‘Manel', un concert històric

Lletres poètiques sobre l'essència de la vida. Petites situacions quotidianes que en haver passat pel seu "túrmix" de guitarra, bateria, ukelele, clarinet i harmònica es transformen en gran cançons.

21.41 hores. S'apaguen les llums del teatre, i amb els primers acords de "El Miquel i l'Olga tornen" (del seu darrer disc "10 milles per veure una bona armadura") el públic embogeix. El Principal és ple de gom a gom. El directe de Guillem Gisbert, Roger Padilla, Martí Maymó i Arnau Vallvé no ha fet res més que començar i en acabar el segon tema ("La bola de cristall") ja hi ha un espontani que demana la versió de Els Pets, "No t'enyoro". Per demanar que no quedi, i hem de dir que els 'Manel' foren generosos amb els seguidors menorquins fins a haver de tornar dos cops a reprendre el concert després de finalitzar-lo oficialment. "Va!, una més i marxem a casa", deia el Guillem a unes llotges i un pati de butaques a vessar. La resposta fou un teatre sencer posat en peus. El públic no deixà de copejar les llotges i el terra del Principal demanant més i més. Entregats a la causa, 'Manel' tornà amb l'esperat bis que fou quasi un mini concert amb temes com "Criticarem les noves modes de pentinats"; l'aferradissa "Al mar!" o "Deixa-la, Toni, deixa-la".

Nit també de sorpreses amb una fantàstica versió del "Common People" de Pulp que en el terreny de 'Manel' passà a dir-se "La gent normal".