"Tots els estudiants universitaris danesos reben una beca mensual de 400 euros"

Com va sorgir l'oportunitat de marxar a l'estranger?
Estudiava a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona, que pertany a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Portava cinc anys vivint a Barcelona i estava una mica cansat de la rutina de la ciutat. Per això vaig decidir acollir-me al programa Erasmus.

Tenia l'opció d'escollir el país on volia continuar els seus estudis?
Sí. La UPC potencia que els seus estudiants facin estades a l'estranger i ofereix un ampli ventall d'universitats i de programes per marxar d'Erasmus. L'únic problema és que les places són limitades i es duu a terme un procés de selecció on tenen prioritat els alumnes amb millor expedient acadèmic i millor coneixement de la llengua estrangera en el qual s'imparteixen les classes a la universitat de destí. En un principi em vaig decantar per Alemanya però degut a que no tenia el suficient nivell d'alemany vaig haver de cercar un altre destí.

Per què es va decantar per Dinamarca?
Dinamarca sempre m'ha atret. Havia visitat el país durant una setmana fa anys i em va encantar. A més, el fet de que sigui una potència europea del bàdminton, l'esport que practico des de fa 13 anys, també va tenir el seu pes. Vaig decidir fer un programa de Doble Titulació que suposa que l'estada mínima al país és de dos anys i gràcies al qual acabes amb el títol de la universitat d'origen més un títol de la universitat de destí, que en el meu cas serà un màster especialitzat en automàtica i robòtica. Ho vaig triar així perquè sabia que un any se'm faria curt i que a l'acabar tindria més oportunitats de trobar feina a aquí o a qualsevol país europeu una vegada finalitzada l'estada. Tinc clar que no vull tornar a Espanya en una bona temporada

Quan va començar aquesta aventura?
El 21 d'agost de 2010. Les classes començaven l'1 de setembre però la universitat prepara cada any pels nous estudiants una "Introduction week" perquè ens aclimatem més ràpid i comencem a fer amistats. La veritat és que va ser molt útil i hi guardo un gran record. Vaig arribar a Copenhague amb un company de la universitat que també va aconseguir plaça a Dinamarca. El primer que vam fer va ser anar fins a la universitat per recollir la clau de la residència d'estudiants on ens havíem d'allotjar. A l'arribar allà vaig descobrir que l'anterior inquilí de la meva habitació no era del tot net. Em va resultar curiós que no netegessin les habitacions quan havia d'arribar un nou estudiant però suposo que donen per fet que tothom és tan legal i cívic com ells. Després vam decidir anar a fer la primera compra amb la mala fortuna de que vam anar a parar al supermercat més car de tots, tot i que això ho vam descobrir més tard. Vam comprar el més imprescindible i vam sortir d'allà espantats! He de reconèixer que la primera nit que vaig passar aquí va ser la primera i la única vegada que vaig pensar que potser dos anys se'm farien massa llargs. Ara miro enrere i se m'escapa el somriure.

Com recorda els primers mesos allà?
Perfectes. Vaig conèixer a molta gent tant a la residència, com a classe i als entrenaments. En un principi passava moltes estones amb el meu company d'universitat però també ens relacionàvem amb altres estudiants internacionals i això va fer que poc a poc perdés la por a parlar en anglès. Recordo la sensació de felicitat, sabia que havia encertat i que probablement aquesta serà l'experiència de la meva vida.

L'anglès és suficient per moure's a Dinamarca?
Sí. Tothom, absolutament tothom parlà anglès aquí. Qualsevol tipus de treballador de qualsevol edat té un nivell d'anglès alt. És lògic perquè a Dinamarca no es tradueixen les pel·lícules ni les sèries, simplement es subtitulen en danès. A més, el sistema educatiu és bastant millor. Per exemple, els màsters s'imparteixen en anglès amb l'objectiu de que pugui venir gent de tota Europa. Al principi em va costar una mica però en dos dies t'acostumes.

Ha fet amistats amb facilitat?
Sí, tot i que la major part de la gent que he conegut pel moment son alumnes internacionals. Les millors amistats les he trobat a la residència, que es troba a les afores de Virum, un petit poble a només 15 minuts de la universitat, ubicada a Lyngby. Sopem junts, fem barbacoes i fins i tot qualque excursió. A classe també hi ha molts estudiants que provenen d'altres països i normalment fem els treballs junts. Els danesos amb els danesos i els internacionals amb els internacionals. Suposo que és més fàcil perquè així ells poden seguir parlant la seva llengua (tot i que cap d'ells té problemes amb l'anglès). Per tot això resulta complicat conèixer danesos a la universitat. Només em relaciono amb danesos gràcies al bàdminton tot i que encara no em sento del tot adaptat.

En quin sentit?
La majoria dels companys amb els que entreno son danesos i fins que no parli el seu idioma no estaré completament adaptat. Entre ells parlen sempre en danès i rarament tenen el gest de canviar a l'anglès quan estic present. Ara estic fent classes de danès però és un idioma complicadíssim. A vegades dubto que s'entenguin entre ells!

Tan difícil és?!
Molt. Tenen 14 formes diferent de pronunciar les vocals i tres lletres que no estan al nostre abecedari. El problema a més és parlar-lo perquè és completament diferent a com l'escriuen, és quasi com una altra llengua. Tot i així no perdo l'esperança, amb paciència i pràctica ho acabaré aconseguint. Com a curiositat puc dir que és pràcticament impossible que un nadiu t'entengui quan pronuncies el nom del lloc on vius. Virum té 5 lletres i sembla fàcil però fins ara, després de deu mesos, no ho he aconseguit. També per dir Lyngby has de pronunciar cada 'y' d'una forma diferent.

Va tenir dificultats per habituar-se al clima?
La veritat és que va ser dur, el fred era exagerat. El meu transport habitual és la bicicleta i pedalejar a les 23 hores a -10 graus i vent en contra sobre la neu és una experiència extrema. Fins i tot he arribat a patir pels meus dits dels peus! Utilitzava camisetes tèrmiques i pantalons d'esquí però el proper hivern m'equiparé molt millor. No és necessari portar molta roba amb un bon abric, guants i gorra pots anar fent. També s'ha de dir que les cases estan molt preparades. A la meva residència la calefacció funciona perfectament i sempre és un gust arribar a casa.

Viu a Virum, es troba a gust al poble?
La veritat és que la residència esta situada als afores i només vaig al poble a comprar i a agafar el tren. Virum és molt petit i faig més vida a Lyngby, on entreno i on anem al bar a veure els partits importants.

Amb quin equip de bàdminton juga?
Amb el Lyngby Badminton Club que ara mateix està a la tercera divisió danesa. A Menorca sempre he jugat amb el Club Bàdminton Maó. Porto mitja vida jugant i ara que soc al millor país europeu ho faig amb més ganes, si es pot.

Es juga molt a Dinamarca a aquest esport?
Moltíssim. Després del futbol i de l'handbol es juga a bàdminton. Dinamarca té cinc milions d'habitants i hi ha 300.000 llicències, a més de molta gent que practica com a passatemps o per mantenir-se en forma. Aquí tots els clubs tenen un pavelló de bàdminton i no es practica cap altre esport a sobre del mateix terra. Les pistes romanen muntades permanentment i vagis a l'hora que hi vagis sempre hi ha gent jugant. El meu club té un d'aquests pavellons amb un petit gimnàs i el típic bar restaurant amb vidrieres des del qual es pot seguir el que passa a la pista. He vist a gent sopant abans de l'entrenament o quedar-se després a fer una cervesa. També m'he trobat les cinc pistes plenes de gent de més de 40 i 50 anys un bon divendres a les 7.30 del matí. Les instal·lacions estan sempre obertes perquè pugis anar a jugar quan vulguis sense importar l'hora i el dia de la setmana.

Pot compaginar el bàdminton amb els estudis?
Sí. Aquí els estudiants no necessitant atabalar-se tant com, per exemple, a Barcelona. No és que sigui fàcil però els requeriments mínims per aprovar una assignatura no tenen ni punt de comparació amb els que he viscut els darrers cinc anys a la UPC. Suposo que el fet de que l'educació universitària sigui gratuïta té relació amb això perquè el centres no necessiten enriquir les seves arques amb segones o terceres convocatòries. A la Danmarks Tekniske Universitet (DTU) on estudio, la sensació que tens quan estàs a classe és que estàs allà per aprendre i per ser un actiu partícip. A més, els anomenats professor assistents, que acostumen a ser estudiants de doctorat, estan a la teva disposició durant les classes pràctiques i fora d'hores. El treball està molt enfocat a fer-se en grup. És la nota que tindrà més pes a l'avaluació final i l'hauràs d'exposar al final de curs.

La vida universitària també és diferent de la que havia viscut fins ara a Barcelona?
No té res a veure. Per començar la universitat és gratis. Jo estic cursant el màster de forma gratuïta per pertànyer a la Unió Europea. A més, tot i cadascun dels estudiants universitaris danesos reben mensualment una beca de 400 euros. El campus en el que estic és enorme i els laboratoris i les aules també. Tot està millor cuidat i és més nou que a les universitats espanyoles. Amb el carnet d'estudiant pots accedir a qualsevol dia de la setmana a qualsevol hora a les sales d'informàtica. Hi ha bars per tot el campus amb billars i futbolins, on la gent es reuneix desprès de classe per anar a fer una cervesa i quasi cada divendres hi ha una festa organitzada per la pròpia universitat.

Dinamarca és un país tan car com diuen?
Ho és. És bastant més car que Espanya i ho noto sobretot en el transport públic i el supermercat. Tot i així si saps on anar a comprar i el què, la diferència no es nota tant. També s'ha de dir que tot és més car perquè guanyen molts més diners i, a més, paguen més taxes i, per tant, tot funciona molt millor.

Com definiria als danesos?
Son una mica tancats, al menys en un primer moment. En general, són molt bona gent i molt cívics. És un poble molt sa, estic segur que l'index d'obesitat és baixíssim a Dinamarca. Mengen molt sa, ho bullen casi tot i fan molt esport. Moltíssima gent utilitza la bicicleta com a mitjà de transport però clar, els carrils bici també estan a un altre nivell. Hi ha carril bici per anar a qualsevol poble perdut i no són només línies pintades al terra. Aquí el carril bici està separat de la calçada i una mica més elevat.

Que espera d'aquesta experiència a l'estranger?
Tot, però sobretot experiència en general i coneixement. Fer amistats importants i contactes arreu del món pel dia de demà. A més, crec que és important anar crear-te al·licients a la vida per viure cada etapa amb motivació.

Quants mesos fa que no visita Menorca?
Des de Nadal. També vaig viatjar fins a Menorca al febrer per jugar amb l'equip de Maó però només vaig estar un dia. Vaig fer Copenhague-Praga-Barcelona-Maó-Barcelona-Copenhague en poc més de 48 hores i vam acabar perdent la categoria! Ara ja arriba l'estiu i durant els mesos de juliol i agost tornaré a l'Illa. La veritat és que trobo molt a faltar a la família i als amics però també el cotxe, sobretot a l'hivern. Poder canviar el cotxe per la bici seria impagable! Tot i així ja m'he acostumat a estar llargues temporades fora de casa i una vegada soc aquí ja no hi pens. En qualque moment trobo a faltar alguna cosa en particular però en general tinc prous coses en les que concentrar-me com per enyorar-me. El més dur són els moments abans de marxar de Menorca, quan saps que estaràs un temps sense veure als teus, però una vegada tornes a ser aquí i entres en la rutina, fas via.

Té intenció de tornar a Espanya una vegada finalitzat el curs?
No. Vull tornar en un futur perquè és la meva terra i sé que gent amb "món" i estudis serà necessària en algun moment per ajudar a donar l'empenta que ens ajudi a tots a tirar cap endavant. Encara que m'ha donat molt coratge no ser-hi ara, en un moment tant important en quant a reivindicacions, tenia clar quan vaig decidir emprendre aquesta aventura que volia donar-li continuïtat.

Es quedarà a Dinamarca o té previst instal·lar-se a un altre país?
Encara no ho sé. Tampoc tinc clar si faré un doctorat o cercaré feina en una empresa. M'agradaria fer-ho a un país escandinau tot i que l'opció d'anar a Alemanya també m'atreu molt. Vaig arribar a Dinamarca amb la idea de continuar coneixent món però quan ets aquí i veus que tot funciona molt bé arribes a pensar en assentar-te. La jornada laboral acaba a les 16 hores i la gent té temps per viure, per estar amb la família. A més, els sous solen ser generosos. Dinamarca és un país sense grans diferencies socials, siguis el que siguis el teu salari serà alt. Tinc companys d'entrenament que amb 19, 20 o 21 anys estan independitzats, alguns estudien i els altres treballen.

A Espanya això seria complicat....
Sí. A més, tot i que les taxes son altíssimes, ningú defrauda, ningú es planteja que fer per no pagar tant. Sempre hi haurà casos aïllats però perseguits a tots els nivells i saps que quant t'agafin seràs un "apestat". De la mateixa manera, també hi ha casos corrupció política però les dimissions son immediates. A Dinamarca la gent té un gran sentit de la ciutadania que, per altre banda, hauria de ser el normal. També destaca el gran patriotisme que hi ha tot i que és un patriotisme sa, un patriotisme compromès de veritat.

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info