre la concentració en cap moment, Sales va deixar traspuar la seva satisfacció per la nova passa i més relaxat va fer la besada de la pau al bisbe i a la resta de membres del clergat que li acompanyaven. També ho estava quan assistia l'altar i va donar la comunió a bona part dels seus veïns que volgueren acompanyar-los.

La celebració, enriquida pel Cor Parroquial des Migjorn, dirigit per Àgueda Sales Orfila, va cloure amb una emotiva acció de gràcies del nou diaca, qui alternà –com ho havia fet el bisbe– català i castellà en deferència a José Luis Retana i Antonio Collado Montero, rector i director espiritual del Seminari d'Àvila on ha fet part de la seva formació, presents a la seva ordenació.

Un cop acabada la missa, la celebració es traslladà al Seminari, on tingué lloc una bereneta.