La pràctica, la clau per a ser un bon fabioler

Li demanam a Gelabert que expliqui com s'ha de mostrar als més petits a sonar el fabiol. "No hi ha trucs", diu, una opinió que comparteix Sebastià Salord, el fabioler titular. "La clau és l'alegria, les ganes i la voluntat", comenta.

Un dels grans avantatges dels fillets d'avui dia és que moltes escoles donen algunes nocions de com sonar el fabiol als seus alumnes. No és estrany veure infants que aixequen pocs pams del terra amb un fabiol a mos intentant treure-li la tonada santjoanera. A poc a poc milloren el resultat. "Com més sones, millor mobilitat tenen els dits, i llavors el so canvia", conta Juanlu Gelabert. Ara bé, el fabioler afegeix que no tot és velocitat, hora de sonar el fabiol. "Està bé sonar ràpid sempre que no te mengis cap nota i que el so surti net", explica. I de nou insisteix: "S'ha de sonant nota a nota, afegint ara una, ara l'altra, fins a tenir la tonada sencera. Després s'ha de practicar, i el darrer pas ja és agafar el tambor i afegir-lo". Aquest és un dels passos més complicats per a qualsevol aspirant a fabioler.

Gelabert recorda que ell va practicar amb el metrònom de la seva dona, un aparell que marca un ritme constant. "Tot d'una unir els dos instruments és complicat, però a poc a poc vas fent la tonada més llarga, per així aprofitar millor el tambor", comenta. Al final, la cosa és més complicada del que sembla. "És una història que no hagués pensat mai!", confessa Juanlu Gelabert. En aquesta història també compta molt la qualitat del fabiol. "És complicat. A vegades alguns treuen massa aire, altres no treuen les notes netes... Has de trobar el que s'adapti milor a tu, perquè és difícil trobar un instrument perfecte", relata.

Com a fabioler veterà, ell mateix ha hagut de donar algunes lliçons de tambor i fabiol a fillets. Enguany, per exemple, recorda que va rebre l'encàrrec de mostrar a dos germans a sonar. Un s'encarregava del fabiol, l'altre del tambor. Havien de sonar a unes noces, i fou tota una experiència. Amb les classes de Gelabert i la pràctica a casa, els fillets aconseguiren el seu objectiu. I la satisfacció fou total. De fet, Gelabert esbossa un somriure cada vegada que veu pel carrer un fillet petit que intenta sonar el fabiol, o que sent la tonada a algun racó de Ciutadella aquest cap de setmana de Cinquagesma. "És una cosa que m'agrada, fa ambient i anima la festa", confessa.