TESTIMONI. Isabel Cavaller, vídua de Josep Cavaller, conserva els escrits d’agraïment del bisbe Pasqual Marroig i del senyor Pedro Salord - Cris

TW
0

Tenia només 15 anys i va salvar la imatge del Sant Crist de desaparèixer cremada en una foguera. Josep Cavaller Triay (1921-1982) vivia a la casa al costat de l'església. La família tenia el privilegi concedit pel bisbe de mantenir una finestra oberta a la mitgera amb el temple, des d'on la família seguia les misses. Era un dia d'agost de 1937 quan el jove va veure per dita finestra com posaven la imatge a dalt d'un munt d'objectes de culte per a cremar-los. Josep Cavaller demanà l'ajut de la seva tia, Joana Cavaller Piris, i la mateixa nit entrà al temple. La talla la van pujar amb una corda per la finestra i la guardaren en secret al porxo durant la Guerra Civil. Li faltava una part d'un braç i la creu. "Era un secret que el meu home i la seva tia van mantenir ocult. Ningú més ho sabia", explica Isabel Cavaller García, la vídua, que es casà amb l'apotecari el 1955.

Segons recorda, a partir del testimoni que va escoltar tantes vegades del seu marit, després de la guerra la imatge s'entregà a la Diòcesi i Jaume Bagur Arnau la reconstruí i restaurà, amb el tros de braç que havia custodiat una germana clarissa. Va ser el març de 1961, amb motiu dels 300 anys de la suor miraculosa, que el bisbe Pasqual Marroig va voler agrair la gesta protagonitzada per Josep Cavaller. El prelat, poc avesat a la vida pública, es desplaçà personalment a la casa dels Cavaller Cavaller, a l'actual farmàcia, i entregà l'escrit d'agraïment episcopal a Josep Cavaller firmat per ell mateix i publicat al "Boletín Oficial del Obispado de Menorca". Isabel Cavaller conserva aquest testimoni de vàlua sentimental, junt amb l'escrit d'agraïment que féu el 1959 el consiliari del Sant Crist, Pedro Salord, com un llegat que forma part de la història de Ciutadella.