La possibilitat d'estudiar a l'estranger va obrir les portes d'una nova forma de vida a Carlos Íñigo Vivó (Ciutadella, 1990) que va marxar als Estats Units a l'agost de 2009 amb la intenció d'aprendre anglès i de definir les seves perspectives de futur.
El jove menorquí es va instal·lar a la ciutat californiana de Santa Bàrbara, on durant l'any passat va dur a terme un curs d'anglès per a estudiants internacionals. Durant els primers mesos d'aquesta aventura, Íñigo va viure amb una família mexicana que el va ajudar a adaptar-se a la nova realitat que l'envoltava.
Avui, el ciutadellenc viu amb un company a un apartament ubicat a la urbanització costanera Isla Vista i duu a terme el primer curs de la carrera de Política Internacional.
Com va sorgir la possibilitat de marxar als Estats Units?
Quan vaig acabar el batxillerat a l'Institut Josep Maria Quadrado de Ciutadella, una "santa casa", com deia el meu professor de filosofia, en Nito, no sabia molt bé cap a on tirar. Com la majoria dels joves d'aquesta edat, estava molt cansat de Menorca i no sabia molt bé què fer amb la meva vida. Volia créixer però no tenia molt clar com ni on fer-ho. Parlant amb els meus pares vam decidir que una opció interessant era partir a l'estranger per aprendre anglès i aclarir les meves idees de cara al futur.
Per què tan enfora?
Tenia un amic, en Yako, que estava estudiant a Califòrnia i va ser ell qui em va recomanar Santa Bàrbara.
La ciutat va complir les seves expectatives?
Sí. Santa Bàrbara és una ciutat preciosa, un lloc màgic envoltat de natura. Hi ha platges llarguíssimes i està rodejada de muntanyes. El clima és perfecte, la majoria de dies fa sol. La veritat és que, juntament amb Ciutadella, Santa Bàrbara és la ciutat més polida on he estat. M'agrada molt la sensació de llibertat que es respira aquí, l'únic inconvenient és que estic massa enfora de la meva família i amics de Menorca. A més, la majoria de la gent viu ancorada en el consumisme i el materialisme degut a la influència de Hollywood, que es troba a poc més d'una hora de distància.
Com recorda els seus inicis allà?
Vaig arribar a Estats Units el dia 1 d'agost de 2009, ho recordo perfectament perquè estava molt nerviós, com el primer dia d'escola d'un al·lot. No sabia què em trobaria i tenia por. Tot i així, com sempre passa, l'única cosa que vaig haver de fer és donar el primer pas, per tot hi ha bona gent que comparteix les teves opinions, només has de trobar-la.
Va tenir problemes amb l'idioma?
Sí, en un primer moment vaig tenir algunes dificultats. Una de les primeres coses de les que em vaig adonar en arribar a Santa Bàrbara era que no tenia ni idea de xerrar anglès. Havia estudiant l'idioma però és molt diferent quan l'has de posar en pràctica. Durant el primer curs vaig fer un programa d'anglès per a estudiants internacionals. Està dirigit als alumnes que no tenen el nivell suficient com per assistir a les classes universitàries. I va funcionar, vaig aprendre anglès relativament ràpid.
Hi ha molts estudiants d'arreu del món a Santa Bàrbara?
Molts. Santa Bàrbara és un dels llocs més internacionals on he estat mai. Hi ha dues molt bones universitats en què estudien alumnes de tot el món, sobretot asiàtics, que són els que treuen les millors notes i tenen els millors valors com a persones.
On es va instal·lar en un primer moment?
Vaig decantar-me per l'opció de viure amb una família d'acollida perquè pensava que seria la manera més ràpida i eficient d'aprendre l'idioma. Però es va donar el cas de que la família Casillas amb la que vivia era d'origen mexicà i xerraven espanyol. Aquesta ciutat ofereix infinites possibilitats i, per tant, hi ha una gran comunitat de mexicans que cerquen una vida millor. La veritat és que em van recolzar molt durant la meva primera època aquí i gràcies a ells vaig aprendre moltíssim sobre la cultura i la política d'Estats Units.
En quin sentit?
Després d'escoltar les seves experiències personals vaig entendre que Estats Units és un país amb moltes desigualtats socials, que creixen dia a dia. En aquest sentit vaig aprendre a adaptar-me a les circumstàncies, a només tenir el que necessito i a promoure les meves idees.
Durant quant de temps va viure amb els Casillas?
Vaig estar amb ells durant dos mesos. Ara visc a un apartament amb un amic de Hawaii que es diu George. Estem a la zona d'Isla Vista, una petita urbanització costanera que està a prop de la Universitat de Santa Bàrbara. És un lloc increïble, tots som estudiants. Cada cap de setmana hi ha alguna festa i tenc la platja a només cinc minuts caminant.
Va fer amics amb facilitat?
Sí. Fer amics aquí és molt fàcil perquè tots volem el mateix: estar sans i ser feliços. Els americans, especialment a Califòrnia, són molt amigables i divertits. La gent sap molt bé com disfrutar de la vida. Fins i tot jo, que mai havia practicat surf ni skateboard a Menorca, m'he aficionat a aquests esports que, des del meu punt de vista, són una forma de vida. Habitualment, començo el dia bastant prest, bereno i vaig a la platja de bon matí a fer una mica de ioga i surf. Vaig a classe i, després de dinar, vaig cap a la biblioteca per estudiar.
Ha tingut l'oportunitat de visitar altres indrets d'Estats Units durant aquesta època?
Sí, he viatjat bastant en aquest darrer any i mig. He estat a San Diego, Los Àngeles, San Francisco, Portland, Seattle i tota la costa oest fins Canadà. També he visitat Berkeley, on estudia la meva germana, i durant les vacances de Setmana Santa de l'any passat vaig anar fins a Nova York amb uns amics.
Després de perfeccionar el seu anglès es va decantar per la Política Internacional, per quin motiu va escollir aquesta opció?
Sí. Estic fent el primer curs de la carrera de Política Internacional a la Universitat de Santa Bàrbara. Vaig escollir aquests estudis perquè crec que a partir dels coneixements que adquireixi podré ajudar molta gent. De moment, la meva intenció és quedar-me a Santa Bàrbara fins que acabi la carrera i després m'agradaria tornar a Menorca, però és difícil dir-ho amb seguretat.
Què és el que més troba a faltar de l'Illa?
Trobo a faltar na Rosi, el meu ca, la meva família, els meus amics i els entrepans de l'Imperi.
Què ha après durant l'any i mig que porta vivint a Santa Bàrbara?
Moltes coses però una de les més importants és a conformar-me i a no comprar res que no necessiti. Pot semblar molt impactant però per a mi és molt fàcil d'entendre si mires dintre teu. També he après a escoltar i a creure en un mateix a l'hora de perseguir els teus somnis. Finalment, durant aquest temps a Santa Bàrbara he après a estimar, a donar tot el que tenc als altres sense necessitat de rebre res a canvi.
Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.