Toni SeguíMaó15/06/11 0:00
TW
0

Autofitxa
Som de nom Laura Pons, vaig néixer a Maó el 9 de juliol de 1945 i, per tant, som càncer. Els meus pares feien teatre i era molt petita quan vaig començar a pujar dalt l'escenari, des que tenc coneixement he fet teatre sempre. Amb 12 anys vaig actuar a l'obra "El alcalde de Zalamea", interpretava un personatge en vers. Vaig fer teatre molt temps amb l'Orfeón Mahonés i amb La Clota duc més de 20 anys. Les meves aficions són veure teatre i cinema, llegir, caminar, nedar i estar amb la família i els amics.

Són molts anys de treballar dalt l'escenari. Des de quan actua a la televisió?
La primera vegada va ser el 2008, amb la sèrie "Llàgrima de sang". Abans, un parell de vegades van venir a Menorca una gent que van fer una filmació preciosa d'un programa que van fer per sa primera cadena de TVE, després d'haver dinat. Era una periodista que anava per diferents llocs i mostrava diferents coses, en el cas que li explic es tractava de Lord Nelson i Lady Hamilton, que interpretaven Guillem Soldevila i jo mateixa.

I com va aparèixer "Llàgrima de sang" en la seva vida?
Me va venir donat perquè fa tres anys van fer "Siau benvinguts" al Teatre Principal, de Palma, els faltava una actriu, me van cridar i hi vaig anar. Donat que era la reestrena del Principal, després de les obres, van fer òpera i posteriorment l'obra de teatre que he comentat. En sortir d'allà vam anar tots els actors a sopar i me van demanar el meu telèfon, me van cridar, vaig anar a Palma a una entrevista i me van donar el personatge de Margalida. Tot d'una era per tres mes, el novembre d'aquell any havia d'haver acabat. Però el personatge ha durat fins el darrer moment.

Com s'ha sentit durant els tres anys en què ha participat en "Llàgrima de sang"?
L'experiència ha estat fantàstica perquè eren cinc directors, tots gent jove menors de 40 anys, amb moltes ganes de fer feina, amb molta imaginació, de fet actors majors érem quatre o cinc. És fantàstic fer feina amb gent amb tanta vitalitat, amb tècnics que en saben molt de l'ofici, perquè te dóna molts ànims.

És un canvi important passar de fer teatre a interpretar una sèrie a la televisió?
Evidentment, són dues coses molt diferents. Haver fet teatre m'ha ajudat molt, jo som dona de teatre i és un art primordial. Ara bé, jo he fet teatre tota la meva vida i aquesta popularitat i el ressò mediàtic no ho havia viscut mai. La televisió dóna una projecció que mai m'hagués pensat, és impressionant.

Ha anat fent altres feines?
Mentre feia la sèrie, me va sortir una obra de teatre, "Mort de dama", al Teatre Nacional, que també va ser una experiència fantàstica. Enguany m'han concedit el premi a la millor actriu de teatre de 2010. A més, a la sèrie en Rafel Ramis i jo hem estat els personatges més votats pel públic.

I projectes de futur?
Estic amb l'obra de teatre "Maria", que la fem per tota Espanya, cada mes sortim una, dues o tres vegades. També estic amb el muntatge "Íntims" de Pitus Fernández, que farem tot l'estiu a Menorca. A més, a Palma estic rodant una pel·lícula amb una productora anglesa.