"Déu també és bullanguer i fa festa"

Després que tots els caixers i cavallers desfilessin per davant la porta del convent, el caixer senyor baixà del cavall i, a peu, es dirigí cap on l'esperava l'abadessa de Santa Clara, sor Carme Mesquida. Manuel de Soto es dirigí a ella en castellà, per demanar-li breument que pregués pel bon desenvolupament dels Jocs des Pla, "i que vetlli per nosaltres". Llavors arribà la benedicció de l'abadessa. Amb la seva veu que sembla aturar el temps i espantar qualsevol mal presagi, sor Carme recollí la petició del caixer senyor responent "amb gust farem açò que ens demanau. A Santa Clara ens sentim part de la festa del nostre poble, i ja fa dies que pregam per a tots els que participen de la festa". La pregària que l'abadessa prometé al caixer senyor "serà senzilla i humil, com també ho són les notes del tambor i el fabiol que comuniquen a tot Ciutadella que arriba la festa, i que arriben al cor i l'omplen d'alegria i emoció. Noltros també volem que la nostra pregària arribi al cor de tota Ciutadella".

Amb tot el pati del convent ple i entregat a les paraules de l'abadessa, sor Carme recordà que "el nostre Déu també és bullanguer, i fa festa amb els que en fan, com també consola els que estan tristos". L'abadessa tingué un record especial per als que no poden gaudir de la festa, sobretot per aquells que han perdut la vida aquest any. Concretament, i sense citar-la directament, recordà a Tònia Monjo Genestar, del Forn del Ranxo, dient que "enguany al cel hauran fet unes ensaïmades de dalt de tot". Un record que despertà l'aplaudiment del públic, que dibuixà a la cara un somriure còmplice i sentit.

Sor Carme acomiadà la qualcada donant la benedicció al caixer senyor i tots els seus integrants. "Senyor caixer, caixers i cavallers, poble de Ciutadella i forasters que heu vingut a les nostres festes, sort i ventura al Pla", digué. Després la gernació a poc a poc abandonà Santa Clara. El convent recobrà el silenci per unes hores, mentre les monges clarisses es retiraven a pregar, tal com havien promès al caixer senyor. La qualcada baixava as Pla, tranquil·la de saber que un any més, comptava amb la benedicció.