El so del tambor i el fabiol va fer esclatar Sant Joan a Ciutadella. Eren les dues en punt quan el so antic de la festa esclatà a les escales de Cas Duc, després que el fabioler, Sebastià Salort, demanés permís al caixer senyor, Manuel de Soto, per a poder iniciar el replec. En sentir el primer toc de tambor i fabiol, el sentiment i l'emoció brollà a Ciutadella i tot el poble vibrà: Sant Joan està present!
L'expectació, però, començà molt abans. Encara hi mancava una hora per a les dues quan s'obriren les portes de Cas Duc. Hi va haver corregudes i empentes per agafar 'puesto'. Davant de tot. La gent, embullada, envaí la planta baixa del casat noble. En onades, la multitud poc a poc aconseguí que dins Cas Duc no hi cabés una agulla. Però encara hi quedava temps per a sentir el primer toc.
La gentada començà a entonar cançons, mentre la calor feia bullir l'ambient. "Sí, sí, Sant Joan es viu així", "Es gin amb llimonada no és pomada", "Som de Ciutadella, som collonunts" i "No fa calor, no fa calor!" van ser els cants que ressonaren en les parets del casat senyorial, mentre també es sentí el tradicionalíssim "Davallada de La Mola". Passaven mitja hora de la una del migdia, quan la gernació demanà la presència del caixer senyor. Manuel de Soto guaità des de la finestra interior primer i després al replà de l'escala on va ser ovacionat i es sumà a la bulla de la gent. El caixer noble va estar acompanyat pel seu fill i les dues filles, la seva mare, María Soledad Martorell, i multitud de familiars i convidats.
Mentre l'espera es feia llarga, l'anècdota la protagonitzà una de les convidades del caixer senyor, que arribant tard aconseguí arribar fins les escales amb la maleta que caminava entre les mans de la multitud. O la periodista de la televisió autonòmica, qui amb el micro i unes sandàlies quasi li va ser impossible accedir al casat.
A mesura que s'apropava l'hora del primer toc, l'ambient anà a més. Els moviments de la gernació semblaven onades del mar. "Ara ve, ara ve", es sentí. El fabioler, Sebastià Salort, dalt sa somereta, aparegué, com va poder, pel carrer Santíssim i aconseguí arribar fins el peu de l'escala, on descavalcà. L'ase, ple de clavellines de colors, quedà après entre la gernació. El fabioler pujà cada un dels escalons. Es feu el silenci. Demanà permís al caixer noble per a iniciar el replec. Després de l'autorització de Manuel de Soto, es sentí el primer toc del darrer any del bienni. Ciutadella s'emocionà i va perdre el nord. Va ser pur sentiment.
Sense aturar de sonar, el fabioler davallà l'escala i tornà a cavalcar sa somera, mentre semblava quasi impossible que pogués sortir entre tanta massificació. Els serveis d'emergència només van haver d'atendre una lipotímia i un atac d'ansietat, sense cap altra incidència.
En sortir el fabioler de Cas Duc, començà el replec. El casat s'anà buidant de gent. Tothom anà a seguir el fabioler, que amb el seu tambor i fabiol anà a convidat als genets a sumar-se a la qualcada. El poder de Sant Joan entrà dins tots i cada una de les milers d'ànimes.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.