Maria SoláMaó19/05/11 0:00
TW
0

Autofitxa Vaig néixer el 2 de juliol de 1972 a Sant Jordi (Mallorca) però visc a Menorca des de l'any 2001. Vaig venir a l'Illa per amor i des de llavors visc a Sant Climent, el poble del meu home. Faig feina com a administrativa al departament de salut d'una companyia d'assegurances. Les meves aficions són viatjar, llegir i estar amb els amics. El proper diumenge seré presidenta d'una taula electoral per segona vegada.

Aquest diumenge presidirà una taula electoral però no és la primera vegada que formarà part d'una, no és així?
No. A Mallorca no m'havia tocat mai, però dos anys després d'arribar a Menorca em van escollir com a primera suplent del primer vocal d'una de les taules electorals de Sant Climent. Tot i que el vocal es va presentar vaig haver d'assistir a la reunió informativa, presentar-me el dia de les eleccions a les 8 del matí i esperar fins a les 9, quan es constitueix la taula.

No es va haver de quedar?
No. El primer vocal, que precisament era el ferrer del poble, es va presentar i vaig poder marxar a casa.

La següent vegada no va tenir tanta sort...
No. Em va tocar ser presidenta de taula per les eleccions europees de 2004 i recordo que va ser avorridíssim perquè només va votar el 34 per cent de la població. Era un dia que plovia molt i ens entreteníem trobant curiositats a les llistes.

Va anar bé?
Si. Tot i que quan van quadrar les dades tots els vocals van desaparèixer i em vaig quedar sola amb els dos policies locals. Vam anar cap al jutjats amb les actes i quan vaig arribar em van dir que havia de deixar uns papers a l'escola antiga de Sant Climent, on teníem la taula electoral. Eren més de les 23 hores i quan vaig arribar de nou a l'escola la porta estava tancada. Vaig deixar els papers per davall la porta!

I el 22-M serà presidenta de nou...
Sí. Dos policies locals van venir a casa meva a portar-me la carta. Jo estava treballant i els va obrir la meva mare, que havia vingut a Menorca de vacances. En un primer moment es va espantar, però quan li van dir que era per les eleccions els hi va amollar que ja m'havia tocat tres vegades i que no podia ser. La veritat és que em vaig emportar un disgust quan vaig veure que em tocava una altra vegada de presidenta de taula.

Ara ja s'ha fet a la idea?
Sí. M'ho prenc amb filosofia i rebré a tothom amb un somriure i els faré votar amb alegria. A més, aniré a comprar unes galetes i les repartiré entre els altres membres de la taula. Ensoldemà tinc tot el dia lliure i aprofitaré per estudiar anglès, que prest tinc els exàmens de l'Escola Oficial d'Idiomes.