Ermita d'Artrutx, Sant Joan de calma

L'ofici religiós es converteix en un motiu perfecte per allunyar-se de la bulla i gaudir d'una estona de conversa i berenar a l'ombra dels arbres, ben acomodats en cadires o improvisant seients que surten de treure del cotxe l'alçador dels més petits o allargats damunt d'una estora.

Tot era germanor, encara que un bri de tensió es detectava a les portes de l'ermita. "A aquesta hora sempre havien estat obertes", lamentava una dona vora les set, que com molts que volien entrar van haver d'esperar una mica, no gaire, i que no dubtaren a fer-ho només van poder.

Sense esvalot, l'expectació creixia i encara arribava qualcú amb cadires i taula, després de trobar no sense esforços lloc a la tanca habilitada com aparcament. Amb puntualitat exquisida pocs minuts abans de les vuit, el volteig de campanes anunciava que els genets s'acostaven a l'ermita. La gent es situava per donar la benvinguda a la qualcada.

A les portes de l'ermita, entre la gentada, monsenyor Giménez, acompanyat per Florenci Sastre capellà de Sant Joan de Missa , preveres arribats d'altres punts de l'Illa i per Antonio Corbí, qui fos secretari del finat cardenal García Gascó, de visita amb motiu del lliurament diumenge d'una rèplica del Sant Calze, rebia caixers i cavallers.

Salutacions i capadetes -que no semblaven fer-li massa gràcia al bisbe Salvador- els donaven la benvinguda. Els presents van aplaudir de valent l'entrada de sa capellana, Josep Sastre, qui tancarà la seva participació com caixer capellà en aquestes festes de Sant Joan.

Després de deixar a repòs els cavalls, la comitiva va entrar dins l'ermita, mentre el so del tambor i el fabiol de Sebastià Salort es barrejava amb les notes del "Jaleo", que sonava Tomé Olives. La bandera quedà als peus de l'altar, moment en el que es començava a venerar la imatge de Sant Joan Baptista i a participar en l'ofici, presidit pel bisbe i oficiat per sa capellana.

Salm, ciris repartits entre els participants a la qualcada, pregàries i oració composaren un ofici sobri que es tancà amb la benedicció i el cant de la Salve.

Com havia succeït a l'entrada, "jaleo", tambor i fabiol van acompanyar la sortida de caixers i cavallers que es disposaren a refrescar-se amb la beguda, raó per la qual s'encaminaren al casat de l'ermita precedits per monsenyor Giménez, sa capellana i el caixer senyor, Manuel de Soto.

El temps de la serenitat i la devoció, de la solemnitat i la calma s'esgotava. Mentre la qualcada era a la beguda i el sol s'amagava amb vessa, ciutadellencs i visitants es preparaven per tornar cap a Ciutadella. Alguns preferien esperar un poc i aprofitaven per berenar i compartir un temps de conversa al capvespre, mentre caixers i cavallers es disposà a retornar cap a la festa, cap a Santa Clara per viure un nou caragol i emplaçar-se amb el titular de la festa avui, a la Missa de Caixers.