"A les set del matí ja estava munyint"

En Pau Bosch Salord, no. L'Homo des Be d'enguany va acabar la seva feina quan passava mitja hora de la mitjanit de diumenge. Després li tocava arribar a casa i conciliar el son després d'un dia ple d'emocions. Cap problema ni un, explica.

Tant és així que ahir dilluns, en Pau s'aixecava a les set del matí, com cada dia, i anava a munyir les vaques de Son Planas. Després visitava els animals, que no havia pogut veure el dia abans, i seguia el seu dia amb normalitat, com si el diumenge

No hagués passat res.

"No és una feina cansada, perquè abans t'has entrenat físicament i també psicològicament", conta. Ell feia dos mesos que es preparava per aquesta data, "i feia més del que després ha estat". Així, explica que caminava una hora cada dia sense aturar, quan amb la Comitiva des Be no hi ha cap moment en el qual la caminada sigui tant llarga. Sempre hi ha visites a cases que permeten un petit descans.

"Són moltes hores de recorregut, sí, però t'atures molt", conta. Un dels elements que hagué de vèncer fou la calor, que enguany, a diferència de l'any passat, apretava de valent. "A les tres, l'asfalt cremava", confessa. Tot i així, quan se li demana què fou el més dur de la jornada, respon que no hi hagué res dur.

"No hi hagué res complicat, el dia fou suportable, la gent em deixava passar bé i es comportà... Avui (per ahir) hagués pogut tornar a ser el Dia des Be i l'hagués tornat a dur encantat", diu.

Sobre el pes de l'animal, uns quaranta quilos, Bosch no li dóna major importància. "Supòs que cadascú agafa el be que pot dur, i a jo aquest pes m'anava bé", diu. Clar que per carregar-lo i descarregar-lo comptà amb l'ajuda d'un altre Pau Bosch, en aquest cas Bagur de segon llinatge.

"Ho va fer molt bé, li posaria un deu, perquè a més és un al·lot de només 14 anys i ha complert la seva feina a la perfecció", diu. Ara, el be seguirà la seva vida normal, amb el distintiu que no serà sacrificat. "Farà el que sigui, però morirà de vell", diu. També les pells que vestiren a Pau Bosch durant el diumenge quedaran per al record.

En el cas de Pau Bosch Salord, un record que no hagués pensat en poder emmagatzemar. Amb 42 anys, confessa que ja no somniava en poder portar el Be.

"Darrerament els portadors eren més jovenets, i pensava que ja se m'havia passat l'oportunitat", diu. Per açò, es mostra especialment agraït a qui li ha donat l'oportunitat de viure una experiència que pocs tenen l'oportunitat de viure, i més encara quan ja has passat una determinada edat.

"Vull donar les gràcies a la família de Ses Tavernes, el lloc del caixer pagès de Tramuntana, per haver-me triat a jo", diu convençut. L'amo de Ses Tavernes, un altre Pau Bosch, en aquest cas Pons, és el seu cosí, i durant aquestes setmanes han viscut moments intensos i inesborrables. Només ells saben fins quin punt les imatges i sons d'aquests dies calen fins ben endins, tant, que ja no en tornaran a sortir mai més.