L'escriptor Josep Maria Quintana oferí una original conferència acadèmica en l'acte solemne del 9 de Juliol, recreant un diàleg simulat amb els protagonistes de la seva novel·la "Els herois de la nit". La reflexió dels personatges literaris va permetre aprofundir en el context social després de l'Assalt Turc i com es devia viure el moment històric a través de diferents visions humanes.
Cità el protagonista, Arnau Vidal, que va voler destapar la hipòcresia dels poderosos, "d'aquells herois de la nit que van decidir que construirien el futur sobre l'oblit i van negar als perdedors el dret a la memòria, que és l'únic bé que l'home conserva quan ho ha perdut tot". Quintana es referí precisament al dret a la memòria "que avui, 9 de Juliol, hem reivindicat en llegir l'Acta de Constantinoble; i ho seguirem fent en dipositar les corones de llor als peus de l'obelisc, i en pregar més tard a la Catedral pels qui, 453 anys enrere, van sofrir les conseqüències terribles de l'assalt de l'enemic, dels errors polítics que van cometre els qui aleshores governaven les Espanyes i dels egoismes dels propis germans".
El conferenciant afirmà que aquest és el missatge que va voler transmetre amb "Els herois de la nit", conscient que, citant a Mario Vargas Llosa, "en una novela no se pueden contar historias verdaderas. Es un género para contar mentiras (...) que parezcan verdad". Quintana incidí que "assumeixo que la novel·la és un bon mitjà d'interrogar el món d'avui" i es referí que tots "també hàgim contribuït a construir aquesta realitat paral·lela que, amb el nom de literatura, ens ajuda a entendre el món".
L'autor assenyalà que és en la vida dels altres, del moment històric que sigui, on ha trobat la millor matèria per a la seva literatura. "És doncs la 'vida' el que a cada novel·la he volgut estudiar, contemplar i esmicolar per a, finalment, representar-la mitjançant la sumptuositat de l'engany de la ficció. I en això consisteix la literatura". En aquest sentit, féu referència que "Els herois de la nit" és una novel·la "on no he pretès explicar la realitat, sinó representar-la, veure-la a través de la vida d'uns homes i d'unes dones que viuen, sofreixen, cauen, se'n surten, fracassen, triomfen, s'empobreixen, s'enriqueixen, s'estimen i s'odien en un marc històric que té com a punt central el setge i l'assalt de Ciutadella pels turcs el 1558, de que avui fem memòria". Josep Maria Quintana articulà la seva conferència amb l'objectiu que "també nosaltres ens puguem interrogar sobre aquells fets; perquè puguem qüestionar-los i puguem també qüestionar-nos. En definitiva, perquè ens fem preguntes".
Per a l'escriptor els herois de la nit representen els egoismes i explicà, en boca d'un dels seus personatges, que "el moll de la novel·la no es centra en aquells dies de juliol de 1558, tan plens de desgràcies, i segurament, d'heroïcitats, que és el que bàsicament recordem avui, sinó en el que va succeir després, en realitat en els 20 o 30 anys següents". És en aquest període posterior on l'escriptor recrea les vivències dels personatges per a retratar una societat sacsejada, però no exempta de desigualtats socials i injustícies. La seva aportació literària al 9 de Juliol va ser també, com la novel·la, una denúncia de la corrupció del poder.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.