Treball. Espècies vulnerables a la pesca, algues, posidònia i nacres han estat alguns dels aspectes estudiats - OBSAM

TW
0

Va arribar a Menorca l'any 2006 procedent del Canal de Suez i es va fer amb la primera victòria, el fons de l'Illa de l'Aire. Guerrillera i en grup ha anat avançant fins que ha donat la volta a tota l'Illa en només quatre anys. I la seva eliminació és, simplement, impossible. Es tracta de l'alga invasora coneguda amb el nom de caulerpa racemosa localitzada ja a dia d'avui a Algaiarens i també a Favàritx, a Cala Tamarells, Cala en Porter o Cala Barril, entre altres llocs.

Així ho constaten els responsables de l'informe que ha elaborat l'OBSAM de seguiment del medi marí de Menorca en 2010, Rafel Quintana i Eva Marsinyach, els quals titllen de sorprenent la gran expansió d'aquesta alga tropical invasora. Malgrat desconèixer el seu grau de perillositat, Quintana assegura que està desplaçant i guanyant terreny a les espècies autòctones a passos gegantins. "Si les algues d'aquí, la posidònia, estan en mal estat, la caulerpa té el camí lliure per instal·lar-se" i afegeix que "al port de Maó o Fornells podria acabar desplaçant totalment la posidònia". A més, la majoria d'espècies invasores no tenen depredadors, d'aquí la seva colonització. Per altra banda, Quintana ressalta que unes poques espècies de peixos l'han arribada a tolerar.

Aquesta campanya de seguiment, centrada en l'estudi de l'estat de la posidònia oceànica, en l'evolució de l'estat de conservació de les comunitats de peixos i en un seguiment de les espècies vulnerables a la pesca, desprèn dades de gran calat. Entre elles, la pèrdua de praderia a Fornells provocada principalment pels fondejos. Quintana assegura que així com el port de Maó està perdut Fornells té solució però s'hi ha d'actuar. Curiós és que Fornells sigui on major nombre de nacres s'hi han localitzat i de majors mides. Explica que es deu als nutrients "d'una zona de caràcter fangós".

Respecte a les espècies vulnerables a la pesca, els experts constaten una elevada pressió pesquera en el cas dels peixos més selectes com és el cas de l'anfós, el déntol, el nero, el pagre, l'escorball, l'orada o el cap roig. Se n'han vist pocs o cap, de mides petites i pescats abans d'haver-se pogut reproduir. Quintana ressalta la presència de moltes variades, espècie amb la densitat més alta, (12,8 individus per 250 metres quadrats), i que podria explicar-se per la manca de carnívors estrictes com el llop, espècie preuada i molt pescada. Diferent és la vida a la Reserva Marina on s'han localitzat més espècies, més individus i nombroses mides.

Per altra banda, Quintana assenyala que les espècies com "el reig, la cranca o el gatvaire, que existien en el fons marí, a dia d'avui, ja són inapreciables, gairebé extingides".