"San Francisco és la terra de les oportunitats per als emprenedors"

Avui, deu anys després, aquesta santclimentera viu al barri de La Misión amb el seu company, en Bernat, originari d'Alaior. Pons Conforto s'ha especialitzat en el món de la banca ètica i treballa com a consultora per compte propi mentre duu a terme un màster en administració d'empreses a la Universitat de Georgetown de Washington.

La seva primera experiència a l'estranger va ser a Suïssa, ¿què la va portar fins allà?
En acabar COU vaig decidir marxar a Suïssa durant un any a fer d'au-pair. Vaig estar a la zona alemanya del país i va ser una experiència molt positiva, sobretot perquè era la primera vegada que vivia fora de casa. Encara avui recordo moments d'aquella època amb molt de carinyo. Vaig viure a un poble petit de 300 habitants que es deia Filzbach, en el cantó de Glarnerland i a 70 quilòmetres de Zurich. Allà hi havia més vaques que habitants! Els dies lliures anava a Zurich en tren per trobar-me amb amics que havia conegut a Menorca a l'estiu. Posteriorment, l'any 1996, vaig instal·lar-me a Barcelona, on vaig començar la carrera de Filologia eslava.

Però es va quedar amb les ganes de veure món...
Sí. La vida a Barcelona m'agradava però trobava a faltar la sensació d'aventura que tens al viure en un país estranger. Li vaig comentar les meves inquietuds a una professora de la Universitat de Barcelona i ella em va animar a que fos a estudiar a Alemanya. Així ho vaig fer. Vaig demanar plaça a vàries universitats del país i em van acceptar a la Ludwig Maximillians Universitaet de Munich.

Què li va semblar la ciutat?
La veritat és que vaig tenir molta sort perquè em va tocar la millor ciutat. Munich és una ciutat relativament petita, comparat amb Berlín, i la gent tendeix a ser més amable i càlida que al nord. Encara que Munich es coneix com una ciutat molt conservadora, té molta influència d'Àustria, Itàlia, Turquia i dels països dels Balcans i, per tant, és molt rica en multiculturalitat. Al mateix temps que estudiava vaig treballar a diverses fires com a traductora o hostessa. Els meus pares em pagaven el pis i jo em feia càrrec de la resta de despeses. La veritat és que el sistema acadèmic a Alemanya està molt ben pensat. Hi ha poques classes teòriques i l'aprenentatge està més enfocat en el treball personal de cadascú. Així, els alumnes passen moltes hores a la biblioteca fent treballs i com l'horari és molt flexible, els hi permet treballar al mateix temps. Per un altra banda, mentre estudiava a Munich vaig aprofitar un programa d'intercanvi entre la Ludwig Maximillians Universitaet i la Universitat Estatal Lingüística de Moscou on, segons es diu, es van formar els traductors de la KGB, l'agència principal de Policia secreta de la Unió Soviètica.

Quan de temps va estar a Moscou?
Hi vaig anar dues vegades durant quatre mesos als anys 1998 i 1999. La vida allà era bastant austera i el que em va impressionar més va ser l'amabilitat i generositat de la gent. Els russos són un poble molt alegre però a la vegada molt feiner. Recordo que molta gent tenia dues o tres feines diferents per poder cobrir les despeses mínimes.

Finalment, es va decantar per San Francisco, què va anar a cercar a l'altra banda de l'Atlàntic?
Vaig partir cap a Estats Units l'any 2001. La meva intenció en un primer moment era estudiar anglès i fer una mica de turisme però la ciutat em va agradar tant que encara sóc aquí. Tenia moltes ganes de viure a Estats Units i especialment a una ciutat de la costa oest. Em van recomanar San Francisco i em vaig decidir. A més, també havia vist moltes pel·lícules i sèries de televisió ambientades en la ciutat i em semblava que havia de ser un lloc molt bonic. La veritat és que l'única cosa que em va decebre en arribar va ser que no fa gaire calor a l'estiu i l'aigua està gelada, ja que estem al nord de l'oceà Pacífic. Tot i així, es pot dir que el clima és bastant suau durant tot l'any.

Recorda el dia que va arribar?
Sí. El primer dia vaig decidir anar a l'escola a peu equipada amb un mapa i em vaig deixar els pulmons pujant un dels turons. Aquell dia vaig aprendre que s'havia d'agafar l'autobús! Al capvespre vaig anar al supermercat a fer la compra i recordo que tot em va semblar molt gros. Els envasos són enormes i també les porcions als restaurants. Imagino que si optessin per reduir aquestes dimensions seria més factible aconseguir que disminuís la xifra del 19 per cent de població obesa del país.

Els inicis van resultar durs?
No. Ja dominava l'anglès abans d'arribar i no vaig tenir gaires problemes a l'hora de comunicar-me. Per una altra banda, després d'haver viscut a Munich i a Moscou ja estava acostumada als horaris dels menjars, a dinar a les 12 del migdia i a sopar a les 6 del capvespre.

Què és el que la va captivar de la ciutat?
De San Francisco m'agrada tot. La ciutat és preciosa i hi ha una gran mescla de gent i cultures, aquí es barregen tots els costums del món. A més, en l'àmbitl professional és un espai molt dinàmic ple d'emprenedors i innovadors. Es pot dir que et contagia. Tot i així crec que el que més em va captivar va ser l'essència d'aquesta ciutat col·locada damunt d'una península estreta plena de turons i valls i connectada a terra ferma a través d'uns ponts majestuosos. D'alguna manera et dóna la sensació de que estàs a una Illa. Realment és una sort poder viure aquí!

Va trobar feina amb facilitat?
Quan vaig arribar a San Francisco vaig treballar a un restaurant durant tres mesos però gràcies a l'ajuda de la meva companya de pis, una al·lota de Paraguay que es deia Lorena, vaig trobar feina a una oficina d'un gestor d'hipoteques on ella treballava. La veritat és que no em va resultar massa complicat trobar feina tot i que crec que vaig tenir molta sort. A partir d'aquí sempre he fet feina en el món de la banca i les finances fins fa un any, que vaig decidir començar a fer feina per compte propi.

A què es dedica ara?
Ara treballo com a consultora especialitzada en inversions de caràcter social i ecològic com són els microcrèdits, la construcció d'habitatges per a gent més desafavorida, les energies alternatives, etcètera. Treballo amb inversors als que no els importa treure menys rendiment als seus diners si saben que els estan invertint en una bona causa.

Li va bé?
Durant els deu primers mesos vaig treballar de manera gratuïta per a varies organitzacions. Com no tenia experiència ningú em volia contractar i acceptant projectes sense cobrar vaig tenir l'oportunitat d'aprendre més sobre la banca ètica. Durant aquest temps també vaig estar a Nicaragua fent unes pràctiques en un banc de microcrèdits. Un microcrèdit és un petit préstec que es dóna a emprenedors amb pocs recursos que normalment van destinats a despeses de capital. Per exemple, se li dóna un préstec de 500 euros a una senyora que cus perquè es pugui comprar una màquina de cosir nova o se li concedeix un microcrèdit de 1.000 euros a un senyor que té una paradeta al mercat per poder comprar mercaderia. El mes de juny de l'any passat vaig aconseguir el meu primer projecte pagat.

En què consistia?
Es tractava d'aconseguir un inversor per a un fons que dóna crèdits universitaris a estudiants pobres de Califòrnia. També he treballat coordinant unes classes de microfinances per a una universitat i en un projecte de recerca sobre inversions en agricultura orgànica. En poc temps acabaré el darrer projecte que tenc en marxa i crec que estaré en bona posició per trobar una feina.

Tampoc ha deixat de banda la formació...
No. Estic fent un màster en administració d'empreses a la Universitat de Georgtown de Washington. Estudiam a distància i tenim classes cada dos mesos durant dues setmanes a diferents parts del món. Vam començar a Washington el passat mes de juny, al setembre vam anar a Barcelona i al novembre a Buenos Aires i al gener a l'Índia. Les pròximes classes són a Madrid, a Moscou, a Nova York i a Washington de nou. És una volta al món en 84 dies!

Ha canviat la seva visió de San Francisco amb el pas dels anys?
No. La ciutat em va fascinar quan vaig arribar i encara avui em continua fascinant. Crec que fins i tot amb el pas dels anys, San Francisco m'agrada més. És una ciutat relativament petita (té uns 800.000 habitants), molt pràctica i molt lliberal, que en el seu moment ha sabut donar la veu a certes capes de la societat que estaven marginades. L'única cosa que no m'agrada de San Francisco és la gran quantitat de gent sense llar que hi ha pel carrer. A més, està massa lluny de Menorca!

Tot i així, té al seu costat a un altre menorquí, no és així?
Sí. Visc amb la meva parella, en Bernat. Ell és d'Alaior i som amics des de l'època en què anàvem a l'institut, ell a Alaior i jo al Joan Ramis i Ramis de Maó. Cadascú va seguir el seu camí fins que a l'any 2006 ens vam trobar a les festes de Sant Climent. El vaig convidar a visitar-me a San Francisco i així ho va fer. Tot va anar molt ràpid i un any després d'haver-nos retrobat, en Bernat va venir a viure aquí.

On viviu?
Vivim a La Misión, el barri llatí. Es pot dir que a aquesta zona es va originar la ciutat de San Francisco tal i com la coneixem a dia d'avui. Conegut també com a "Misión Dolores", va ser fundat per dos frares franciscans mallorquins, Juníper Serra i Francisco Palou. Envoltada de tanta influència balear em sento com a casa! A més, La Misión és un dels barris que està més de moda avui per avui, hi ha molts de bars i restaurants i molt d'ambient.

Parlen menorquí a casa?
Sí. En Bernat i jo sempre xerram en menorquí. És la nostra llengua secreta perquè ningú ens entén!

Després de deu anys a San Francisco, quina valoració en fa?
La valoració és molt positiva en tots els aspectes. A nivell personal, tenc en Bernat que, a més de ser el meu company, és el meu millor amic. Ens entenem molt bé. També tenc la sort de comptar amb un molt bon grup d'amics amb els quals em puc recolzar. A nivell professional, Estats Units és la terra de les oportunitats i San Francisco més que mai. Hi ha un ecosistema molt enriquidor per als empresaris i les petites empreses. Em vaig adonar d'això quan vaig decidir deixar el banc i fer un canvi de professió.

Visita Menorca amb certa regularitat?
Vaig a Menorca com a mínim una vegada a l'any tot i que, si puc, intento venir dos cops. De moment no em plantejo la possibilitat de tornar a viure a l'Illa en un futur però sí m'agradaria poder passar llargs estius a Menorca.

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info