"El més emocionant va ser sentir el fabiol durant el nostre casament a Kunming"

Va estudiar al Col·legi Joan Benejam però amb només 16 anys va començar a treballar a Can Bueno, un petit bar ubicat al costat de l'Oar regentat pel seu pare, Guillermo Florit, i el seu oncle, Siscu Florit. Des de llavors, el ciutadellenc s'ha dedicat al món de la restauració i ha treballat com a cambrer a diversos establiments del municipi de Ponent, on portava una vida tranquil·la fins que, fa onze anys, un somni el va portar a viatjar per tot el món.

Ara fa poc més d'un any, Florit es trobava a Laos, on va conèixer a na Serenity, originària de la ciutat xinesa de Kunming. La distància no va resultar un problema per tirar endavant una història d'amor que el passat 27 de febrer van formalitzar acompanyats pels seus amics i familiars. El ciutadellenc tornarà pròximament a Menorca per continuar treballant i, pel moment, viurà a cavall entre l'Illa i Kunming, on fa feina la seva dona.

Va començar a treballar en el món de la restauració de molt jovenet, des de llavors sempre ha fet feina com a cambrer?
Sí, la feina de cambrer ha estat durant els darrers 26 anys la meva manera de guanyar-me les sopes. Després de treballar al negoci familiar, vaig tenir la sort de poder fer feina a l'Oristano i també a La Guitarra, on vaig aprendre molt amb en Biel. Posteriorment, vaig estar durant una bona temporada a un bar del port de Ciutadella, Estels, i fa vuit anys que treballo amb la família Carrasco, que tenen els restaurants Cuore, a Cala en Blanes, i Ses Voltes, al casc antic de Ciutadella. A més de ser els meus mestres, en Diego, en Tolo i en Carlos són molt bons amics meus.

Quan es va començar a interessar per viatjar?
Va ser a l'any 2000. Vaig tenir un somni, un d'aquells somnis que semblen reals. Estava a l'Índia i un munt de fillets em miraven somrients mentre jo els feia bromes i malabars. Ho tenia tot bé a Ciutadella però després d'aquella premonició vaig començar a viatjar. Primer a Cuba, Estats Units, Holanda, França, Egipte... Cada vegada en volia més. Després de molt d'esforç vaig estalviar per fer un viatge llarg a l'Índia.

Va anar-hi sol?
Sol com un mussol. Es pot dir que aquest va ser el meu primer viatge iniciàtic. Vaig estar tres mesos al nord del país i la veritat és que abans de marxar estava una mica espantat. Els tres primers dies van ser traumàtics. La falta d'higiene, les olors i els pobres pidolaires del carrer em van fer dubtar sobre si havia estat una bona elecció.

La seva impressió del país va millorar amb el pas dels dies?
Sí. Poc a poc vaig anar mirant els ulls de la gent i vaig començar a compartir l'alegria i la felicitat de la vida senzilla. El món occidental s'oblida de que el més important són les petites coses: disfrutar de la bellesa i descobrir que dins del fang més brut floreix la Flor del Lotus, preciosa, blanca i immaculada. Una de les ciutats que més em va impressionar va ser Varanasi, on la mort i la vida comparteixen la vora del riu Ganges. Allà vaig fer realitat el meu somni.

Aquest va ser el primer viatge d'una llarga llista...
Sí. A l'Índia hi vaig tornar tres vegades més, una d'elles amb la meva filla quan tenia 12 anys. Ens ho vam passar molt bé a Bombai i vam pasar cap d'any a les platges de Goa, on els focs artificials es reflectien a l'oceà Índic. També vam estar a Hampi, una ciutat aturada en el temps on na Lucía va fer una amiga i anaven juntes per tot. A l'any 2005 vaig anar a Perú amb en Toni Olmedo, na Neus Bagur i en Fernando Ortueta. Vam visitar les runes del Machu Pichu i el llac Titicaca. Al 2007 vaig anar cap a l'Índia de nou i també vaig estar al Nepal i un any després vaig tornar a l'Índia gràcies a na Maria Mercadal, que em va subvencionar el viatge. Durant aquell viatge vaig visitar també Tailàndia i Cambodja, on vaig quedar impressionat amb els temples d'Angkor.

Va tenir problemes de comunicació durant les seves estades a l'Àsia?
El meu anglès és molt bàsic però sempre he estat una persona molt expressiva i em faig entendre. Això no treu moltes anècdotes gracioses com un dia que vaig demanar un plat de fideus amb gambes i em van portar uns budells de porc amb salsa picant que em vaig haver de menjar perquè tenia molta gana!

Què li van aportar totes aquestes experiències?
La veritat és que la vida a tots aquests països és molt diferent a la d'Occident, on mai en tenim prou. Volem una televisió de plasma, un cotxe nou, un ordinador portàtil i si no ens ho podem comprar tot el que volem sembla que som infeliços. Als països asiàtics disfruten d'una qualitat de vida envejable amb poques coses materials. El somriure de la gent és més gran i fàcil.

Imagino que aprofitava la temporada baixa per dur a terme aquestes escapades...
Sí. Normalment marxava a l'hivern o cap a la primavera, abans de que comencés la temporada turística. Moltes d'aquestes aventures les he compartit amb en Sebastià Trujillo Espineta. A l'any 2010 vaig decidir tornar a Cambodja passant abans per Vietnam, Malàsia i Laos. Va ser en aquest país, a la preciosa ciutat de Luangprabang, a la vora del Mekong, on la vaig trobar a ella. Era el dia dels enamorats, el 14 de febrer i lluna nova. A més, era el seu aniversari, complia 32 anys. Recordo que alguna cosa dintre del meu cor es va obrir quan vaig veure a na Serenity, que en xinès es diu Wang Yunxian. L'univers ens va fer coincidir i ja tot ha estat una història d'amor.

Com es van conèixer?
Ella és de Kunming però es trobava a Luanprabang disfrutant de les seves vacances d'any nou xinès. Per als ciutadans xinesos és molt fàcil aconseguir un visat turístic per viatjar pels països asiàtics. Vam coincidir sopant en el mateix restaurant i un senyor d'Estats Units d'origen grec ens va presentar i em va explicar que era el seu aniversari. Per això li vaig fer el regal més bonic que se li pot fer a una persona, oferir-li la meva amistat. I una cosa va dur l'altra...

Però va haver de tornar a Ciutadella...
Sí. Només vam estar cinc dies junts però gràcies a internet vam seguir en contacte. En un primer moment ens escrivíem correus electrònics i després ens vam instal·lar el Skype, un programa de videotelefonades. Gràcies a això ens podíem veure la cara cada dia i parlàvem de tot un poc.

Quan la va tornar a veure?
Al mes d'abril vaig decidir anar a Kunming a visitar-la. La seva família tenia poca confiança en la nostra relació. S'ha d'entendre que, durant molts anys, els occidentals hem estat assenyalats com els culpables de totes les desgràcies i penúries que estaven passant a Xina. Pels seus pares era un deshonor que la seva única filla tingués una relació amb un "laowai", un foraster. Però prest els hi vaig demostrar que es tractava d'idees caducades i que el més important era l'amor que havia florit entre els dos.

Com va anar el retrobament?
Es va donar el cas que el volcà islandès em va aturar en un primer moment. Vaig estar cinc dies a Madrid i des d'allà vaig comprar uns bitllets nous. Havia de passar per Turquia i Tailàndia abans d'aterrar a Xina. Recordo que en arribar a l'aeroport, na Serenity no em va voler donar una besada perquè hi havia molta gent que ens podia veure. Els xinesos són molt poc donats a les abraçades i els petons. També em va dir que no dins del cotxe i fins i tot quan estàvem a l'ascensor. Em va assenyalar el sostre i em va dir: "No, no.... càmera". Jo no m'ho podia creure, després de creuar mig món per veure-la, vaig haver d'esperar al vespre per donar-li una forta abraçada. Després d'això tot han estat flors i violes. Ni una sola paraula més alta que una altra, comprensió i enteniment màxim.

Una història d'amor que ha acabat en matrimoni...
Sí. Ens vam casar el passat dia 27 de febrer a Kunming, tan sols un any després de la nostra primera trobada. També vam anar a Canton per inscriure el matrimoni al Registre Civil espanyol. Va ser un casament molt divertit amb 260 convidats, catorze dels quals van viatjar des de Menorca. Va venir la meva mare, Magdalena, que té 79 anys, la meva filla Lucía, els meus germans i germanes i alguns dels meus nebots i també amics de Ciutadella com en Toni Camps, que va viatjar fins a Kunming amb la seva filla Irene. Fins i tot, va assistir en Nicolàs, l'home que ens va presentar a Luangprabang. Un amic que estudia a Shangai, Xavi Ricci, va ser l'encarregat de donar ambient festiu i teatral a la celebració. Tot i així, el més emocionant va ser quan el meu nebot Guiem va fer sonar el fabiol. El so va omplir tots els racons del restaurant i se'm va posar la pell de gallina.

Van anar de viatge de noces?
Sí. Vam estar a Beijin, Hangzhuo i Huangshan, on vam quedar impressionats amb les Muntanyes Grogues. El proper dia 25 hauré de tornar a Menorca per a treballar. La meva dona vindrà amb mi però haurà de marxar de nou a Xina al maig. També viatjaran amb nosaltres fins a Espanya la seva mare i la seva tia i abans d'arribar a Menorca visitarem Madrid, Barcelona i Canàries.

Quins són els seus plans de futur?
De moment estarem separats durant cinc mesos a l'any. Ella té una feina molt bona com a assistenta secretarial al departament d'enginyeria de la companyia elèctrica Yunnan Hundian Nujiang River Hidropower Development. Molts matrimonis del món tenen aquesta necessitat. Diplomàtics, capitans de vaixells, cuiners i tot un seguit de professionals es veuen obligats a estar lluny de les seves famílies durant molt de temps. No ens agrada però ho acceptem. El més important no és la quantitat de temps que estem junts sinó la qualitat. La meva intenció es tornar a Kunming quan acabi la temporada turística i aprendre xinès. Poder viure a cavall entre Menorca i Xina seria fantàstic!

Contempla la possibilitat de cercar una feina a Kunming per poder establir-se allà?
Primer he d'aprendre l'idioma i a partir d'aquí suposo que no tindré cap problema a l'hora de cercar feina a Kunming. De totes maneres, la nostra intenció és tenir una casa a cada país i poder anar i venir segons ens convengui. S'ha de tenir en compte que els xinesos es poden retirar amb només 50 anys i, per tant, ho tenim molt bé per instal·lar-nos a Kunming pero volem tornar a Menorca cada any.

Quina impressió se'n porta de la ciutat?
Kunming és la ciutat de l'eterna primavera. Sempre hi ha flors està verd i fa bon temps... No obstant és una gran ciutat, moderna i amb un ambient molt occidental. No m'ha resultat difícil adaptar-me perquè comparteixo la vida amb la persona que estimo. També he de dir que els seus pares són unes persones entranyables amb el cor més gros que una síndria. El pare és seriós i educat però fa broma amb mi i la seva mare és alegre i bona cuinera, em va fer engreixar quatre quilos en un mes! La veritat és que es viu molt bé a Xina però a vegades enyoro Menorca i als meus. Trobo a faltar la mar, el vent i el cel rogent de les postes de sol però penso que sempre estaran allà, esperant la meva tornada.

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info