El deute que Avishai Cohen (Jerusalem, 1971) tenia pendent amb els aficionats menorquins des que uns problemes de salut l'obligaren a cancel·lar el seu concert programat l'any 2008, per fi va quedar saldat divendres en la segona cita del XIIIè Festival Internacional Menorca Jazz al Teatre Principal de Maó. I hem de dir que aquesta llarga espera ha valgut molt la pena.
Considerat un dels grans contrabaixistes de l'actualitat (apareix en la portada de la revista So Jazz, en el seu número de març d'enguany, com "el contrabaixista que revoluciona el jazz"), Avishai Cohen fa palès, amb el seu darrer treball Seven seas (Blue Note, 2011), que està travessant possiblement pel moment àlgid de la seva carrera musical i que es troba en plena maduresa creativa.
No sols parlem d'un consumat intèrpret del contrabaix, sempre disposat a experimentar amb totes les possibilitats sonores que li permet l'instrument, les seves facetes de compositor i arranjador, cantant o pianista fan de l'israelià un músic completíssim.
Però, a més a més, domina a la perfecció tots els recursos del directe i sap com ficar-se el públic a la butxaca. Connecta fàcilment amb l'auditori a través d'una música subjugant, que genera un fort magnetisme des de la primera nota. Un degoteig sonor que et va calant a poc a poc com pluja fina fins deixar-te amarat del tot d'emoció.
Maestro & Bresler
Però aquesta empresa no seria possible sense la participació de dos músics com la copa d'un pi: el pianista Shai Maestro i el bateria Amir Bresler. Malgrat la seva insultant jovenesa (tots dos sobrepassen a penes els vint anys!), aquests compatriotes d'Avishai Cohen són el seu complement musical perfecte.
Shai Maestro és extraordinari. El piano sembla una joguina en les seves mans. És capaç d'acometre les diableries tècniques més insospitades sense perdre el suport harmònic alhora que manté l'exactitud en la pulsació d'un metrònom. I què podem dir dels solos d'Amir Bresler, del seu increïble sentit del ritme que ens deixà bocabadats. Són saba nova amb un futur d'èxit.
El trio fou una delícia i la nit, rodona. Sentírem les encisadores Aurora i Worksong, les enganxoses Seven seas i Remembering o la sefardita Shalom Aleichem entre d'altres. En els bisos que arrancaren els forts aplaudiments sonà l'espiritual Sometimes I feel like a motherless child i, com no, un tema habitual en els seus últims concerts Alfonsina y el mar.
Amb melodies cantabiles de concepció popular i factura clàssica, ritmes marxosos quasi de ball i jugant amb la cita musical i la paròdia, l'estrella d'Avishai Cohen es mou per una constel·lació bastant enfora del jazz més ortodox i queda més fronterera amb l'estètica de la world music.
Durant una hora i mitja Avishai Cohen va demostrar que està de vena i el conjunt va aconseguir que el públic, com impulsat per un ressort invisible, es posés dret aplaudint a rabiar. Tot un gust.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.