Na Clara, de 4 anys, està contenta perquè va a visitar amb la seva àvia a la besàvia, que sempre li dóna caramels. Esperança Bosch Bagur, qui acaba de complir 91 anys, la rep amb molta alegria i li fa bromes. La filleta du el joc de cartes i la seva besàvia treu el tamboret a on tots els fillets de la família reciten el vers per Nadal i l'empren com a taula per a jugar juntes. Es nota que s'àvia Esperança, com li diuen tots els membres de l'extensa família, és al·lotera i quan veu un fillet se l'il·luminen els ulls. "No puc fer de menys de fer-los qualque amorosia", diu la besàvia.
Esperança Bosch Bagur (Ciutadella, 1920) és l'exemple d'una mare en majúscules. És la matriarca d'una gran família: mare de 12 fills, àvia de 41 néts i besàvia de 46 besnéts, amb la novetat que un d'ells la farà rebesàvia d'aquí uns mesos. Són poques les mares que poden presumir de tan llarga descendència. Per a ella és un orgull ser la matriarca d'aquesta immensa família. De la seva filla major fins a la besnéta més petita hi ha 73 anys de diferència. El sorprenent del cas és que recorda tots els noms dels seus descendents i du els comptes de les seves edats, el que demostra una capacitat de memòria ingent a la seva edat. "Encara tenc eima", recalca.
Avui diumenge, amb motiu del Dia de la Mare, Esperança Bosch segur que rebrà moltes felicitacions i obsequis. "Moltes vegades em fan regals. L'any passat quan vaig fer els 90 anys en vaig tenir molts", comenta. Amb tanta descendència, sempre té o visites o rep telefonades a la seva casa al carrer Negrete, on farà 74 anys que resideix. "Tothom sempre fa sa passada", apunta. S'àvia Esperança es casà amb Pepe Florit el 1936. Quedà vídua als 44 anys, embarassada del seu fill petit. El seu marit no tenia els 50 anys. Aquest revés implicà tirar endavant amb 12 fills. Però Esperança Bosch ha estat i és dona d'empenta i la seva família sempre ha estat el més important. "Tot ho hem travessat", comenta. Assegura que a diferència d'avui dia, en aquella època les coses eren diferents i semblava que la criança dels fills era més bona de dur. "No vaig fer feina mai fora de ca nostra, en tenia prou a casa", exclama.
"Quan hi ha una celebració familiar, a casa no hi ha prou cadires per a tots, alguns han de quedar drets", diu riguent. Una cosa que té ser la matriarca d'una gran família és que sempre hi ha unes noces, un combregament o un bateig per anar. Amb un entorn familiar així, és difícil estar avorrida. "No hi he estat mai ni ho estic ara", diu.
Tot i la seva experiència, Esperança Bosch no és persona de donar consells a altres mares sobre la criança dels fills. "Tenc nores, filles... Cada u ha de fer el que trobi. No m'agrada ficar-me amb la vida dels altres. Hi ha que tenir en compte que avui dia les coses són diferents a n'aquell temps". No obstant, recalca que la clau de ser una bona mare i garantir la criança dels fills és estimar-los i estar pendents d'ells.
Si d'una cosa es sent orgullosa com a matriarca és de veure la seva família avinguda. "Hi ha gent que no va a veure a sa mare, noltros sempre hem estat molt units", assenyala. S'àvia Esperança té multitud de fotografies de la història de la família. N'hi ha moltes que semblen fetes a un gran equip de futbol, quan es reuneixen tots... o tots els que poden, perquè sempre és difícil que hi pugui ser tothom. A casa té a tots els seus descendents reunits en dos quadres en un lloc destacat de l'entrada, on hi ha totes i cada una de les fotografies dels fills, néts i besnéts amb les dates de naixement de cada u. Per a l'àvia és una satisfacció haver-los donat l'estimació i la vida a tots.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.